Ángel Borrego

El comportament informatiu dels docents universitaris nord-americans, tres anys després

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Housewright, Ross; Schonfeld, Roger C.; Wulfson, Kate (2013). Ithaka S+R US Faculty Survey 2012. New York: Ithaka S+R, 2013. Disponible a: <http://www.sr.ithaka.org/research-publications/us-faculty-survey-2012>. [Consulta: 17 juny 2013].


Professor J.L. Rhodes of Aerospace Engineering lectures class

Fa tres anys, el juny de 2010, inauguràvem aquest Blok amb la ressenya d'un informe d'Ithaka sobre el comportament informatiu dels professors universitaris nord-americans1. Al marge dels resultats obtinguts, destacàvem com un dels principals valors d'aquell informe seu caràcter periòdic, ja que es tractava de la quarta edició d'un estudi triennal que permetia fer un seguiment longitudinal d'aquest comportament. Fidel a la seva cita, Ithaka acaba de publicar la cinquena edició del mateix informe que ens ofereix dades actualitzades sobre el comportament i les opinions del professorat universitari nord-americà en qüestions relatives a l'accés i ús de la informació acadèmica.

La nova edició presenta algunes novetats metodològiques ―s'ha comptat amb un grup de bibliotecaris, editors i membres de societats científiques que han validat un qüestionari que, per primera vegada, s'ha distribuït per correu electrònic i que ha estat contestat per 5.200 participants― i de contingut ―s'han inclòs noves preguntes per abordar aspectes emergents com els nous mètodes d'investigació o la preservació de dades―, però el seu valor principal continua sent la bateria de preguntes que permet observar l'evolució en l'accés a la informació des de l'any 2000. Com a contrapunt, cal destacar que els hàbits dels investigadors no canvien de manera brusca, de manera que els resultats són similars als d'edicions anteriors i el lector pot trobar les conclusions una mica repetitives.

Els serveis bibliotecaris també necessiten plans de negoci

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Fons, Ted [et al...] (2012). Fit for purpose: Developing Business Cases for New Services in Research Libraries: a CLIR/DLF-Funded Research Project [en línia]. Washington, DC: Council of Library and Information Resources (CLIR). Disponible a: <http://mediacommons.futureofthebook.org/mcpress/businesscases/>. [Consulta: 12 abril 2013].

Business Plan

Durant els últims anys són moltes les biblioteques universitàries i de recerca que han identificat noves oportunitats d'expansió dels seus serveis en dues grans àrees: la gestió de dades primàries d'investigació i l'edició científica.

El document que ressenyem té com a objectiu guiar els bibliotecaris interessats en explorar les possibilitats que aquests camps ofereixen a les seves biblioteques. I ho fa emprant una aproximació que no és massa habitual en la bibliografia professional: l'elaboració d'un pla de negoci per decidir la posada en marxa, o no, del servei. L'estructura i les recomanacions de l'informe es basen en els models utilitzats tant en el sector comercial com en el de les entitats no lucratives. Perquè encara que les biblioteques no estiguin interessades en treure'n benefici econòmic, sí que ho estan en tenir èxit i ser sostenibles.

El treball comença exposant els canvis que està experimentat l'ecosistema de la comunicació científica i les noves oportunitats que ofereix a les biblioteques en dos àmbits, la gestió de dades i l'edició científica, que encaixen plenament amb els valors tradicionals de les biblioteques universitàries i de recerca: recollir, preservar i oferir accés a la informació acadèmica per contribuir a l'avanç de la ciència.

Els reptes de la gestió de dades de recerca

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

van der Graaf M, Waaijers L (2011). A surfboard for riding the web: towards a four country action programme on research data. Disponible a:
http://www.knowledge-exchange.info/Admin/Public/DWSDownload.aspx?File=%2fFiles%2fFiler%2fdownloads%2fPrimary+Research+Data%2fSurfboard+for+Riding+the+Wave%2fKE_Surfboard_Riding_the_Wave_Screen.pdf
 
Kotarski R, Reilly S, Schrimpf S, Smit E, Walshe K (2012). Report on best practices for citability of data and on evolving roles in scholarly communication. Disponible a:
http://www.alliancepermanentaccess.org/wp-content/uploads/downloads/2012/08/ODE-ExecutiveSummary-ReportBestPracticesCitabilityDataEvolvingRolesScholarlyCommunication.pdf

Dallmeier-Tiessen S, Darby R, Gitmans K, Lambert S, Suhonen J, Wilson M (2012). Compilation of results on drivers and barriers and new opportunities. Disponible a:
http://www.alliancepermanentaccess.org/wp-content/uploads/downloads/2012/08/ODE-CompilationResultsDriversBarriersNewOpportunities1.pdf
 

Jahnke L, Asher A, Keralis S. (2012). The problem of data. Disponible a: http://www.clir.org/pubs/reports/pub154/pub154.pdf
 

La gestió de dades primàries de recerca és un dels temes d'actualitat en el nostre àmbit professional com es fa palès en la proliferació d'informes que sobre aquesta qüestió s'han publicat durant els darrers mesos.

El novembre de 2010 es ressenyaven en aquest mateix Blok (1) les conclusions d'un estudi encarregat per la Comissió Europea sobre els costos i beneficis de la posada en marxa d'una infraestructura de dades científiques a nivell europeu. En aquell informe els autors proposaven diverses accions per fer realitat aquesta infraestructura l'any 2030. No ha calgut esperar tant per veure els primers resultats i, el novembre de 2011, ja es va publicar un primer treball (2) que presentava la situació de la gestió de dades de recerca a Alemanya, Dinamarca, Països Baixos i Regne Unit amb vistes a encetar iniciatives conjuntes en aquest àmbit. L'informe començava analitzant els incentius que poden motivar els investigadors a compartir dades de recerca: l'obtenció d'un reconeixement similar al que reben per les seves publicacions, l'adopció d'aquesta actitud com a part de la cultura científica, o l'obediència als mandats de les agències de finançament i de les revistes científiques. Un segon aspecte analitzat eren les iniciatives de formació dels professionals –tant científics com bibliotecaris– que hauran de gestionar aquestes dades. Per últim, l'informe abordava les característiques que haurà de tenir la futura infraestructura d'emmagatzematge de les dades científiques a partir de l'anàlisi dels repositoris nacionals ja disponibles als quatre països considerats i les seves necessitats de finançament.
 

Enriquir les publicacions amb dades empíriques

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Reilly, Susan; Schallier, Wouter; Schrimpf, Sabine; Smit, Eekfe; Wilkinson, Max. Report on integration of data and publications. 2011. <http://www.alliancepermanentaccess.org/wp-content/uploads/downloads/2011/11/ODE-ReportOnIntegrationOfDataAndPublications-1_1.pdf>


Les dades empíriques són la base de la investigació científica. Durant els últims anys s'han incrementat extraordinàriament el volum i la rapidesa amb que aquestes dades s'obtenen i es comparteixen gràcies al perfeccionament dels instruments de mesura i a la utilització d'Internet per a la comunicació entre els investigadors. Com a resultat, la cadena de la comunicació científica s'ha ampliat més enllà de la publicació d'articles en revistes científiques i altres tipologies documentals per incorporar la captura, descripció i reutilització de les dades primàries en que es basen aquestes publicacions. El repte al qual ens enfrontem rau en gestionar aquestes dades perquè no es perdi l'enllaç entre les evidències empíriques i les publicacions científiques que se'n deriven.

L'informe que ressenyem aborda les possibilitats d'integració de dades i publicacions, encara que ho fa sense oferir resultats nous, sinó sintetitzant els obtinguts en diversos projectes previs amb la finalitat d'identificar exemples d'aquestes pràctiques. Específicament, els autors analitzen els incentius i les barreres en la pràctica de compartir dades des del punt de vista d'investigadors, editors i biblioteques/centres de dades.

Accés obert: actituds, percepcions i comportaments

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Fry, J.; Probets, S.; Creasa, C.; Greenwood, H.; Spezia, V.; White, S. PEER Behavioural Research: Authors and Users vis-a-vis Journals and Repositories. Final Report. August 2011. http://www.peerproject.eu/fileadmin/media/reports/PEER_D4_final_report_29SEPT11.pdf [Consulta: 13/02/2012].

El projecte PEER (Publishing and the Ecology of European Research) investiga els possibles efectes de l'autoarxiu a gran escala per part dels investigadors dels resultats de la seva recerca, l'anomenada "ruta verda" de l'accés obert. És a dir, quines conseqüències tindria l'adopció generalitzada de l'autoarxiu sobre l'accés a la informació per part dels usuaris, la visibilitat dels autors i, sobretot, la viabilitat de les revistes científiques?

En el marc d'aquest projecte s'estan desenvolupant diversos estudis, un dels quals, realitzat per investigadors de la Loughborough University, ha analitzat les percepcions, motivacions i comportament d'autors i lectors. Quin és el seu grau de coneixement de les iniciatives d'accés obert i quins són els factors motivadors i desmotivadors que influeixen en la seva adopció?

Pàgines

Subscriure a RSS - Ángel Borrego