Una revisió global i integradora de la publicació científica actual i futura. Ressenya de l’obra «Revistas científicas: situación actual y retos de futuro»

Lluís Codina
Universitat Pompeu Fabra
lluis.codina@upf.edu


Abadal, Ernest (ed.). Revistas científicas: situación actual y retos de futuro. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017. 273 p. Disponible a: <http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08744>. [Consulta: 29/01/2018].


Tal com s’assenyala encertadament a l’obra que ressenyem, gràcies a un nodrit grup d’experts liderats per a aquesta ocasió pel catedràtic de la Universitat de Barcelona, el Dr. Ernest Abadal, les revistes científiques són al nucli de la ciència des de fa ja tres segles.

És cert que han vist créixer la seva importància, sobretot des dels anys 60 del segle passat, per raó principalment de dos factors: la consolidació de l’anomenat peer review, o revisió d’experts, en la forma de seleccionar què es publica (i què no) i la importància concedida a la publicació d’articles com a factor clau, no només en la comunicació de la ciència, sinó també en la promoció de les carreres investigadores.

Considerem aquests dos aspectes que, al seu torn, són àmpliament tractats a l’obra que ens ocupa i, concretament, a través de dos dels seus capítols.

Podem atribuir sens dubte al pragmatisme anglosaxó l’encert d’haver trobat aquesta fórmula, la revisió d’experts (o per parells, si acudim a una traducció literal), com a criteri de demarcació per determinar què és i què no és una publicació científica.

El rol de les biblioteques segons l’informe Ithaka S+R US library survey 2016

Clara Riera Quintero
Directora de Serveis per a la Recerca de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pep Torn
Director de la Biblioteca de l'European University Institute (EUI)


Wolff, Christine; Schonfeld, Roger C. (2017). Ithaka S+R US library survey 2016. April, 3. 62 p. Disponible a: http://www.sr.ithaka.org/publications/us-library-survey-2016/. [Consulta: 25/01/2018].


A la primavera del 2017 es va publicar la tercera edició de l’informe Ithaka, una fundació no lucrativa nord-americana que treballa amb la comunitat de l’educació superior per potenciar i preservar el coneixement i millorar l’ensenyament i l’aprenentatge a través de l’ús de les tecnologies digitals. En aquest informe, Christine Wolff i Roger Schonfeld fan una anàlisi dels resultats de l’enquesta, i ens proporcionen una visió tant de les preocupacions dels directius de biblioteques com de les oportunitats i reptes que aquests estan afrontant. L’enquesta va ser enviada a directius de biblioteques universitàries i de recerca dels Estats Units el tercer trimestre del 2016 i van obtenir una taxa de resposta global del 49 % (especialment alta en els casos de biblioteques de centres exclusivament de recerca), que representa una mostra de 1.501 institucions. De l’anàlisi es desprèn que les percepcions dels directius davant dels reptes que identifiquen o del rol de les biblioteques com a punt de partida de la recerca varien en funció del tipus d’institució que lideren i del temps que porten en el càrrec.

La comprensió compartida entre gestors documentals/arxivers i els professionals de les TI: consells pràctics

Jordi Andreu i Daufí
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Shaw, Seth; Adler, Richard C.; Dooley, Jackie (2017). Demystifying IT: a framework for shared understanding between archivists and IT professionals. Dublin, Ohio: OCLC Research. 25 p. Disponible a: https://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2017/oclcresearch.... [Consulta: 19/01/2018].


Els projectes corporatius en els quals participen els professionals de les TI (tecnologies de la informació) i els gestors documentals/arxivers sovint pateixen d’una manca d’enfocament sistèmic de la funció «gestió documental». La integració de coneixement d’ambdós professionals no acostuma a ésser la dinàmica habitual i aquest fet comporta la implementació d’un sistema de gestió poc eficient o fins i tot bloquejant per a l’organització.

La causa d’aquesta problemàtica pot tenir orígens diversos però n’hi ha una de nuclear: el desconeixement mutu entre els professionals de les TI i els gestors documentals/arxivers.

Com poden incidir les biblioteques universitàries en l’aprenentatge i l’èxit dels estudiants?

Laia Alonso
Cap de la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)


Connaway, Lynn Silipigni [et al.] (2017). Academic library impact: improving practice and essential areas to research. Chicago: Association of College and Research Libraries. 124 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh... . [Consulta: 20/12/2017].


L’Association of College and Research Libraries (ACRL) és una divisió de l’American Library Association (ALA) que ofereix programes, productes i serveis per tal que la comunitat bibliotecària de l’entorn universitari aprengui i innovi. L’informe que ara presenta es basa en un informe publicat l’any 2010 sobre el valor de les biblioteques universitàries, The value of academic libraries: a comprehensive research review and report (the “VAL Report”), i en el posterior programa Assessment in action: academic libraries and student success, la finalitat del qual és identificar de quina manera és possible mesurar l’impacte en l’aprenentatge per part de les biblioteques acadèmiques, i on participen 203 institucions dels Estats Units, Canadà i Austràlia.

Amb aquest informe, fet en col·laboració amb membres d’OCLC, l’ACRL pretén investigar com les biblioteques poden incidir en l’aprenentatge i èxit dels estudiants, alhora que comuniquen la seva vàlua als responsables institucionals.

En la diferència rau la riquesa. Quatre informes relaten quatre casos de gestió de dades de recerca

Fernanda Peset, Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada-Universitat Politècnica de València
Tomás Saorín, Universidad de Murcia
José Morales Aznar, Universitat Ramon Lull


Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part one: A tour of the research data management (RDM) service space. Dublin, Ohio: OCLC Research. 17 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3PG8J. [Consulta: 18/12/2017].

Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part two: Scoping the University RDM service bundle. Dublin, Ohio: OCLC Research. 35 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3Z039. [Consulta: 18/12/2017].


Seguirem amb el leitmotiv que sembla guiar gran part de les ressenyes per a Blok de BiD, la màgia dels nombres. Si fins ara la xifra clau era el tres, aquest any li’n sumem un i en resulta un quatre. El 2017 han aparegut els dos primers informes1 sobre gestió de dades de recerca d’OCLC Research, d’un total de quatre programats. I el seu nombre de volums coincideix amb el nombre de contextos nacionals diferents que analitza, quatre: Regne Unit, Estats Units, Austràlia i Països Baixos. Correspondran als quatre ordres tradicionals de terra, aigua, aire i foc? En fi, no ho podrem saber, però justament les diferències de model que s’apreciaran en cadascun dels casos són les que atorguen riquesa a l’anàlisi. De fet, una de les seves aportacions és la identificació d’un marc de treball EEC (Educació, Experts, Conservació) que permet comprendre, comparar i perfilar els contorns de l’espai en la gestió de les dades de recerca (en endavant, RDM):

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS