Candela Ollé

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Kaufman, Peter B. (2018). Towards a new audiovisual think tank for audiovisual archivists and cultural heritage professionals. Hilversum, NL: Netherlands Institute for Sound and Vision. Disponible a: <http://dx.doi.org/10.18146/2018thinktank01>. [Consulta: 15/10/18].

El Llibre blanc dels arxius audiovisuals ha estat elaborat pel Netherlands Institute for Sound and Vision que, amb més de milions d'hores de material, experiència i organització d’activitats, actualment ofereix les seves participacions a la més àmplia varietat d'usuaris finals, inclosos periodistes, estudiants, investigadors, organitzacions del patrimoni i el públic en general.

El document que ressenyem identifica les prioritats estratègiques dels arxius audiovisuals a la propera dècada i presenta un decàleg de recomanacions concretes per a l'acció col·lectiva, impulsades i acompanyades pel corresponent grup de lideratge de pensament que vol articular la recerca internacional per al sector del patrimoni cultural audiovisual. Pretén ajudar els actors interessats a preservar el patrimoni audiovisual per identificar les seves prioritats futures. És un document breu i que demostra, tant pel format com pel vocabulari emprat, que vol avançar amb pas ràpid i ferm i per això elabora una agenda d’acció i recerca a desenvolupar en la propera dècada.

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya  

Gardner, Tracy; Inger, Simon (2016). How readers discover content in scholarly publications: trends in reader behaviour from 2005 to 2015. Abingdon: Renew Training. ISBN 978-0-9573920-4-5. Disponible a: http://www.simoningerconsulting.com/papers/How%20Readers%20Discover%20Co... [Consulta: 24/05/2016]

Les dades i estadístiques que tenen els editors i bibliotecaris només són una part del complex mapa de navegació que dibuixen els usuaris a l’hora de buscar informació –moltes vegades aquests dades romanen ocultes i no es comparteixen. A més, cal sumar-hi la caixa negra de dades dels grans motors de cerca (Google i Google Acadèmic). Així que, per tal de conèixer amb més detall i exactitud com els lectors cerquen i localitzen continguts i consegüentment orientacions dels models de serveis per als usuaris, una bona opció és preguntar-los directament.

La quarta edició de l’enquesta, corresponent al 2015, (prèviament se’n van fer el 2005, 2008 i 2012), ens permet veure l'evolució i tenir una comparativa al llarg d'una dècada. En aquesta darrera onada, s’han incorporat algunes preguntes relatives als llibres electrònics per tal d’ampliar el coneixement del comportament informacional en aquest àmbit.

Em sembla interessant proposar-vos una inversió de l’ordre de lectura de l’informe, que tot i superar les 60 pàgines, bàsicament l’integren diagrames de barres i, per tant, vosaltres mateixos n’extraureu les conclusions. Crec que entendreu ràpidament per què us proposo el canvi i anar directament a conèixer quina és la metodologia utilitzada i com s’ha obtingut la mostra. Per tant, llegiu primerament el bloc 8. No vull treure importància ni rellevància a l’estudi però crec que és qüestionable –i és el punt feble– emprar una mostra no representativa basada en llistes de contactes facilitades per les plataformes editorials que s’analitzen en l'informe mateix, des del meu punt de vista una mostra de conveniència. Caldria ser més rigorosos quan l’estudi és d’abast internacional i amb resultats extrapolables; remarco aquest aspecte ja que implica una interpretació amb cautela dels resultats.

Nicholas, D.; Herman, E. and Jamali, H. (2015). Emerging reputation mechanisms for scholars. Report European Commission. Joint Research Centre. Institute for Prospective Technological Studies. Disponible a: http://publications.jrc.ec.europa.eu/repository/bitstream/JRC94955/jrc94...  [Consulta:25/07/2015]

La correspondència i les trucades telefòniques eren maneres habituals d’intercanviar coneixement que han quedat desfasades per piulades, blocs i altres accions immediates, a temps real. Els experts asseguren que una bona reputació és vital per l’èxit, i per tant, conèixer els mecanismes que es fan servir per construir-la en un moment on la recerca i la docència són dependents i es reforcen recíprocament, amb la mateixa importància, ens pot ser de molta utilitat.

Ens trobem en una escena acadèmica on el context és canviant. Quina reputació tens com a acadèmic i/o professional o encara l’has de construir? Com la pots mantenir, millorar i mostrar?