Ja ha estat publicat per l’editorial Octaedro el llibre El català, llengua mitjana d’Europa, redacció del qual ha estat coordinada per Albert Bastardas, Emili Boix i Rosa Maria Guerrini.
Els autors proposen el concepte de llengües mitjanes (medium-sized language
communities) per a aquelles comunitats amb dimensions demogràfiques prou
àmplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos
administratius, acadèmics, comunicatius i polítics, siguin o no totalment
independents. Des d’aquesta categorització, el català no és pas una llengua
petita, raó per la qual es compara la seva situació amb la d’altres llengües
europees semblants (com ara el danès, el neerlandès, el finès, el noruec, el
suec, el txec, el lituà, l’estonià, etc.).
La tria de llengües a la llar, en el si de les famílies, constitueix una de les
claus de la socialització lingüística de les noves generacions, i d’això s’ocupen
cinc capítols del llibre. Les dades recollides assenyalen que a Catalunya els
parlants de català com a primera llengua tenen una considerable vitalitat
etnolingüística subjectiva, com ho prova el fet que la majoria mantenen l’ús del
català en la criança dels fills. Fins i tot s’observen casos de castellanoparlants
que adopten el català (són nous parlants) com a llengua principal a la família,
alhora que s’hi manté el castellà. En canvi, les recerques sobre transmissió
lingüística intergeneracional en els altres territoris de llengua catalana
són més descoratjadores: el castellà predomina en les famílies bilingües,
tendència que contribueix a la castellanització generalitzada tant a les ciutats
valencianes com a la badia de Palma.
En aquest context, les polítiques lingüístiques prenen una importància cabdal
per continuar o per revertir la pèrdua dels usos de les llengües minoritzades.
La qüestió encara esdevé més complexa amb l’actual procés de globalització,
que internacionalitza les societats i pot fer entrar en crisi els ecosistemes
tradicionals en què se solia mantenir la linguodiversitat humana. El llibre
també estudia a fons les polítiques lingüístiques en l’àmbit acadèmic i destaca
la importància de les actuacions micro com a eina per impulsar els usos
interpersonals.
Podeu llegir la introducció i fer una ullada a l’índex al següent enllaç.