Biografia

Anna Beer (1964) és una autora i professora visitant al Kellogg College de la Universitat d’Oxford, principalment coneguda per les seves biografies. Especialitzada en la literatura anglesa dels segles XVI a XVIII, ha escrit biografies de Shakespeare, Milton i Sir Walter Raleigh, entre d’altres, i ha fet reculls sobre dones oblidades en la història, com Sounds and Sweet Airs: The Forgotten Women of Classical Music.

Sinopsi

Anna Beer presenta a algunes de les autores que van viure alhora que els majors escriptors de la literatura anglesa, com Shakespeare o Dickens, proposant d’aquesta manera un cànon literari exclusivament femení, en aquest cas i respectivament, Aemilia Lanyer i Mary Elizabeth Braddon, argumentant que, malgrat no ser representades com a genis literaris, mereixen ser conegudes i respectades a l’altura dels seus ‘dobles’ masculins. A més de fer un recorregut per la seva obra, Beer també parla de la vida, les condicions i les restriccions de cada autora, dibuixant així un marc històric i social del context en que les autores van viure i escriure.

Ressenya

El recorregut d’escriptores comença al segle XIV amb Julian de Norwich, una mística anglesa, i Margery Kempe, la primera escriptora d’una autobiografia en llengua anglesa, i ens trasllada cinc segles endavant fins a finals del segle XIX amb Mary Elizabeth Braddon, una novel·lista consolidada i respectada, tot i que oblidada després de la seva mort. Anna Beer no només redescobreix els escrits d’aquestes dones, ja que, com reconeix Plate, “woman’s experience is excluded from the literature of the past” (Plate, 2011, p. 100), sinó que explica la vida i les dificultats de cada una, afegint que no totes van qüestionar la dimensió patriarcal de la seva societat, per por o per estar-hi d’acord, i apunta que no per això mereixen menys reconeixement. 

Tot i que és evident que Beer ha fet una recerca exhaustiva de cada una de les escriptores, i que, en qualitat de biògrafa, ha intentat reconstruir les seves vides, no es pot obviar la tria de dones: totes angleses i blanques, fet que es pot problematitzar degut a la falta d’interseccionalitat, encara que en la dimensió social sí que es veu un repertori de classe, des de nobles fins a filles naturals. Malgrat això, Beer defensa la seva selecció explicant que ha escollit dones dins la seva àrea d’experiència, que és la literatura anglesa. 

El llenguatge i el to del text són familiars i relaxats, replets de comentaris irònics i acudits, així com paraules que s’adscriuen a un registre informal, quasi vulgar. Aquest fet, juntament amb les innumerables opinions de l’autora respecte de les situacions que explica, provoca que sigui difícil adscriure’l al sector acadèmic, a diferència d’obres de recuperació similars, com les de Sandra Gilbert i Susan Gubar. Tot i això, la pràctica feminista de ‘herstory’, que García-Hernández descriu com “female writers’ re-imagining and reinserting the female experience in history” (García-Hernández, 2022, p. 121) és evident al text. 

Tot i que no es pot negar la proposta de recuperació d’aquesta obra, a Beer se li escapa la desconstrucció del cànon masculí, que García-Hernández jutja necessària per a fer bé aquesta pràctica: “in order to provide a counter-narrative, [...] the [male vision] must be deconstructed” (García-Hernández, 2022, p. 124). Així doncs, tot i que la idea principal és present: “reintegrar a las mujeres en la historia y […] restituir a las mujeres su historia” (Navarro Antolínez, 2015, p. 108), no es pot assumir que l’autora ho aconsegueixi per complet. 

Finalment cal comentar que, a la conclusió del llibre, Beer menciona el paper dels homes en les publicacions de les escriptores com a editors i propagadors, de manera que s’esborra, fins a un cert punt, l’autonomia de les autores. Per acabar, la conclusió del llibre apel·la a una separació de l’autora i la seva obra, seguint els desitjos de les pròpies escriptores, que van fer tot el possible per mantenir la seva vida privada en privat, esperant llavors ser reconegudes per els seus escrits i no pel fet de ser dones. 

Bibliografia crítica

García-Hernández, Silvia (2022), “Going Down in Herstory: Re-writing Women’s Lives in Michèle Roberts’s ‘On the Beach at Trouville’”, Journal of English Studies, 20: 119-136. 

Navarro Antolínez, Leidy Carolina (2015), “De la history a la herstory: un debate inconcluso”, Historia y Sociedad, 29: 99-119.  

Plate, Liedeke (2011), Transforming Memories in Contemporary Women’s Rewriting, Palgrave Macmillan.