Repensant les prioritats de recerca en salut mental

Wouter van de Klippe, Alfredo Yegros, Tim Willemse i Ismael Ràfols
Centre for Science and Technology Studies (CWTS)
Leiden University


CORE Seminar (7è: 2022: Barcelona). Recerca en salut mental: repensant les prioritats? 
Programa disponible a: <https://ja.cat/RfgEk>. [Consulta: 29/03/2022].


La salut mental i el benestar estan íntimament vinculats a una àmplia gamma de factors ambientals i socials. En conseqüència, les maneres en què els investigadors s’aproximen, entenen i confronten la salut mental haurien de ser àmplies, anant des dels mecanismes biofisiològics que sustenten la funció cerebral fins als determinants socials que l'alteren. La importància de l’entorn social ha estat mostrada, per exemple, pels efectes del confinament de la COVID sobre la salut mental on la por, els canvis sobtats en els hàbits quotidians, els rols familiars, la violència domèstica, l'esgotament laboral, etc., han afectat el benestar mental.

Davant d’aquesta multiplicitat d'efectes, la recerca en salut mental hauria de consistir en una gran diversitat de temes, disciplines, enfocaments i mètodes. Aquesta diversitat suscita la qüestió de la priorització. Fins a quin punt s'haurien de dirigir més esforços de recerca cap a la prevenció, la rehabilitació o la comprensió dels determinants socials de la salut, en comparació amb la terapèutica o les neurociències? 

Anàlisi de l’ISBN a Iberoamèrica

Isabel-Cristina Arenas S.
6a promoció de l’Escola de Llibreria
Universitat de Barcelona (UB)


González M., José Diego (2021). El espacio iberoamericano del libro 2020. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 109 p. ISBN: 978-958-671-226-2. Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/el-espacio-iberoamericano-del-libro-2020/>. [Consulta: 18/03/2022].


Obrir avui una nova llibreria sense tenir en compte els compradors en línia representa el risc de deixar confinats els llibres un cop s’acaba l’horari de treball i es tanca la porta física del negoci. Al començament del 2020, moltes llibreries ja tenien a disposició dels clients la venda per Internet de llibres impresos, però d’altres van haver de reaccionar el més ràpid possible i adaptar-se al que estava succeint a causa de la pandèmia de la COVID-19. «Aunque sea demasiado pronto para saber cuán duraderos serán determinados cambios experimentados en este tiempo, lo menos aconsejable para el sector sería actuar esperando un retorno a la vieja normalidad», es llegeix a El espacio iberoamericano del libro 2020 (p. 18), el nou informe del Cerlalc, que comença amb una anàlisi de la conjuntura que vivia el món en el moment de la seva publicació. El confinament general, la por al contagi, els tancaments de fronteres, etc., van dur a la fallida de molts negocis, ens preparàvem per al pitjor dels panorames en gairebé tots els sectors. Què va succeir amb la publicació de llibres a Iberoamèrica? 

Biblioteques universitàries i de recerca en temps de pandèmia

Fátima García López
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Facultad de Humanidades, Comunicación y Documentación
Universidad Carlos III


Calvert, Scout (2021). Crest or trough?: how research libraries used emerging technologies to survive the pandemic, so far. Edited by Mary Lee Kennedy and Clifford Lynch. Washington, DC: Association of Research Libraries. 28 p. Disponible a: <https://www.arl.org/wp-content/uploads/2021/09/2021.10.01-crest-or-trough.pdf>. [Consulta: 11/03/2022]. 

Lara Díaz, Isabel; Merino, Àngels; Echeverría, Carmen; Chumillas, Elías; García Reche, Gregorio; Pallarés, Jordi; Manzano, Maribel; Ferreras, Tránsito; Salord, Rosa (2021). Resultados de la encuesta sobre las bibliotecas REBIUN durante el curso 2020/2021. Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN). 19 p. Disponible a: <http://bibliotecas.csic.es/sites/default/files/Informe%20final.pdf>. [Consulta: 11/03/2022].


A l’època més dura de la pandèmia, tots vam agrair poder accedir a alguns dels serveis als quals estàvem acostumats abans que la COVID-19 arribés a la nostra vida, alguna cosa que ens proporcionés certa aparença de normalitat, necessària davant d’un escenari d’incertesa. Al igual com altres institucions, les biblioteques universitàries i de recerca van poder sobreviure a l’impacte de la pandèmia i mantenir la prestació d’alguns serveis gràcies a les tecnologies. Tenint en compte l’opinió dels seus professionals, aquestes biblioteques han estat a l’altura del desafiament que va suposar la pandèmia gràcies, en gran part, al fet que ja partien d’experiències prèvies en el desenvolupament de col·leccions i serveis digitals orientats a estendre la presència de la biblioteca més enllà dels seus murs. D’aquesta manera, les biblioteques de recerca van mantenir fàcilment l’accés a la majoria dels serveis i recursos de manera virtual, donat que portaven treballant en el desenvolupament d’aquests serveis durant dècades. 

Seminari sobre publicació en accés obert

Berta Ollé
Alumna del Grau d'Informació i Documentació
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Suthersanen, Uma; Esteve Pardo, Asunción; Day, Matthew (2022). QMIPRI Open Seminar on Open Access to Scientific Publishing. [London]: Queen Mary University of London. Vídeo d’1 h 03 min 14 s . Disponible a: <QMIPRI Open Seminar on Open Access to Scientific Publishing (26/01/22) - YouTube>. [Consulta: 07/03/2022].


El passat 26 de gener, es va dur a terme el webinar QMIPRI Open Seminar on Open Access to Scientific Publishing, moderat per la professora Uma Suthersanen, directora del Queen Mary Intellectual Property Research Institute, University of London (QMIPRI) amb la participació de Matthew Day (Cambridge University Publishing) i de la professora Asunción Esteve Pardo (UB), que ha finalitzat una estada de recerca al QMIPRI. 

L’accés obert i el moviment en favor de la ciència oberta que l’acompanya donen suport a la necessitat que la producció científica sigui de lliure accés i lliure de drets de copyright. Davant d’aquesta situació, es planteja la qüestió sobre si la protecció de copyright és necessària a les publicacions científiques. 

«Huellas de un viaje»: un camí empedrat de color groc cap a l'impuls de les biblioteques

Marta Cava
Bibliotecària
Institut Premià de Mar


Miret, Inés; Baró, Mònica; Dussel, Inés; Mañà, Teresa (2021). Huellas de un viaje: trayectorias y futuros de las bibliotecas escolares de Galicia. Santiago de Compostela: Dirección Xeral de Centros e Recursos Humanos. Consellería de Cultura, Educación e Universidade de la Xunta de Galicia. 311 p. Disponible a: <https://libraria.xunta.gal/sites/default/files/downloads/publicacion/huellas_de_un_viaje.pdf>. [Consulta: 27/02/2022]. 


Hi ha molts estudis, documents i informes que posen en valor la importància i els beneficis de la biblioteca escolar en els centres educatius. També són moltes les bones pràctiques que s’han recollit d’arreu del món amb exemples de biblioteques que duen a terme petites i grans accions a les quals cal prestar atenció.

A Huellas de un viaje trobem un exhaustiu document on s’explica el funcionament de les biblioteques escolars a Galícia, tot allò que aporten a la comunitat educativa i dades estadístiques i valoracions de primera mà d’alumnat, professorat i famílies. També té espai per fer una mirada cap al futur per analitzar quin paper tindran en els propers anys.

Al llarg de les més de 300 pàgines que té el document, podem fer-nos una idea de l’organització interna de les biblioteques amb molt de detall, però també de sentir la veu d’un gran ventall de persones diferents, tant des del mètode tradicional de l’enquesta com amb dues interessants propostes: els textos escrits pel professorat i els dibuixos fets per l’alumnat. És un text llarg i que requereix tenir un llapis a prop per poder subratllar totes les idees que hi apareixen. A partir de l’estructura del document, intentarem desgranar què s’hi recull.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS