Com finançar l’accés obert en ciències humanes i socials? Una benintencionada proposta

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Kennison, Rebecca; Norberg, Lisa. A scalable and sustainable approach to open access publishing and archiving for Humanities and Social Sciences. KN Consultants, 2014.
(http://knconsultants.org/toward-a-sustainable-approach-to-open-access-publishing-and-archiving/) [Consulta:01/09/2014].

És ben clar que l'accés obert ha avançat molt més en la teoria que no pas en la pràctica i això és degut, en bona mesura, a l'absència d'un model de finançament adequat. Els APC (article processing charge) —les quantitats que paga l'autor per a compensar els costos d'edició— només han tingut èxit en revistes de ciències experimentals, tecnologia i biomedicina. És un sistema poc adequat per a determinades disciplines, com les ciències humanes i socials (CHS), en les quals els autors tenen moltes dificultats per a finançar la seva recerca.

Tres en un: Austràlia, Canadà i la IPA ens ofereixen benchmarking en préstec digital a biblioteques públiques

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya
 

De Castell, Christina. Ebooks in 2014: access and licensing at Canadian Public Libraries. Canadian Urban LOibraries Council/Conseil des Bibliothèques Urbaines du Canada, abril 2014. 18 p. Disponible a: <http://www.culc.ca/news/file.axd?file=2014%2f4%2feBooks+in+Canadian+Public+Libraries+2014.pdf> [Consulta: 17/07/2014]

 

Mount, Dan. Elending landscape report 2014. Canberra: Australian Library and Information Association, abril 2014. 38 p. Disponible a: <https://www.alia.org.au/sites/default/files/publishing/ALIA-Elending-Landscape-Report-2014_0.pdf> [Consulta: 17/07/2014]

 

Innovación en el préstamo de libros electrónicos: un informe especial de la IPA/ Compilado por Doughal Thomson. juny 2014. 9 p. Disponible en anglès a: <http://www.internationalpublishers.org/images/stories/news/Elending.pdf>. [Consulta: 17/07/2014]


Durant la primavera de 2014 ens arriben a les mans tres informes similars, que intenten aportar llum a una realitat molt canviant i diversificada. Intentarem resumir les aportacions que considerem més destacades de cada un:

Ebooks in 2014: access and licensing at Canadian Public Libraries: hi trobem un resum de les polítiques en préstec digital al Canadà en els darrers 3 anys i ens ofereix una titular interessant: el 2011 el préstec d'ebooks a les biblioteques canadenques representava un 1% del total. El 2013, el préstec d'aquests continguts ja era del 10%.

Com perceben els stakeholders (bibliotecaris i usuaris), la intersecció biblioteca / web social?

Nieves González
Profesora de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla


Kronqvist-Berg, Maria. Social media and public libraries: exploring information activities of library professionals and users. / Maria Kronqvist-Berg. - Åbo : Åbo Akademi University Press, 2014. Diss.: Åbo Akademi University. ISBN 978-951-765-730-3  http://www.doria.fi/handle/10024/94661 [Consulta: 10/07/214]

Ens trobem davant la tesi doctoral de Maria Kronqvist-Berg, directora d'una biblioteca pública a Finlàndia i membre del projecte d'investigació sobre Biblioteca 2.0 de l'Acadèmia de Finlàndia.

La relació web social i biblioteques va tenir el seu moment d'esplendor al voltant dels anys 2007 al 2010 i ara que ja no és nou, trobem estudis de resultats, d'avaluació de l'impacte, processos o percepcions, com el que aquí ressenyem.

Aquesta tesi es basa en una investigació duta a terme el 2010, però l'enfocament respon més a tendències actuals, és a dir, no enfoca el tema des de les tecnologies socials o ús de la web social per part de les biblioteques públiques, sinó des del punt de vista de la percepció que els stakeholders,-considerant com a tals a professionals de la informació i usuaris-, tenen de la intersecció o la interfície biblioteca i web social. Els elements clau d'aquest treball que l'autora anomena model de la interfície, el constitueixen l'estudi de la interactivitat que teòricament faciliten aquests mitjans, les activitats relacionades amb la informació que es troben darrere de l'ús dels mitjans socials i sobretot la diferent percepció que d'ells tenen els professionals de la informació i els usuaris de les biblioteques.

Comença a obrir-se pas a una excepció legal per impulsar la mineria de dades

Luis Fernando Ramos-Simón
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid
 

Study on the legal framework of text and data mining (TDM) (2014). Jeal Paul Triaille et alii. Estudio de la Consultora De Wolf & Partners para la Comisión Europea http://ec.europa.eu/internal_market/copyright/docs/studies/1403_study2_en.pdf. [Consulta: 12/07/2014]

Un estudi encarregat per la Comissió Europea aborda el tractament legal de la mineria automatitzada de textos i dades i si és possible l'aprovació generalitzada d'una excepció legal en l'àmbit de la propietat intel·lectual en les activitats d'anàlisi de dades assegurant un equilibri dels diferents interessos implicats, tal excepció ja existeix en alguns països com el Japó. L'estudi resulta interessant per l'exhaustivitat amb la que analitza les dades i la seva vinculació amb els drets d'autor, les bases de dades sui generis i altres aspectes legals, com la protecció de dades, la seguretat o les mesures tècniques de protecció. Fins a concloure amb la presentació detallada dels elements que justifiquen aquesta nova excepció.

Els autors prefereixen l'expressió anàlisi de dades, en lloc de mineria de textos i dades, que es defineix com "el processament automàtic de materials digitals, els quals poden incloure textos, dades, sons, imatges o altres elements o una combinació d'aquests, amb la finalitat de descobrir nou coneixement o idees estratègiques". Un aspecte interessant d'aquest procés, previ al tractament, és com accedir a les dades. Aquí els autors distingeixen quatre tipus: dades en lliure accés (dades per a tots), dades de les xarxes socials (de molts per a molts), dades accessibles a través de contracte (d'un per a molts) i dades confidencials (d'un a un altre). També s'analitzen en aquest apartat els models d'Accés Obert i Creative Commons com a rellevants per a l'anàlisi de dades, així com les directives europees de reutilització d'informació del sector públic que afecten les dades originades per organisme públics.

Open Access en Ciències Socials i Humanitats: Arguments a favor i en contra

Llorenç Arguimbau Vivó
Observatori de la Recerca (OR-IEC)
Institut d'Estudis Catalans
 

Vicent, N.; Wickham, C. (ed.) (2013). Debating Open Access. British Academy. <http://tinyurl.com/debatingoa>. [Consulta: 01/07/2014].

El Finch Report1 suposà una sacsejada considerable en el panorama de la publicació científica en Open Access (OA). La British Academy, una institució independent formada per acadèmics en Ciències Socials i Humanitats (CSH), considerà que era el moment adient per publicar un conjunt de contribucions al debat sobre l'OA, amb detractors i defensors, així com alguns partidaris amb reticències. Es buscaren autors de procedències diverses (acadèmics, editors, historiadors...) i en el preàmbul els coordinadors lamentaven l'absència dels bibliotecaris. Tot i que l'estudi s'aplicà al Regne Unit, el resultat final tenia aportacions extrapolables arreu del món.

L'informe conté una introducció i vuit articles sobre els desafiaments de la publicació en OA a les CSH. A la introducció, els coordinadors consideren que l'èxit del moviment d'OA és degut sobretot a causes ètiques i econòmiques: tot el coneixement ha d'estar disponible lliurement, i més si s'ha pagat amb fons públics. Les biblioteques no poden afrontar les subscripcions i estan a l'avantguarda per trobar solucions. Ara bé, els coordinadors es pregunten "Why mess the whole research ecosystem up for a dream?"

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS