Agenda digital europea: les coses que s'han de fer per a millorar en TIC a Europa

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Comisión Europea (2010). Una agenda digital para Europa: comunicación de la Comisión al Parlamento europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones. COM(2010) 245 final/2. 26/08/2010. Comisíon Europea. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2010:0245:FIN:ES:PDF>. [Consulta: 08/06/2011].

Unión EuropeaEl terme agenda, d'origen llatí, té una accepció, tant en català com en castellà, que fa referència a la relació d'activitats que estan pendents de realització. Per si algú hi està interessat, la llista de coses a fer en TIC a Europa s'han apuntat en el document titulat "Una agenda digital para Europa", que va ser aprovat a mitjans de 2010 i que assenyala quin és l'horitzó de la UE en aquest àmbit fins al 2020. Es tracta d'un text estratègic de primer nivell i forma part d'una de les set iniciatives del programa Europa 2020 (http://ec.europa.eu/europe2020/index_es.htm), pensat per a posar les bases per a un canvi de model econòmic que ajudi el vell continent a sortir de la crisi. La comissària encarregada de la seva gestió és Neely Kroes, vicepresidenta de la Comissió Europea.

Pel davant i pel darrere

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 

CIBER, University College London, Emerald Group Publishing Ltd. (2010). Social media and research workflow. [London] <http://www.ucl.ac.uk/infostudies/research/ciber/social-media-report.pdf> [Consulta: 02/06/2011].


Pel davant i pel darreraPel davant i pel darrere va ser escrita l'any 1982 per Michael Frayn i explica, en essència, com un grup d'actors intenten muntar un obra de teatre. L'espectador pot veure les dues cares de la funció, la que s'observa des del pati de butaques i la que queda sempre oculta darrere dels decorats.

En la recerca, es produeix també un cert paral·lelisme al món del teatre. La part visible d'aquesta (el davant) té forma d'article, de presentacions a congressos o jornades. També hi ha fases que transcorren (pel darrere) entre despatxos: converses amb els col·legues, biblioteques, hores i hores de lectura o d'experiments al laboratori, entre d'altres.

Llibres digitals i dispositius de lectura, dos mercats indissociables?

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica


Observatorio de la Lectura y el Libro (2011). 2010 : la expansión de los dispositivos portátiles y portables. [Madrid]: Observatorio de la Lectura y el Libro, abril 2011. (Forma part de l'informe: "Situación actual y perspectivas del libro digital en España"). <http://www.mcu.es/libro/docs/MC/CD/Ebook_2010.pdf>

EbookTot sembla indicar que l'informe elaborat per l'Observatori de la Lectura i el Llibre del Ministeri de Cultura forma part d'una sèrie més extensa, que s'anirà publicant periòdicament, dedicada a l'anàlisi del llibre digital a Espanya.

Pot sorprendre que el primer document que sorgeix d'aquesta sèrie estigui en la seva totalitat dedicat als dispositius de lectura o e-readers. La realitat, però, és que un cop superada la confusió terminològica sobre el que es denomina llibre electrònic (referència a un contingut digital), l'evolució i el mercat de llibres digitals està íntimament vinculat a la del mercat dels dispositius de lectura.

Passem comptes? Bibliografia sobre el rendiment de les biblioteques

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Poll, Roswitha (2011). Bibliography 'Impact and outcome of libraries'. Last update 08-01-2011. Universitäts und Landesbibliothek Münster (ULB). Publication associated with the IFLA Statistics and Evaluation Section. 38 p. <http://www.ifla.org/files/statistics-and-evaluation/publications/Bibl_Impact_Outcome-Jan2011.pdf>. [Consulta: 23/04/2011].

BalanzaQuan fa unes dècades es va començar a parlar dels clients de les biblioteques (en compte dels lectors o usuaris), fent servir un terme més propi del llenguatge empresarial que no pas de la tradició cultural, més d'un ens posàrem les mans al cap i pensàvem que la biblioteca no havia de tenir com a prioritat la rendibilitat econòmica, que la cultura i el coneixement no havien de ser objectes sotmesos a les lleis de l'oferta i la demanda.

Però la realitat és que les biblioteques són uns equipaments que requereixen d'una inversió important [1] i que els diners d'aquestes inversions provenen en la majoria dels casos dels impostos dels ciutadans. Així doncs, és normal que es demanin comptes, que hi hagi un rigor en la despesa i una transparència en la gestió. I més en èpoques en què l'economia no passa pels seus millors moments.

La informació "a casa": distribució electrònica de sumaris de revistes

Josep-Manuel Rodríguez-Gairín
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Journal TOCs: The latest Journal Tables of Contents. Institute for Computer Based Learning (ICBL), School of Mathematical and Computer Sciences at Heriot-Watt University.<http://www.journaltocs.ac.uk/>. [Consulta: 23/04/2011].

La veritat és que quan vull comprar una cosa, normalment m'agrada anar a la botiga i triar i remenar, però quan es tracta d'un producte que conec no tinc cap inconvenient, i de fet ho agraeixo, que m'ho portin a casa. En el món de la documentació em passa una cosa semblant i un clar exemple d'això és la distribució de sumaris de revistes.

Els que ja tenim una certa edat sabem molt bé que aquest tipus de serveis no són pas nous de l'era d'Internet, ni tan sols dels formats digitals. Als anys 80 un dels meus primers treballs com a becari a la biblioteca de la Facultat de Medicina a la Universitat de Barcelona va ser fotocopiar les taules de continguts de les revistes i fer dossiers per distribuir entre els metges. Ho recordo com un servei molt agraït per part dels usuaris, tot i que l'esforç i despeses, tant en temps com en paper, difícilment ho justificarien en el marc de la crisi actual.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS