Llibres digitals i dispositius de lectura, dos mercats indissociables?

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica


Observatorio de la Lectura y el Libro (2011). 2010 : la expansión de los dispositivos portátiles y portables. [Madrid]: Observatorio de la Lectura y el Libro, abril 2011. (Forma part de l'informe: "Situación actual y perspectivas del libro digital en España"). <http://www.mcu.es/libro/docs/MC/CD/Ebook_2010.pdf>

EbookTot sembla indicar que l'informe elaborat per l'Observatori de la Lectura i el Llibre del Ministeri de Cultura forma part d'una sèrie més extensa, que s'anirà publicant periòdicament, dedicada a l'anàlisi del llibre digital a Espanya.

Pot sorprendre que el primer document que sorgeix d'aquesta sèrie estigui en la seva totalitat dedicat als dispositius de lectura o e-readers. La realitat, però, és que un cop superada la confusió terminològica sobre el que es denomina llibre electrònic (referència a un contingut digital), l'evolució i el mercat de llibres digitals està íntimament vinculat a la del mercat dels dispositius de lectura.

Passem comptes? Bibliografia sobre el rendiment de les biblioteques

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Poll, Roswitha (2011). Bibliography 'Impact and outcome of libraries'. Last update 08-01-2011. Universitäts und Landesbibliothek Münster (ULB). Publication associated with the IFLA Statistics and Evaluation Section. 38 p. <http://www.ifla.org/files/statistics-and-evaluation/publications/Bibl_Impact_Outcome-Jan2011.pdf>. [Consulta: 23/04/2011].

BalanzaQuan fa unes dècades es va començar a parlar dels clients de les biblioteques (en compte dels lectors o usuaris), fent servir un terme més propi del llenguatge empresarial que no pas de la tradició cultural, més d'un ens posàrem les mans al cap i pensàvem que la biblioteca no havia de tenir com a prioritat la rendibilitat econòmica, que la cultura i el coneixement no havien de ser objectes sotmesos a les lleis de l'oferta i la demanda.

Però la realitat és que les biblioteques són uns equipaments que requereixen d'una inversió important [1] i que els diners d'aquestes inversions provenen en la majoria dels casos dels impostos dels ciutadans. Així doncs, és normal que es demanin comptes, que hi hagi un rigor en la despesa i una transparència en la gestió. I més en èpoques en què l'economia no passa pels seus millors moments.

La informació "a casa": distribució electrònica de sumaris de revistes

Josep-Manuel Rodríguez-Gairín
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Journal TOCs: The latest Journal Tables of Contents. Institute for Computer Based Learning (ICBL), School of Mathematical and Computer Sciences at Heriot-Watt University.<http://www.journaltocs.ac.uk/>. [Consulta: 23/04/2011].

La veritat és que quan vull comprar una cosa, normalment m'agrada anar a la botiga i triar i remenar, però quan es tracta d'un producte que conec no tinc cap inconvenient, i de fet ho agraeixo, que m'ho portin a casa. En el món de la documentació em passa una cosa semblant i un clar exemple d'això és la distribució de sumaris de revistes.

Els que ja tenim una certa edat sabem molt bé que aquest tipus de serveis no són pas nous de l'era d'Internet, ni tan sols dels formats digitals. Als anys 80 un dels meus primers treballs com a becari a la biblioteca de la Facultat de Medicina a la Universitat de Barcelona va ser fotocopiar les taules de continguts de les revistes i fer dossiers per distribuir entre els metges. Ho recordo com un servei molt agraït per part dels usuaris, tot i que l'esforç i despeses, tant en temps com en paper, difícilment ho justificarien en el marc de la crisi actual.

Europeana i el Renaixement digital europeu: la visió de la Comissió Europea

Eugènia Serra
Coordinació general
Biblioteca de Catalunya
 

Comissió Europea. Comité des Sages on bringing Europe's cultural heritage online (2011). The New Renaissance: Report of the "Comité des Sages", Reflection Group on bringing Europe's cultural heritage online. Brussels: European Comission. Culture. European Commission for the Digital Agenda. <http://ec.europa.eu/culture/pdf/report_Comite_des_Sages.pdf>. [Consulta: 01/04/2011].

DigitalizaciónEl gener passat es va publicar l'informe The New Renaissance sobre el patrimoni digital en línia elaborat pel conegut com a Comitè de Savis. L'objectiu de l'informe és disposar d'un document estratègic amb recomanacions per a la digitalització, l'accés en línia i la preservació del patrimoni cultural europeu en l'era digital, amb especial atenció a les aliances públic-privades per a la digitalització a Europa.

El Comitè de Savis creat a l'abril del 2010 està format per Elisabeth Niggemann (directora de la Deutsche Nationalbibliothek i presidenta de la Europeana Foundation), Jacques De Decker (escriptor i periodista belga) i Maurice Lévy (empresari francès director del grup Publicis).

L'informe presenta, en els primers capítols, la missió i abast de l'encàrrec, la visió -fixada en garantir l'accés al patrimoni cultural a les generacions futures- i el procés d'elaboració de l'informe: cronologia, consulta pública en línia i recollida d'opinions d'experts d'arreu d'Europa; a continuació, en els següents capítols, analitza els aspectes que els autors han considerat més rellevants, incloent-hi unes recomanacions claus per a cadascun d'ells al final de cada capítol.

Usar i avaluar la informació en l’era digital. Com ho fan els estudiants universitaris?

Maria Parras
Biblioteca
Universitat Pompeu Fabra
 

Head, Alison J.; Eisenberg, Michael B. (2010). How college students evaluate and use information in the digital age. Seattle (Washington): The Information School, University of Washington. Project Information Literacy Progress Report: "Truth Be Told". <http://projectinfolit.org/pdfs/PIL_Fall2010_Survey_FullReport1.pdf>. [Consulta: 01/04/2011].

Com cerquen la informació els estudiants universitaris? Quines preferències tenen en relació a les fonts d'informació? Com avaluen i utilitzen la informació?

La resposta a aquestes tres preguntes la podem trobar al Project Information Literady (PIL), un estudi nacional dut a terme per la University of Washington Information School amb l'objectiu d'estudiar com fan recerca i busquen informació els estudiants universitaris.

L'estudi és fruit de les dades recollides entre una mostra de 8.353 estudiants de grau matriculats a 25 universitats dels Estats Units i realitzat durant la primavera de 2010.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS