Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Comisión Europea (2010). Una agenda digital para Europa: comunicación de la Comisión al Parlamento europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones. COM(2010) 245 final/2. 26/08/2010. Comisíon Europea. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2010:0245:FIN:ES:PDF>. [Consulta: 08/06/2011].
El terme agenda, d'origen llatí, té una accepció, tant en català com en castellà, que fa referència a la relació d'activitats que estan pendents de realització. Per si algú hi està interessat, la llista de coses a fer en TIC a Europa s'han apuntat en el document titulat "Una agenda digital para Europa", que va ser aprovat a mitjans de 2010 i que assenyala quin és l'horitzó de la UE en aquest àmbit fins al 2020. Es tracta d'un text estratègic de primer nivell i forma part d'una de les set iniciatives del programa Europa 2020 (http://ec.europa.eu/europe2020/index_es.htm), pensat per a posar les bases per a un canvi de model econòmic que ajudi el vell continent a sortir de la crisi. La comissària encarregada de la seva gestió és Neely Kroes, vicepresidenta de la Comissió Europea.
Pel davant i pel darrere va ser escrita l'any 1982 per Michael Frayn i explica, en essència, com un grup d'actors intenten muntar un obra de teatre. L'espectador pot veure les dues cares de la funció, la que s'observa des del pati de butaques i la que queda sempre oculta darrere dels decorats.
Tot sembla indicar que l'informe elaborat per l'Observatori de la Lectura i el Llibre del Ministeri de Cultura forma part d'una sèrie més extensa, que s'anirà publicant periòdicament, dedicada a l'anàlisi del llibre digital a Espanya.
Quan fa unes dècades es va començar a parlar dels clients de les biblioteques (en compte dels lectors o usuaris), fent servir un terme més propi del llenguatge empresarial que no pas de la tradició cultural, més d'un ens posàrem les mans al cap i pensàvem que la biblioteca no havia de tenir com a prioritat la rendibilitat econòmica, que la cultura i el coneixement no havien de ser objectes sotmesos a les lleis de l'oferta i la demanda.
La veritat és que quan vull comprar una cosa, normalment m'agrada anar a la botiga i triar i remenar, però quan es tracta d'un producte que conec no tinc cap inconvenient, i de fet ho agraeixo, que m'ho portin a casa. En el món de la documentació em passa una cosa semblant i un clar exemple d'això és la distribució de sumaris de revistes.
