Al número 54 de la revista Llengua i Dret s’ha publicat l’article de Carles de Rosselló «”En quina llengua ens parlarem?”. Negociacions de codi en una aula de P3», del qual podeu llegir el resum a continuació:
En aquest article examinem la llengua d’interacció d’un grup d’alumnes de P3 d’un parvulari de Barcelona. L’anàlisi de les seqüències conversacionals ens permetrà veure que l’esquema bàsic dialògic és el manteniment de la llengua per part de cadascun dels participants. Aquest fet és, sens dubte, imputable a la manca de competència lingüística en L2. Això no obstant, aquesta explicació no dóna compte de tots els casos que presentem. És per aquest motiu que observarem la possibilitat que el capteniment lingüístic dels infants es degui, també, a la no-adquisició —encara— de les normes sociopragmàtiques que regeixen l’aparició del català i el castellà en un context sociolingüístic com el de Catalunya.
A la revista també podem trobar dos textos d’Eva Pons i Agustí Pou: «Jurisprudència: Tribunal Constitucional» i «Jurisprudència: Tribunal Suprem», una recensió de Carles de Rosselló del llibre de Josep À. Mas «El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians» i una altra d’Eva Pons sobre «I diritti linguistici. Un’analisi comparata», de Giovanni Poggeschi.