Lluís Agustí

Lluís Agustí
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

DOAB: Directory of Open access Books. OAPEN Foundation. <http://www.doabooks.org>. [Consulta: 31/12/2012].
eDU-Library: Lector de llibres online. Girona: Edicions a Petició. <http://edu-library.com>. [Consulta: 31/12/2012].

El 2005, el biòleg evolucionista i professor de geografia d'UCLA (University of California, Los Angeles), Jared Diamond, va publicar Collapse: How societies choose to fail or succeed¹. El llibre analitzava la desaparició de diverses societats antigues: anasazis, maies, víkings a Grenlàndia... i també els greus problemes socioeconòmics que afecten actualment Ruanda, l’estat de Montana als Estats Units, Haití o algunes regions de la Xina i Austràlia.

La tesi de Diamond proposa que el col·lapse es basa sovint en factors socials i mediambientals: una agricultura i ramaderia intensives, la desforestació, la introducció d’espècies invasores, les males pràctiques en la mineria... Tot plegat, el col·lapse seria el resultat d’una sèrie de decisions errades preses pels mateixos grups socials en l’administració de l'entorn i els recursos naturals. El professor Diamond aprofita l’anàlisi de la història d'aquests col·lapses per advertir dels perills als quals està exposada la nostra societat de consum occidental (i oriental). Davant de l’amenaça de col·lapse cal no només reaccionar sinó fer-ho adequadament.

i2010: Digital libraries, High level expert group, Copyright subgroup. (2008). Final report on digital preservation, Orphan works, and out-of-print works. European Comission. Information Society,  30 p. <http://ec.europa.eu/information_society/activities/digital_libraries/doc/hleg/reports/copyright/copyright_subgroup_final_report_26508-clean171.pdf> [Consulta: 06/04/2011].

L'experiència acumulada en l'organització de grans projectes de digitalització en el món occidental permet a hores d'ara de diagnosticar els punts en els quals la preservació i la difusió de la cultura entra en conflicte amb els drets de la propietat intel·lectual.

Aquesta topada d'interessos legítims s'evidencia de manera clara en la digitalització d'obres subjectes a drets i de la web, amb la finalitat de preservació, i el tractament legal i econòmic de les obres òrfenes i descatalogades. Es consideren obres òrfenes aquelles en les quals els titulars dels drets són de localització difícil o impossible. Ningú no pot reutilitzar les obres sense el consentiment dels titulars, i la institució que realitza el projecte de digitalització cal que s'esmerci diligentment en la seva localització.

Lluís Agustí

La Bibliothèque nationale de France (BnF) ha estat capdavantera en els projectes de digitalització a Europa des que va presentar la seva primera versió de Gallica en 1997. La biblioteca digital francesa pretenia preservar i difondre a través d'Internet els fons patrimonials de la BnF en particular i de la cultura francesa en general. Però ben aviat va esdevenir alguna cosa més que una biblioteca digital, en certa manera representà i representa encara el gran projecte europeu alternatiu a la digitalització duta a terme per Google.

Aquesta alternativa s'estructurà i prengué forma a partir de la labor bibliogràfica i de selecció dels materials de Gallica, davant la digitalització massiva duta a terme per Google Books; per la vindicació de la "diversitat" de les altres cultures (i.e. la francesa), davant del monopoli anglòfon del cercador; i finalment per la defensa dels drets dels editors i els autors, davant de l'ús legalment dubtós de les obres sota drets vigents per part de Google.

Recordarem que aquesta reivindicació franco-europea davant Google va prendre forma definitiva quan l'antic director de la BnF, Jean-Noël Jeanneney, va publicar a Le Monde el 2005 “Quand Google défie l’Europe”. França volia liderar un projecte francès i europeu que fes front a la voluntat totalitzadora del cercador americà.

Han passat alguns anys, molt de temps en termes d'Internet. Les coses han evolucionat: hi ha una experiència acumulada important quant als usos dels materials digitalitzats per part dels usuaris; Jeanneney no és al càrrec des de 2007; la BNF i d'altres biblioteques europees han arribat a acords puntuals amb Google; des de París la digitalització massiva no es veu amb mals ulls, fins i tot ja es planteja la digitalització exhaustiva de les obres arribades per via del Dipòsit Legal; els editors americans han començat a entendre's mínimament amb el gegant; el projecte Live Book Search, l'alternativa de Microsoft, Yahoo i d'altres enfront de Google Books ha deixat d'existir. I sobretot Google Books s'ha fet gran, molt gran, de fet "incontournable" .