Cristóbal Urbano

Ineficiències, defectes i pràctiques fraudulentes a la comunicació científica: obrint el focus més enllà de les revistes i congressos depredadors

Cristóbal Urbano
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Elliott, Tracey (dir.) (2022). Combatting predatory academic journals and conferences. Working Group: Abdullah Shams Bin Tariq, Susan Veldsman, Asfawossen Asrat Kassaye, Enrico M. Bucci, Ana María Cetto, Victorien Dougnon, Stefan Eriksson, Lai-Meng Looi, Shaher Momani, Diane Negra, Rabab Ahmed Rashwan, Marcos Regis da Silva. [Washington, DC]: InterAcademy Partnership (IAP). 125 p. ISBN 978-1-7330379-3-8. Disponible a: <https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-report-English>. [Resum en castellà a: https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-summary-Spanish]. [Consulta: 15/09/2022].


Després de molts anys de manca de protagonisme de les organitzacions internacionals de governança de la ciència (Unesco, International Science Council [ISC], Committee on Publication Ethics [COPE], etc.) en el debat i el combat de les publicacions depredadores, des de 2019 s’observa una major preocupació per donar un enfocament més sistèmic com a resposta al problema de les revistes i congressos depredadors, en els quals es pot publicar gairebé qualsevol cosa a canvi del pagament corresponent. Un exemple d’això seria el COPE discussion document: predatory publishing (2019), que posa de manifest aquesta implicació, al mateix temps que visualitza el retard amb què es va abordar aquest enfocament més institucional. Des que el 2010 Jeffrey Beall1 va encunyar el terme predatory open-access publishers la comunitat acadèmica i els investigadors dedicats a l’estudi de la comunicació científica han prestat molta més atenció que les organitzacions internacionals a un tema que ha estat, i segueix sent, conflictiu en el context de debat sobre el futur de l’accés obert. 

Agenda digital i desenvolupament sostenible a Àfrica: un mirall per a la resta del món

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Gregson, Jon; Brownlee, John M.; Playforth, Rachel; Bimbe, Nason (2015). The future of knowledge sharing in a digital age: exploring impacts and policy implications for development. Brighton: Institute of Development Studies. 75 p. Disponible a: https://opendocs.ids.ac.uk/opendocs/handle/123456789/5946. [Consulta: 28/03/2016].


En els darrers anys i en tot tipus de fòrums sobre desenvolupament sostenible i cooperació internacional, s’observa amb esperança l’important creixement econòmic del continent africà que entre d’altres resultats es manifesta en una destacable penetració de la telefonia mòbil, com també en el potencial que ofereix l’extensió de la digitalització per afrontar els reptes de futur d’una societat jove demogràficament. Una perspectiva optimista amb llums però amb moltes ombres: segueixen essent nombrosos els països sumits en crisis i conflictes permanents, en d’altres segueixen essent dèbils les estructures culturals i educatives de l’estat o de la societat civil, mentre que en el cas dels països més estables existeixen desequilibris i escenaris de desigualtat importants, contradictoris amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts en l’horitzó de 2030 per les Nacions Unides (http://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sost...) i subjacents com a marc cronològic de referència en el present informe.

La biblioteca universitària en països en desenvolupament: el valor ja no es suposa

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


McCreadie, Nell. Library value in the developing world. London: Sage, 2013. 27 p. Disponible en: <http://www.uk.sagepub.com/librarians/dw> [consulta: 20/03/2014].

En l'entorn actual de l'educació superior, marcat per la desintermediació, la digitalització i la globalització dels recursos d'informació, les biblioteques universitàries estan obligades a crear valor per a l'usuari. Ara bé, crear valor és una condició necessària però no suficient per a la transformació i millora dels serveis bibliotecaris, ja que el valor finalment ho determinen els propis usuaris en funció de l'ús que practiquen, però de forma molt especial mitjançant la percepció que tenen dels mateixos. D'aquí que al costat del desenvolupament de nous models de servei i una organització més eficient dels recursos, la preocupació per demostrar el valor de la biblioteca universitària hagi comportat en els últims temps un major interès pel màrqueting i per l'avaluació.

Aquest interès explica la publicació de l'informe Library value in the developing world que avui ressenyem. Es tracta d'un estudi que segueix l'estela de l'informe Working together: Evolving value for academic libraries1, realitzat un any abans amb dades dels Estats Units (US), Regne Unit (UK) i Escandinàvia, igualment sota l'impuls del grup editorial SAGE. En tots dos casos ens trobem amb un treball de camp basat en un nombre limitat de bibliotecaris i de professors o investigadors, corresponent a un grup reduït d'universitats que prenen temptativament com representatives dels àmbits geogràfics estudiats.

INASP: l'hora del protagonisme local en la cooperació al desenvolupament científic i bibliotecari

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


INASP: putting research knowledge at the heart of development. Oxford: INASP. <http://www.inasp.info>. [Consulta: 15 juliol 2013].

La International Network for the Availability of Scientific Publications (INASP) és una ONG de cooperació al desenvolupament, que persegueix la millora de l'accés, producció i ús de la informació científica, de manera que cada país compti amb recursos en aquest àmbit per afrontar els seus propis reptes de desenvolupament. Va sorgir el 1992 per iniciativa de l'ICSU (International Council of Scientific Unions, actualment International Council for Science) i va comptar amb el suport de la UNESCO, TWAS-The Academy of Sciences for the Developing World i AAAS (American Association for the Advancement of Science).

El 2012 l'organització va complir 20 anys de trajectòria i durant aquest últim any ha sotmès a avaluació externa1 al seu programa d'actuació 2008-2013 conegut com a PERii (Programme for the Enhancement of Research Information). La reflexió al voltant de l'avaluació ha estat un important punt de partida per als propers cinc anys en què es treballarà a partir d'abril de 2013 sota un enfocament més sistèmic de creació de capacitats i estructures locals, cosa que es manifesta ja en el canvi de nom del seu programa: Strengthening Research and Knowledge Systems (SRKS).

"Patron-driven acquisitions": la biblioteca proposa i el lector disposa

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Esposito, Joseph J.; Walker, Kizer; Ehling, Terry. PDA and the university press. A report prepared for The Andrew W. Mellon Foundation. [Baltimore, Md]: The Johns Hopkins University Press; [Ithaca, N.Y.]: Cornell University Library, Sept. 26th 2012. 65 p. Document de treball disponible en línea a: <https://jscholarship.library.jhu.edu/handle/1774.2/36210>. [Consulta: 10 de maig de 2013].

wul_eh_e_reader_piece_1

La consolidació de l'e-book en l'entorn universitari està comportant una evolució dels models de negoci editorial i de les polítiques d'adquisició de les biblioteques, que finalment està arribant al segment de les monografies acadèmiques. Es tracta d'un tipus de llibre en què tradicionalment han estat molt actives les editorials universitàries, però amb una gran dependència econòmica de les adquisicions bibliotecàries. Així ho demostren les dades de l'informe que avui ressenyem: les compres de les biblioteques vénen a representar un 25% de les vendes de les editorials universitàries, el que facilita un llindar de rendibilitat mínima per a un tipus de llibre que, en general, té un limitat mercat entre els compradors particulars.

La necessitat de saber com afectaran les vendes d'aquestes editorials les noves modalitats d'adquisició que utilitzen les biblioteques -entre les que destaquen les adquisicions PDA (Patron-Driven Acquisitions) basades en l'ús efectiu realitzat per part dels lectors-, justifica l'informe coordinat per Joseph Esposito, consultor especialitzat en la transició digital de la indústria editorial i participant destacat en el bloc sobre edició acadèmica The Scholarly Kitchen. El text respon a un estil d'informes de prospectiva en el qual es pregunta als actors d'un sector la seva visió sobre un determinat escenari de futur. Al marge d'entevistes personals i diversa documentació, el treball es va basar en les respostes a sengles qüestionaris amb preguntes obertes enviats a una selecció de biblioteques i editorials universitàries dels Estats Units.

Pàgines

Subscriure a RSS - Cristóbal Urbano