Què ha canviat en els hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya el 2024?

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya


Institut Català de les Empreses Culturals. Hàbits de lectura i compra de llibres - 2024 [en línea]. Barcelona: Institut Català de les Empreses Culturals, 2025. <http://hdl.handle.net/20.500.12368/36088>. [Consulta: 17 junio 2025].


Image_by_Pezibear_from_PixabayTorna una nova edició de l’informe hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, que la Generalitat de Catalunya encarrega a Conecta, l’empresa que fa el mateix estudi a escala estatal. I ja que l’encarrega la Generalitat, va bé de saber què en destaca la nostra administració. 

Lectura freqüent, lectura en castellà i índex lector: 

- La lectura freqüent, aquella que més demostra la fortalesa de les pràctiques associades a la lectura, baixa. 

    •  La lectura freqüent entre 2023 i 2024 es redueix lleugerament: del 60,0 % al 58,5 % (lectors freqüents: els qui llegeixen almenys un cop a la setmana). 

- La lectura en castellà dobla la lectura en català i, com més va, més creix. 

    •  El català com a idioma habitual de lectura de llibres es manté estable, del 34,3 % registrat el 2018, al 34,7 % el 2023 i un 34,6 % el 2024. El castellà continua essent la llengua majoritària de lectura, del 62,7 % el 2023 al 63,1 % el 2024. 

Les impressions personalitzades no són objectes únics: és l’economia

F. Xavier Llopis
Filòleg i editor

Anta, José Manuel; Abril, Luis; Gálvez, Ismael; Mellado, Arantxa. Libro blanco de la distribución POD [en línia]. [Madrid]: Fande (Federación de Asociaciones Nacionales de Distribuidores de Ediciones), 2024. 45 p. <https://www.podiprint.com/wp-content/uploads/2024/10/interactivo_BLANCO_.... [Consulta: 21.4.2025]. 


Quina és la vostra opinió sobre la distribució POD (print on demand, impressió sota demanda)? És la qüestió que se’ns planteja en aquesta ressenya a demanda. 

L’època digital (n’hem de dir era?) ha trasbalsat el camp del llibre com probablement encara res no ho havia fet d’ençà de Gutenberg. El llibre, artefacte o objecte, manté la mateixa estructura sense modificacions remarcables, siga en paper o digital. Ara bé, tot al seu voltant és diferent. Tot s’ha metamorfosat. Com podem haver introduït tot de canvis i mantenir-ne el resultat? Aquesta aparent paradoxa no ha infantat, ara per ara, una realitat nova. O sí. El llibre en paper continua sent un aplec de planes tipogràficament estructurades i impreses que afegides una rere l’altra, i plec rere plec, es relliguen en unes cobertes o s’apeguen a unes cobertes que els fan de protecció. Res que no fes Gutenberg (encara que sense les tapes). Potser algú em dirà ara, «però el llibre digital és una altra cosa: un no-objecte (en un objecte: l’aparell electrònic)». Ver: és una imitació. 

I què ha canviat? D’antuvi, un cop tenim l’original (la matèria intel·lectual), el procés de preimpressió va ser el primer a modificar-se. Després li arribaria el torn a la impressió. I d’uns anys ençà, a l’autoedició i a la distribució: primer amb la segmentació dels punts de venda (llibreries o grans àrees comercials i les plataformes digitals) i tot seguit amb la personalització, és a dir, el client té accés a un tot de llibres de la biblioteca de Babel borgiana, tot pagant-ne el preu que se sol·licita més els costos d’enviament.  

En aquest petit afegit –els costos d’enviament– és on entra en joc la logística de la distribució. La cadena editor-distribuïdor-llibreter-client es manté a grans trets, però obri el ventall a altres possibilitats: a) editor-distribuïdor-client; b) editor-llibreter-client; c) editor-distribuïdor-llibreter-client. Potser ens hauríem de plantejar si l’eliminació d’una de les baules del procés és un avanç que paga la pena. I la resposta és que no. Ara bé, arribaríem a un no tan rotund si hi posem en joc d’altres qüestions com ara la reducció del temps que pot tardar el llibre a arribar a distàncies llunyanes, l’eliminació de l’emmagatzematge a les editorials i als centres de distribució, l’eliminació de les devolucions a l’editorial, el manteniment d’un catàleg sempre disponible (llibres de fons, inclosos), la possibilitat de convertir el llibre de fons en un ingrés constant per a les editorials, la no destrucció d’estocatges, la producció ajustada a la demanda (es produeix només el que és compra), etcètera? 

La resposta a aquesta última qüestió l’ofereix, en part, el Libro blanco de la distribución POD, un treball d’anàlisi rigorosa elaborat per José Manuel Anta (Federación de Gremios de Editores de España), Luis Abril (Quares Salesforce), Ismael Gálvez (Podiprint) i Arantxa Mellado (LiberExpress) i publicat el 2024. El lector ha de saber, però, que aquesta és una iniciativa privada en nom de les empreses indicades entre parèntesis darrere de cada autor, amb el suport de la Federación de Asociaciones Nacionales de Distribuidores de Ediciones i del Ministeri de Cultura.  

Estructurat en cinc apartats (1. El model de distribució POD; 2. La cadena del subministrament del llibre; 3. La producció de llibres en POD: la tècnica de la impressió digital; 4. El procés de distribució POD, i 5. Distribució POD i internacionalització) més una introducció i unes conclusions, a més d’un apèndix amb casos d’èxit, aquest llibre blanc té l’avantatge d’indicar-nos totes les virtuts del sistema POD i l’inconvenient de no aprofundir en un sistema de distribució que no acaba d’alçar el vol, tot i els avantatges que s’hi descriuen.  

La pregunta és òbvia. Si la tècnica posa a disposició del món editorial i de la distribució un sistema que, fet i fet, podem resumir (així ho diuen els autors a la introducció) que només es produirà allò que abans s’ha venut, per què no acaba d’alçar el vol?  

En la introducció, a parer nostre, és on millor s’expliciten els avantatges del nou sistema, el POD (print on demand o impressió sota demanda), en què tot llibre pot arribar al client en un període breu amb independència del lloc on siga l’editorial i el lector. Aquest primer benefici, diguem-ne cultural, va acompanyat d’altres profits econòmics per a les editorials i per a les distribuïdores (eliminació de l’emmagatzematge i l’estocatge, la destrucció d’exemplars i la inversió en tiratges, d’una banda, i l’ampliació del catàleg amb llibres vius o la reducció dels costos logístics per a les llibreries, de l’altra). Però la pregunta continua sobrevolant l’ambient a despit dels aparents avantatges. Els autors esbossen, sense aprofundir-hi massa –per a nosaltres, el principal inconvenient d’aquest llibre blanc–, dos elements: la manca d’una cultura del risc i, com a conseqüència, l’encara elevat cost de la impressió 1x1. I així apunten en l’apartat 4.2 («La posada a la venda del catàleg POD») que «…produir 1x1 és més car que imprimir un tiratge» (p. 36), però que tot i això, «la diferència de preu no és més que una fase circumstancial en aquest model de comercialització, atès que es considera que quan es normalitze el POD i les vendes cresquen tant com s’espera, el volum de producció permetrà un ajust de costos que repercutirà en el preu de venda del llibre» (p. 36). 

Si aquesta premissa no va errada, només hem d’esperar el temps necessari per a la normalització del sistema i l’extensió del model arreu. Potser cal ser optimista de mena, per esperar aquest benefici que –no ho oblidem– té un component bàsicament econòmic i pensar que en un procés comercial on tot són avantatges, calga esperar per obtenir dividends.  

Les segmentacions a què ens ha acostumat l’àmbit digital no sempre són palimpsèstiques, sinó més aviat complementàries. Si bé en aquest àmbit n’hi ha d’altres que sí que ho han estat. És el cas de la tipografia de plom que va deixar pas a l’òfset, i aquesta, sembla, que a la digital. Alguns pensem que perdem un llençol en cada bugada, però la petjada del plom va desaparèixer amb l’òfset. En el cas de la distribució POD, ara per ara, segons els autors, la llibreria continuarà fent la seua funció de ser l’última baula abans del destinatari-client, però fins quan? Ara perdrem el llibreter coneixedor del client i del llibre... si no l’hem perdut ja. I, fet i fet, com es recupera una inversió (la de l’artefacte-màquina que fa la impressió 1x1) sense deixar-la concentrada en poques mans que imposen models culturals? 

I arribats al final, cal aventurar una resposta a la pregunta inicial. La distribució POD encara no ha assolit un grau de maduresa suficient (encara que semble una novetat de la lectura del llibre, la distribució POD està en dansa des de 2004, amb les millores que això ha comportat) per donar resposta satisfactòria a tots els avantatges que els autors plantegen en el Libro blanco de la distribución POD. L’elevat cost per unitat (alguns autors posen en dubte aquest punt), les limitacions en la qualitat i els acabats, l’externalització del procés redueixen el control de qualitat, la dificultat per a la casa editorial i per a l’autor dels processos de màrqueting fan tot un garbuix de dificultats que caldria haver tingut més en compte –i desmuntar-les– en aquest llibre que té una mirada molt pròxima a l’impressor –potser un pèl massa– i distant de la resta dels actors del llibre. Per acabar, direm que la impressió 1x1 i la impressió digital són dos conceptes que cal no confondre (cosa que no fan els autors, però que potser de la manera que està redactat el text pot confondre el lector).  

I punt final: aquest model conviurà amb el model tradicional sense substituir-lo.  

 

Aquesta ressenya es publica juntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

El llibre contra tota la resta

Luis Miguel Cencerrado Malmierca
Professor del Departament de Biblioteconomia i Documentació
Facultat de Traducció i Documentació de la Universidad de Salamanca 


Albarello, Francisco; Wishchenbart, Rüdiger; Weel, Adriaan van der [et al.]. El libro contra todo lo demás [en línea]. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe, Cerlalc. 2024. 90 p. <https://cerlalc.org/publicaciones/el-libro-contra-todo-lo-demas/>. [Consulta: 16 abril 2025]. ISBN 978-958-671-274-3.


Trobar-se amb el títol de l’obra que tenim entre mans pot resultar, si més no, provocador i inquietant. També, sens dubte, aquest paratext pot exercir un efecte de reclam, de captació de l’atenció i motivar així el lector a endinsar-se en el seu contingut. Potser amb l’afany de resoldre el dubte de si es tracta d’una invitació a prendre part activa en una croada a favor del llibre davant les seves amenaces o si bé, per contra, és una denúncia victimista d’un contuberni generalitzat contra el llibre i la lectura.  

Per sort, el contingut de l’obra no és ni una cosa ni l’altra. El mosaic que dibuixen els quatre assaigs que componen l’obra ofereix anàlisis i reflexions equilibrades entorn del llibre i la lectura, expressades des de diferents angles i perspectives. Les peces analitzen, en el seu conjunt, el present i el futur de la lectura, així com l’impacte dels processos de transformació digital en la indústria editorial, en la distribució del llibre, en la seva promoció i en la manera mateixa com els lectors i lectores afronten la lectura en el moment present. 

Biblioteca municipal de Cubelles Mn. Joan Avinyó: un equipament nou, més lluny però molt proper

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat


Biblioteca municipal de Cubelles Mn. Joan Avinyó. Carrer de la Verge de Montserrat, 49. 08880 Cubelles.


Aquesta vegada hem viatjat fins a Cubelles amb Rodalies de Renfe Catalunya, que no deixa de tenir el seu risc. Estem de sort i podem sortir amb el tren que havíem previst i tornem amb normalitat. Cal dir, però, que si haguéssim tingut algun entrebanc la visita a la biblioteca hauria compensat, perquè ens han fet una magnífica visita guiada que ens ha permès veure de primera mà l’edifici però, sobretot, conèixer un equip compromès i orgullós de la seva biblioteca. 

La biblioteca es va inaugurar el desembre de 2022 i, per tant, ja té una trajectòria en aquest nou edifici, que suposa el trasllat d’una biblioteca que prestava servei des del 1983 (més que ​​una biblioteca, era una sala de lectura que, amb els anys, s’havia quedat petita). La inauguració i el primer aniversari van suposar una festa per a la població de Cubelles, i hem volgut saber de primera mà com han estat aquests dos primers anys. 

Núria del Campo, que havia estat directora de la biblioteca de Vilafranca i que es va fer càrrec de la direcció de la biblioteca de Cubelles des de la seva inauguració ens explica, que "la ciutadania ha respost molt bé, ja que era un equipament molt esperat al municipi. Feia més d’una dècada que ja es parlava de la nova biblioteca i, fins i tot, s’havien vist plànols del futur projecte. Per això, un cop s’ha fet realitat, tothom l’ha acollida amb els braços oberts". I això es nota quan hi anem, perquè, tot i que no és l’hora punta, sí que hi ha usuaris que estudien, llegeixen o passen per la biblioteca per avisar que no podran assistir a alguna activitat. 

El projecte de la nova biblioteca ha estat de cuina lenta. Núria del Campo ens comenta "El primer projecte d’aquesta biblioteca es va presentar el 2011 i es va modificar el 2017, a causa de la retallada pressupostària que es va patir. La seva construcció es va iniciar el 2019 i es va acabar el 2021, tenint en compte l’aturada d’un temps a causa de la pandèmia. Un cop acabat l’edifici encara es va trigar un any a inaugurar-la, perquè les licitacions del mobiliari i els treballs finals de fusteria, senyalització, informàtica, etc., es van demorar més del previst inicialment". 

Ella va seguir el projecte entre 2011 i 2020, com a cap de zona de l’Alt Penedès i Garraf, càrrec des del qual va poder fer alguna aportació al projecte. ​​"Però és al juliol del 2022 quan accedeixo a la direcció d’aquesta biblioteca i, en aquest moment, em trobo amb l’edifici acabat i amb gran part del mobiliari col·locat. Faltava el mobiliari fet a mida (taulells, cabines individuals, cabines col·lectives i mobles expositors), el fons bibliogràfic, l’equipament informàtic i la retolació/senyalització. Al llarg de quatre mesos vaig poder treballar molt a prop dels arquitectes i altres professionals, i va ser molt interessant i necessari per a poder dissenyar millor alguns aspectes". Així i tot, confessa que hi ha coses que no es van poder preveure a temps i que, un cop la biblioteca s’ha posat en marxa, s’han detectat, com ara "un terra tècnic més silenciós, portes menys pesants, mobiliari a mida més resistent i cabines individuals per a teletreball". Nosaltres deixem constància que en determinades zones el terra fa un soroll que destorba i trenca la calma que es respira en algunes àrees de la biblioteca, però —tal com ens van comentar el dia de la visita— ja està en camí de solucionar-​​se. 

La biblioteca és un edifici de 1.770 metres quadrats que ofereixen als usuaris espais d’estudi, de lectura i trobada. Del Campo ens confirma que "el canvi més valorat ha estat l’espai, ja que l’antiga biblioteca era molt petita i fosca, en els baixos d’un edifici antic amb humitats, i ara és un espai lluminós i molt ampli. El que no ha agradat tant és la seva ubicació, ja que ha deixat d’estar al centre del casc antic del municipi i algunes persones es queixen que cau lluny, però al final la diferència són 10 minuts a peu (i si s’arriba en cotxe és molt fàcil d’aparcar)". I això fa que la biblioteca tingui usuaris vinguts d’altres llocs, de Vilanova per exemple, perquè la tenen a prop i s’hi pot aparcar.  

Al vestíbul —que comunica amb dos carrers i fa un efecte passadís— hi trobem la màquina autopréstec, les reserves, els cartells de totes les activitats i els llibres dels clubs de lectura. Tot plegat evidencia que "és una biblioteca amb un públic molt variat, des d’infants a joves i adolescents, passant per adults i gent gran", tot i que Núria del Campo afegeix que "potser caldria fer alguna acció amb persones migrades, però també en tenim i la valoren molt".

Al moment de la nostra visita, trobem al vestíbul una magnífica exposició Dones del món, d’Àngels Ferrer i Rovira, que mostra una col·lecció de fotografies de dones que es relacionen amb una novel·la. Aquesta i altres activitats demostren la bona sintonia de la biblioteca amb els usuaris i les entitats de Cubelles. La directora ens ho confirma "des del primer moment hem rebut moltes propostes de persones de Cubelles i comarca: des de voluntaris per a conduir clubs de lectura fins a artistes per a exposar la seva obra o professionals diversos que ofereixen els seus serveis (tallers, conferències, etc.). Les propostes les poden fer per escrit a la bústia de suggeriments o bé personalment a qualsevol persona de l’equip". El vestíbul és un espai molt viu on hi ha, per exemple, els exemplars dels clubs de lectura. Quan preguntem sobre el funcionament, descobrim un enfocament d’autogestió perquè —ens expliquen en David Màrquez, bibliotecari, i la Marga Rosell, tècnica auxiliar de la sala infantil— els clubs de lectura no funcionen amb inscripcions, sinó que és en el moment del préstec quan s’inscriuen automàticament. Això ha fet que la gestió sigui molt més senzilla, que els usuaris se sentin més compromesos i que el personal pugui dedicar aquesta estona d’apuntar i desapuntar a tasques de més valor. 

Però la biblioteca també s’ha fet ressò d’altres qüestions que preocupen els usuaris i que són representatives de la nostra societat i que fa que "s’hagin teixit nombroses aliances amb el territori. Amb el CAP de Cubelles, per exemple, s’ha col·laborat amb la cessió de l’espai de la biblioteca per a dur a terme un cicle de xerrades sobre nutrició saludable, amb l’associació literària Libertània cada mes presentem autors/es del territori, ens coordinem amb les regidories de medi ambient, joventut, ensenyament, turisme, igualtat, promoció econòmica i salut per a ampliar l’oferta formativa i cultural al municipi. També utilitzen l’espai de la biblioteca per a fer trobades mensuals el voluntariat per la llengua i l’associació artística CREA Cubelles. I s’ha acollit el programa LECXIT aportant l’espai i el fons bibliogràfic".

I en aquesta mateixa línia neixen els centres d’interès de la biblioteca, que "estan ubicats en un lloc estratègic de la biblioteca i ben senyalitzats i que han tingut molt bona acceptació i són força utilitzats"​​. Núria del Campo ens diu que fou una decisió que van prendre abans d’inaugurar la biblioteca, "decidim quin volem que sigui el nostre relat que ens diferenciï d’altres biblioteques. El fet de tenir l’Espai Natural del riu Foix ens encaixa molt bé amb tot el que està relacionat amb la cura del planeta (Petjada ecològica), i aprofitem per a crear un altre espai dedicat a la cura de les persones que l’habitem (Salut i benestar)". ​​​​I encaixa tan bé que la sala infantil està decorada amb animals de la fauna autòctona de la desembocadura del riu que no només li dona un toc diferenciador, sinó que és l’excusa per generar espais dedicats, per exemple, a l’abellerol.  

Finalment, tanquem l’entrevista amb una mirada de futur i demanem a la Núria com veu el procés d’adaptació de les biblioteques a les noves necessitats, i ella ens diu​​ "com a servei públic que som, ens hem d’adaptar al que les persones necessiten i esperen de nosaltres, i hem de poder donar-los una resposta, sempre que entri dins dels nostres valors i missió. Actualment, a les biblioteques se’ls continua demanant un espai de tranquil·litat i silenci, que molts cops entra en conflicte amb el paper social i cohesionador que també tenen. Trobar l’equilibri és l’objectiu, però per a aconseguir-ho necessitem biblioteques amb uns espais molt ben pensants i dissenyats, de manera que es pugui donar cabuda i benestar a tothom". Ens destaca algunes noves necessitats amb què s’han trobat, com la “d’espais individuals per a poder fer videotrucades o teletreballar", i reconeix que "no sempre es poden satisfer i que cal tenir en compte". 

Per acabar, llença unes recomanacions per a les persones que han d’entomar la direcció d’una nova biblioteca: "que intentin participar en el procés de la construcció i habilitació de l’equipament. No sempre és possible, però si es pot fer, ajuda molt a dissenyar els serveis de forma més idònia. I un cop inaugurada la biblioteca, recomano ser molt properes al territori, escoltar a les persones, a les institucions i entitats municipals, conèixer per a qui treballem, i construir aliances amb l’objectiu d’esdevenir un servei públic de qualitat". 

​​​Marxem de la biblioteca i enfilem el camí cap a l’estació del tren, hem aprofitat el temps i la visita, i només ens hem quedat amb les ganes de fer un cafè, perquè ni a la biblioteca ni pels voltants hem trobat cap lloc on fer-lo.  

 

Nota: Agraïm especialment la col·laboració imprescindible per a l’elaboració d’aquesta ressenya de Núria del Campo, directora de la Biblioteca, de David Màrquez, bibliotecari, i  Marga Rosell, tècnica auxiliar. 

© Imatges de Expertline.

La indústria editorial espanyola sota el prisma mesoeconòmic

Dra. Marta Magadán-Díaz 
Profesora Titular de Universidad 
Universidad Internacional de La Rioja 
https://orcid.org/0000-0003-3178-3215 


Vázquez Álvarez, Iñaki. La industria del libro en España [en línea]: aproximación mesoeconómica y mesoanalítica para un modelo de análisis. Adv., Jordi Martí Pidelaserra. Barcelona: Universitat de Barcelona. [Facultat d'Economia i Empresa], 2022. XII, 209 p. <https://www.tdx.cat/handle/10803/675016>. [Consulta: 22 marzo 2025]. 


La tesi doctoral d’Iñaki Vázquez-Álvarez, desenvolupada a la Universitat de Barcelona Business School, representa una contribució fonamental a l’anàlisi de l’ecosistema editorial espanyol contemporani. Aquest treball acadèmic destaca pel seu innovador enfocament mesoeconòmic, que ve a omplir un buit en la literatura especialitzada en oferir una perspectiva intermèdia entre el micro i el macroeconòmic, la qual cosa permet examinar amb precisió les dinàmiques estratègiques entre els diversos actors del sector. 

La investigació s’estructura al voltant de quatre eixos fonamentals que exploren des de la manca d’estudis mesoeconòmics previs fins al desenvolupament d’un model analític específic per al context espanyol. El seu valor metodològic rau en la combinació equilibrada de tècniques qualitatives i quantitatives, destacant l’anàlisi financer de 2.683 empreses editorials (2019-2021), 43 entrevistes en profunditat amb agents clau i un examen històric exhaustiu basat en les diferents edicions de la Panorámica de la edición española, des de 1996. Aquest enfocament multidimensional permet captar tant les relacions entre actors com la seva interacció amb les estructures institucionals i tendències globals. 

Els resultats revelen un panorama editorial marcat per profundes asimetries estructurals. La concentració geogràfica emergeix com a tret distintiu, amb Madrid i Barcelona aglutinant el 90,37 % de les editorials privades. Paral·lelament, es constata una polarització empresarial on el 65,5 % dels editors publica menys de 10 títols anuals, enfront de grans conglomerats que dominen la producció massiva, situació que amenaça la diversitat editorial. 

Un dels aspectes més suggerents de l’anàlisi és posar en relleu la profunda transformació del model de negoci editorial tradicional cap a un paradigma centrat en la gestió estratègica dels drets de propietat intel·lectual. Aquesta transformació, impulsada per la revolució digital, presenta una dualitat significativa: mentre amplia oportunitats en mercats globals, genera una creixent dependència de plataformes digitals els algoritmes de les quals reconfiguren els patrons de consum cultural. 

La principal contribució rau en el desenvolupament d’un model mesoeconòmic que integra els cinc processos clau de l’ecosistema editorial: creació, producció, comercialització, compra i consum. Aquest marc analític es complementa amb la primera sistematització exhaustiva de literatura acadèmica sobre el tema, i estableix un nou referent per a futures investigacions. 

Com tot treball pioner, l’estudi presenta àrees que conviden a una major profundització. L’impacte de dinàmiques globals com les fusions transnacionals, les plataformes d’autopublicació i els audiollibres mereixerien un desenvolupament més ampli. Així mateix, l’anàlisi de la diversitat cultural en relació amb les dinàmiques empresarials ofereix interessants perspectives per a futures investigacions. 

La investigació transcendeix el seu valor acadèmic en proporcionar eines conceptuals per a professionals i responsables polítics. En elucidar les tensions entre concentració empresarial i diversitat cultural, entre tradició editorial i innovació digital, aquest treball es posiciona com a referència indispensable per comprendre els reptes del llibre com a bé cultural en l’era digital. Malgrat certes limitacions, el seu rigor metodològic i originalitat teòrica marquen un punt d’inflexió en l’estudi de les dinàmiques estructurals del sector editorial espanyol. 

Aquesta tesi no només amplia el coneixement acadèmic existent sobre el mercat editorial espanyol, sinó que també ofereix eines pràctiques perquè les editorials i els responsables polítics adaptin les seves estratègies a un entorn competitiu i en transformació. L’anàlisi sobre la concentració empresarial, la digitalització i el paper estratègic de les editorials com a gestores de contingut ofereix informació valuosa tant per a investigadors com per a responsables de polítiques culturals i actors del sector. En definitiva, ens trobem davant d’una investigació que, per la seva solidesa metodològica, originalitat teòrica i rellevància pràctica, està cridada a convertir-se en referència obligada per a tots aquells interessats a comprendre les complexes dinàmiques que configuren el món del llibre al segle XXI. 

 

Aquesta ressenya es publica conjuntament amb  Blog de l’Escola de Llibreria. 

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS