arxius

Els professionals de la informació al 2050

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


Marchionini, G., & Moran, B. B. (Eds.). (2012). Information Professionals 2050: Educational Possibilities and Pathways. June 4-5, 2012 (p. 157). Chapel Hill: School of Information and Library Science. Disponible a: <http://sils.unc.edu/sites/default/files/publications/Information-Professionals-2050.pdf>. [Consulta: 30 gener 2013].

Future Librarian

Per què definim la nostra professió pel lloc on treballem en comptes de per les habilitats que tenim? Què farà el professional de la informació quan els recursos siguin de lliure accés i no estiguin en les prestatgeries del seu centre? Quin paper jugarà la biblioteca en aquest entorn? Google i mitjans socials com Facebook han trencat les regles del joc. Com seran les sales de lectura per aquests nens? Seran sales de lectura? Com seran els perfils d'aquests usuaris? Quines necessitats d'informació tindran? Quins continguts han de començar a ensenyar les Escoles d'Informació i Biblioteconomia (i-school) per estar preparats en el futur?

No, no es tracta d'un exercici de ciència ficció. La idea no era tant endevinar què es pot esperar en la professió el 2050, una tasca que tots van reconèixer impossible donada la magnitud i la rapidesa amb què es produeixen els canvis en la societat, com reflexionar sobre què i com reestructurar la formació dels professionals de la informació en funció de les tendències actuals, que marquen el camí que ens està conduint cap a aquesta data.

La School of Information and Library Science de la Universitat de North Carolina at Chapel Hill (SILS-UNC) va organitzar el juny de 2012 amb motiu del seu 80 aniversari unes jornades de reflexió sobre els professionals de la informació el 2050 en què van intervenir uns vint professionals i acadèmics d'ampli prestigi entre els quals hi havia L. Dempsey, vicepresident d'OCLC, M. Breeding, director de Innovative Technologies and Research, Vanderbilt University Libraries, D. Smith, cofundador d'Ebsco o E. Liddy, de la Universitat de Syracuse. Amb els textos dels ponents i un resum dels panells de discussió van editar aquest llibre que es pot trobar en accés obert.

PEER Economics Report

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona

Università Bocconi. Centro ASK (Art, Science and Knowledge) (2011). PEER Economic Report. November 2011. Milano: Università Bocconi. Centro ASK. (PEER Reports). <http://www.peerproject.eu/fileadmin/media/reports/PEER_Economics_Report.pdf>. [Consulta: 28/05/2012]

Aquest informe econòmic sobre l'accés obert s'emmarca dins del projecte PEER (Publishing and the Ecology of European Research), finançat per la Comissió Europea dins del programa eContentplus. El principal objectiu del projecte PEER és investigar els efectes de la via verda per arribar a l'accés obert, és a dir l'estratègia que aposta per dipositar sistemàticament en repositoris digitals una còpia dels manuscrits resultants de la recerca un cop ja han estat revisats i publicats. Entre els efectes a analitzar hi ha la visibilitat de l'autor, de l'article, de la revista i si això queda afectat per tots els mandats que estan apareixent. El projecte es va iniciar l'any 2008 i acabarà aquest any 2012. Cal destacar que en el projecte participen les principals editorials que publiquen els articles dels acadèmics com Elsevier, Springer, Taylor & Francis, Oxford University Press, Cambridge University Press o el grup Nature, entre altres.

En aquest informe econòmic publicat per el grup ASK de la Università Commerciale Luigi Bocconi de Milà s'analitza principalment el cost de la publicació i la difusió dels articles ja sigui en una revista com en un repositori, tenint en compte les activitats incloses en tot el procés de publicació. Respecte a altres estudis realitzats darrerament la novetat que es proposa aquí és l'anàlisi del cost estructural de cada organització. Per aquesta raó s'han analitzat els costos de totes les activitats incloses en el procés de publicació: revisió, maquetació, gestió de subscripcions, producció física, distribució, vendes, màrqueting i promoció.

Política de digitalització: aprofitant les demandes dels usuaris

Paquita Navarro
Digitalització i reprografia
Biblioteca de Catalunya
 

Schaffner, Jennifer; Snyder, Francine; Supple, Shannon (2011). Scan and deliver: managing user-initiated digitization in special collections and archives. <http://www.oclc.org/research/publications/library/2011/2011-05.pdf>. [Consulta: 31/08/2011]


 

En els darrers temps, les demandes de còpies digitals de documents de col·leccions especials han augmentat considerablement; les institucions ofereixen cada vegada més aquest servei i cal portar-lo a terme d'una manera eficient. Si es vol aconseguir aquesta eficiència és necessari combinar estratègies que permetin lliurar a l'usuari les còpies digitals en el mínim temps possible alhora que la institució també en surti beneficiada. I és en aquest context que el RLG (Research Library Group) d'OCLC va promoure el grup de treball Working Group on Streamlining Photography and Scanning. Aquest tenia com a objectius principals: estudiar els fluxos de treball relacionats amb les polítiques de digitalització sota demanda i establir estratègies per a racionalitzar el procés de creació d'aquestes imatges i el seu emmagatzematge.

Pàgines

Subscriure a RSS - arxius