Ramon Ros

Fa unes setmanes vaig tenir la sort d'assistir al 34è congrés de l'ELAG (European Library Automation Group). Aquest grup pretén reunir un conjunt no massa gran (aquest any érem uns 200) de tècnics/administradors de tecnologia de l'àmbit bibliotecari de tot Europa. L'ELAG ha anat evolucionant molt, tant com la tecnologia que usem a les biblioteques. Fa anys es parlava molt de MARC21, de Dublin Core, de ILS, etc. Ara es parla molt més de l'usuari, de la interrelació de l'OPAC amb altres eines, de serveis web, de les expectatives, del text complet, etc. El tema principal d'enguany era "Meeting New User Expectations" que pot tenir una doble lectura: enfrontant-se a les expectatives dels nous usuaris o enfrontant-se a les noves expectatives de l'usuari, potser tant hi fa, la cosa és que l'usuari (ja acostumat al Flickr, Facebook, Google, etc.)  espera molt dels serveis de la biblioteca i hem de veure la manera de fer-ho possible.

La maduresa del Web després de gairebé dues dècades d'història fa emergir conflictes nous que abans no ens haguéssim imaginat. Les informacions sobre qualsevol ciutadà anònim formen part ara del que s'ha anomenat "llarga cua" dels continguts a internet, fàcilment cercables, permanentment accessibles. N'hi ha prou que s'hagi publicat alguna cosa sobre nosaltres al Web -o que s'hagi digitalitzat i bolcat a la Xarxa un contingut originalment imprès-, que serveis com Google ens ho poden oferir en qüestió de segons.

Aquesta mena de miracle tecnològic que hem assimilat i integrat ràpidament a les nostres vides té el seu revers quan es tracta d'informacions "sensibles" per als implicats en les mateixes. Per exemple difamacions o informacions negatives errònies, però també publicacions que afecten el dret a la intimitat o que, sent certes, formen part d'un passat que es creia oblidat i emergeix inesperadament a la pàgina de resultats d'un cercador. Tots vam quedar ara exposats, ens agradi o no, perquè la llarga cua de la informació abans estava oculta i ara no.