La Llei de transparència. Ho és realment?

Josep Matas
Advocat
 

España. Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno [Internet] Boletín Oficial del Estado, 10 de diciembre de 2013, BOE-A-2013-12887.[Consultado 10 febrero 2011]. Disponible en: http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2013-12887

EL BOE de 10 de desembre de 2013 publicà la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno a la que ens referirem en aquest comentari. La Constitució de 1978 anunciava a l'article 105.b la futura aprovació d'una llei sobre aquesta matèria. Ningú hauria imaginat aleshores que aquest futur trigaria tant a arribar, un retard encara més injustificable si observem que el compromís d'aprovar-la figurava des de feia molt de temps als programes electorals dels dos partits que han accedit al Govern Central d'aleshores ençà. L'aprovació de la Llei arriba en un moment en el que la transparència és, aquí i arreu, més essencial que mai en les relacions entre els poders públics i la ciutadania. Vivim en societats democràtiques avançades en les que, malgrat la seva maduresa, es constata una crisi en el sistema de representació política i un elevat grau d'escepticisme o de desconfiança en el paper dels poders públics i dels seus gestors. L'opacitat incrementa la distància i la malfiança, mentre que la transparència pot ser un revulsiu i ajudar a canviar la tendència. En el cas de l'Estat Espanyol el retard en l'aprovació reflecteix molt clarament el poc entusiasme amb el que les principals forces polítiques han assumit aquest tema, poc entusiasme que es reflecteix també en el contingut final de la llei, tal i com tindré ocasió de comentar en les notes que segueixen.

Construint col·leccions plegats

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Dempsey, L.; Lavoie, B; Malpas, C. Understanding the Collective Collection: Towards a System-wide Perspective on Library Print collections. Dublin, OH: OCLC Research, 2013. http://oclc.org/research/publications/library/2013/2013-09r.html

Igual que ha passat amb les subscripcions a revistes científiques, la tecnologia també ha afectat el desenvolupament de les col·leccions de monografies impreses, donant lloc a la creació de "col·leccions col·lectives", és a dir, el disseny d'estratègies cooperatives de gestió de la col·lecció en un sistema com pot ser un consorci, una regió o un país.

En la introducció al document que ressenyem, Lorcan Dempsey identifica cinc motivacions darrere d'aquest interès per la creació de col·leccions col·lectives de llibres: el projecte Google Books, que fa una dècada va iniciar la digitalització dels fons de cinc grans biblioteques universitàries i d'investigació; el canvi en els hàbits de consum d'informació, que ha virat cap a la consulta d'informació digital, la necessitat de dedicar els espais a activitats més valuoses que l'emmagatzematge de materials i l'accés cada vegada més eficient als documents impresos, i, en general, un creixent interès per la col·laboració.

L’Accés Obert en quin punt està? Com es mesura?

Paola Gargiulo
Consorzio per le Applicazioni di Supercalcolo per Università e Ricerca
CASPUR


Eric Archambault, Didier Amyot, Philippe Deschamps,Aurore Nicol, Lise Rebout & Guillaume Roberge( 2013). Proportion of Open Access
Peer-Reviewed Papers at the European and World Levels—2004-2014. European Commission DG Research & Innovation Science-Metrix Inc. http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Availability_2004-2011.pdf

Julie Caruso, Aurore Nicol & Eric Archambault (2013). Open Access Strategies in the European Research Area.
European Commission DG Research & Innovation Science-Metrix Inc. http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Policies.pdf

Aurore Nicol,Julie Caruso,& Éric Archambault Open Data Access Policies and Strategies in the European Research Area
and Beyond (2013). European Commission DG Research & Innovation Science-Metrix Inc. http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Data.pdf

La Comissió Europea - DG Research & Innovation ha encarregat a la societat Science – Metrix1, especialitzada en els estudis de mesura de serveis i avaluació bibliomètrica, tres estudis publicats a l'agost de 2013, destinats a desenvolupar, analitzar i reflectir sobre un conjunt d'indicadors per mesurar l'accés obert2.

Fa ja diversos anys que la CE finança projectes els objectius dels quals són aquells de promoure l'implementació de l'accés obert, mitjançant la realització d'infraestructures per la interoperabilitat entre els repositoris (DRIVER, DRIVER II), per la recollida, la individualització, la disseminació i el monitoratge d'articles Open Acces (OA a partir d'ara) peer reviewed i dades de recerca (OpenAIRE, OpenAIREPLus), mitjançant anàlisis i investigacions per individualitzar la sostenibilitat econòmica de les estratègies o dels models de negoci per les publicacions OA (SOAP), finançant per exemple els projectes per la coordinació en l'elaboració d'estratègies i de polítiques per l'execució d'estratègies d'èxit en una base geogràfica com el projecte MedOANet. A part, el juliol de 2012 ha publicat un paquet de Comunicacions i Consells sobre la informació científica on hi ha inclosos els Consells per l'accés obert a la comunicació científica i la seva conservació (2012/417/UE). Recentment s'ha estès l'obligació de dipositar els articles peer reviewed resultants de tots els projectes de recerca europeus finalitzats en el programa recent estrenat Horizon 2020 (2014-2020) i al mateix temps ha llençat un projecte pilot pel dipòsit i accés obert de les dades de la recerca.

Una ullada a l’estratègia dels llibres digitals a les biblioteques públiques dels Estats Units

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya


Jennifer Pearson. The Big Shift: E-book Availability in Public Libraries. EEUU: OCLC Research Report, agost 2013. 25 p. Disponible a:
<http://www.webjunction.org/news/webjunction/big-shift-ebook-availability-in-public-libraries.html?utm_source=WhatCountsEmail&utm_medium=OCLC%20Abstracts%20Test%20Group%203&utm_campaign=OCLC%20Abstracts >[Consulta: 14/01/2014]

Per valorar l'estratègia a seguir en matèria de préstec digital a les biblioteques públiques, és imprescindible seguir l'actualitat de les biblioteques estadunidenques. Tenim en aquest informe una bona font d'informació. Les conclusions, extretes a l'agost de 2013, recullen les experiències d'un grup d'experts format per directors de biblioteques, personal de l'ALA i l'Institute of Museum and Library Services (IMLS).

En quin context es situen aquestes conclusions?
-El mercat editorial nord-americà va registrar el 2012 un increment de vendes de llibre digital del 44,2% respecte l'any anterior.

-El 79% del personal de biblioteques públiques manifestava que "les seves biblioteques estaven experimentant un augment dràstic de la demanda d'e-books".

En què ens beneficia la British Library?

Antoni Feliu
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques


Tessler, A. (2013) Economic valuation of the British Library. Oxford Economics. http://www.bl.uk/aboutus/stratpolprog/increasingvalue/britishlibrary_economicevaluation.pdf [Consulta: 10/01/2014]

Qualsevol ciutadà britànic podria formular-se aquesta pregunta després de pagar els seus impostos. Amb el document Economic valuation of the British Library la biblioteca nacional britànica mira de donar-hi resposta.

Amb aquest objectiu la Bristih Library va dur a terme una avaluació dels seus serveis per mesurar el valor econòmic que genera per als seus usuaris i per al públic en general. L'estudi n'actualitza un de similar encarregat el 2003. Ara bé, tot i que l'estudi de 2003 i el de 2013 són metodològicament semblants, l'estudi presentat l'abril de 2013 és més complet que el de 2003 perquè aquest no va incloure tots els serveis estudiats en el més recent i perquè l'anàlisi que se n'ha fet és més acurada. L'estudi va ser encarregat per la British Library a Oxford Economics i ha estat dirigit per Andrew Tessler.

L'estudi Economic valuation of the British Library està desenvolupat emprant tècniques d'Anàlisi Cost-Benefici (ACB), metodologia que en termes generals és molt senzilla d'explicar: d'una banda s'identifiquen i es mesuren els costos en els que s'incorre o incorrerà per portar a terme un projecte o proporcionar un servei i, de l'altra, s'identifiquen i es mesuren els beneficis que aporta o aportarà. Un cop fet això es comparen ambdues mesures i s'obté una relació entre el cost i el benefici del projecte o servei. Si els beneficis superen els costos en la mesura esperada o en més, el resultat de l'anàlisi esdevé una eina útil per justificar la viabilitat del projecte o l'existència del servei. No s'ha de contemplar costos i beneficis únicament des d'un punt de vista financer, sinó que en aquest tipus d'anàlisi es pretén incorporar tant els fluxos directes com els indirectes tant de costos com de beneficis.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS