Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona
Participatory Design in Academic Libraries: New Reports and Findings. Nancy Fried Foster (ed.) February 2014. Washington, DC: Council on Library and Information Resources. (CLIR Publication, n. 161). 110 p. http://www.clir.org/pubs/reports/pub161/pub161.pdf [Consulta: 27/08/2014].
Aquest nou document de la col·lecció d'informes de la CLIR presenta diverses experiències que tenen com a fil conductor la participació dels usuaris en el disseny o la millora dels serveis bibliotecaris.
L'editora del recull és Nancy Fried Foster, una antropòloga especialitzada en ajudar les biblioteques i d'altres organitzacions a usar mètodes participatius per a comprendre els seus usuaris i, a partir d'aquí, poder dissenyar espais, serveis i tecnologies que s'adaptin a les seves necessitats. És també la coordinadora de diversos seminaris sobre disseny participatiu. Amb les experiències d'alguns dels bibliotecaris assistents al seminari celebrat el juny de 2013 a la University of Rochester, s'ha preparat aquest recull, que presenta vuit casos en què s'han aplicat les tècniques proposades per la Dra. Foster. Aquesta no és la primera publicació de recull de casos basats en l'experiència d'assistents a cursos de disseny participatiu promoguts pel Council on Library and Information Resources. De fet, a la mateixa col·lecció hi ha disponible Participatory Design in Academic Libraries: Methods, Findings, and Implementations, resultat també d'un seminari, celebrat el maig de 2012, a la University of Maryland. En aquella ocasió el nombre de casos pràctics exposats va ser de tretze.
És ben clar que l'accés obert ha avançat molt més en la teoria que no pas en la pràctica i això és degut, en bona mesura, a l'absència d'un model de finançament adequat. Els APC (article processing charge) —les quantitats que paga l'autor per a compensar els costos d'edició— només han tingut èxit en revistes de ciències experimentals, tecnologia i biomedicina. És un sistema poc adequat per a determinades disciplines, com les ciències humanes i socials (CHS), en les quals els autors tenen moltes dificultats per a finançar la seva recerca.
Durant la primavera de 2014 ens arriben a les mans tres informes similars, que intenten aportar llum a una realitat molt canviant i diversificada. Intentarem resumir les aportacions que considerem més destacades de cada un:
Ens trobem davant la tesi doctoral de Maria Kronqvist-Berg, directora d'una biblioteca pública a Finlàndia i membre del projecte d'investigació sobre Biblioteca 2.0 de l'Acadèmia de Finlàndia.
Un estudi encarregat per la Comissió Europea aborda el tractament legal de la mineria automatitzada de textos i dades i si és possible l'aprovació generalitzada d'una excepció legal en l'àmbit de la propietat intel·lectual en les activitats d'anàlisi de dades assegurant un equilibri dels diferents interessos implicats, tal excepció ja existeix en alguns països com el Japó. L'estudi resulta interessant per l'exhaustivitat amb la que analitza les dades i la seva vinculació amb els drets d'autor, les bases de dades sui generis i altres aspectes legals, com la protecció de dades, la seguretat o les mesures tècniques de protecció. Fins a concloure amb la presentació detallada dels elements que justifiquen aquesta nova excepció.
