Radiografia de les TIC a les biblioteques

Georgina Orselli
Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat

Ester Omella
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Es tracta de l'informe d'un estudi realitzat durant el període 2009-2010 sobre el Servei d'accés a Internet i a les Tecnologies (nota: és traducció del nom original "Public access technologies and Internet services").

L'estudi ha estat realitzat per l'Oficina de Recerca i d'Estadístiques de l'ALA  (American Library Association http://www.ala.org/), conjuntament amb la Fundació de Bill i Melinda Gates (http://www.gatesfoundation.org), que van  aportar tot el finançament per la realització d'aquesta anàlisi. Es va dur a terme entre setembre i novembre de 2009 a partir dels resultats de les dades estadístiques de les biblioteques públiques.

Els resultats s'analitzen per 3 tipologies de Biblioteques, en funció de la població, i dels seus habitants:
1.    Les biblioteques urbanes o centrals en les grans ciutats (les més grans, pel que fa a la població).
2.    Les biblioteques suburbanes (les dels diferents barris, o petites ciutats, de menys habitants).
3.    Les biblioteques rurals (biblioteques de ciutats i pobles més petits i allunyats).

En tots els resultats de dades estadístiques s'observa que la majoria de biblioteques van evolucionar respecte el període anterior 2008-2009, pel que fa a l'accés a connexions d'estacions de treball públic o a ordinadors per accedir a Internet, ja que en els darrers anys, molt poques biblioteques tenien accés a Internet.

Què és això de l'e-ciència? Què podem [o hem] d'aportar els professionals de la informació i les biblioteques?

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació
 
L'e [nhanced]-Ciència, segons el "Llibre blanc e-CIÈNCIA a Espanya 2004" [1], s'entén com el conjunt d'activitats científiques desenvolupades mitjançant l'ús de recursos distribuïts accessibles a través d'Internet, com càlcul, emmagatzematge i informació entre d'altres, i en paral·lel a l'evolució de les xarxes de comunicacions dedicades a la investigació, així com d'aplicacions de treball col·laboratiu.

L'associació que agrupa les biblioteques de recerca d'EUA i Canadà (ARL: Association of Research Libraries) va publicar el passat mes d'agost, els resultats d'una enquesta i un estudi [2] entre els seus membres on recullen de quina manera les biblioteques contribueixen (o van contribuir) en els processos de l'e-ciència.

Escenaris del 2025 per a biblioteques universitàries del 2010: com evitar ser sorpresos per les sorpreses

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona
 

La prospectiva ens ajuda a comprendre el que pot passar en el futur –no a conèixer el futur mateix–  i ens dóna l'oportunitat –si sabem aprofitar-la– d'influir-hi treballant des del present. Un instrument prospectiu força habitual és la creació d'escenaris que ajuden les organitzacions a preveure futurs possibles, a entendre les diferents maneres en què els esdeveniments poden desenvolupar-se i a dissenyar amb encert les seves planificacions estratègiques. Per poder ser veritablement útils, els escenaris han de ser ben documentats, rellevants, pertinents, coherents i versemblants.

La creació d'escenaris que emmarquen els plans estratègics de les biblioteques és relativament freqüent ja que són un element inspirador potent a l'hora d'establir estratègies de futur. La tècnica ha estat emprada amb èxit per moltes biblioteques que, d'aquesta manera, han pogut enfocar l'ús dels seus recursos i el seu potencial innovador vers aquelles accions que tindrien més impacte i aportarien més valor als seus usuaris.

La cadena de valor

Pedro Rueda Ramírez
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
Aquest informe encarregat per la Library of Congress (LC) a R2 Consulting va ser elaborat per avaluar l'impacte dels registres MARC elaborats per la LC i altres entitats en el mercat nord-americà i conèixer la cadena de beneficis i valor afegit dels 500.000 registres bibliogràfics servits cada dia per la LC. Aquest mapa del mercat dels registres bibliogràfics a EUA també intentava recollir els incentius i les barreres a la producció de registres bibliogràfics, centrant-se en el format MARC i consultant a tots els sectors implicats: productors, distribuïdors i consumidors. El mapa resultant els ha permès dibuixar un escenari del moment i una projecció per als propers 5-10 anys, detectant la capacitat de catalogació dels principals centres del país, i dels consorcis i altres projectes cooperatius, com el Program for Cooperative Cataloging (PCC) que el març de 2009 havia arribat als 976.404 nous registres bibliogràfics, a més de milions d'entrades de control d'autoritats de nom i de matèria. El mapa, així mateix, mostra les possibilitats de redundància, i ajuda a detectar la relació entre necessitats i demanda, així com el paper que juga ara, i en un futur, el control d'autoritats en les biblioteques. Els reptes són dobles, d'una banda la modernització via RDA i FRBR, i d'altra l'aparició d'opcions de metadades al marge del format MARC.

Ciència 2.0

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Durant els últims anys hem assistit a la proliferació d'un conjunt d'eines i serveis, denominats col·lectivament "2.0", que han permès als usuaris d'Internet passar de ser exclusivament consumidors d'informació a produir-la. Aquestes eines han desembarcat també en l'àmbit científic, on s'ha destacat el seu potencial per comunicar els resultats de la recerca de manera ràpida, àmplia i efectiva.

Per verificar aquesta hipòtesi, el RIN ha encarregat un estudi a un equip del Manchester eResearch Centre i de l'Institute for the Study of Science, Technology and Innovation de la Universitat de Edinburgh que ha analitzat si els investigadors britànics utilitzen aquestes eines i, si s'escau , com les fan servir, quins factors animen o inhibeixen l'adopció d'aquestes tecnologies i quina actitud mantenen cap a aquests productes. L'estudi es va iniciar amb una enquesta en línia que va permetre relacionar les característiques demogràfiques dels investigadors amb l'ús d'eines 2.0, va prosseguir amb entrevistes en profunditat a una mostra estratificada d'investigadors i va finalitzar amb cinc estudis de cas que van permetre analitzar com editors comercials i sense ànim de lucre desenvolupen serveis 2.0: Nature, PLoS, SlideShare, myExperiment i art-humanities.net.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS