INASP: l'hora del protagonisme local en la cooperació al desenvolupament científic i bibliotecari

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


INASP: putting research knowledge at the heart of development. Oxford: INASP. <http://www.inasp.info>. [Consulta: 15 juliol 2013].

La International Network for the Availability of Scientific Publications (INASP) és una ONG de cooperació al desenvolupament, que persegueix la millora de l'accés, producció i ús de la informació científica, de manera que cada país compti amb recursos en aquest àmbit per afrontar els seus propis reptes de desenvolupament. Va sorgir el 1992 per iniciativa de l'ICSU (International Council of Scientific Unions, actualment International Council for Science) i va comptar amb el suport de la UNESCO, TWAS-The Academy of Sciences for the Developing World i AAAS (American Association for the Advancement of Science).

El 2012 l'organització va complir 20 anys de trajectòria i durant aquest últim any ha sotmès a avaluació externa1 al seu programa d'actuació 2008-2013 conegut com a PERii (Programme for the Enhancement of Research Information). La reflexió al voltant de l'avaluació ha estat un important punt de partida per als propers cinc anys en què es treballarà a partir d'abril de 2013 sota un enfocament més sistèmic de creació de capacitats i estructures locals, cosa que es manifesta ja en el canvi de nom del seu programa: Strengthening Research and Knowledge Systems (SRKS).

El fenomen no consolidat del préstec digital en biblioteques

Julio Alonso-Arévalo
Grupo E-Lectra. Facultad de Traducción y Documentación
Universidad de Salamanca


Hábitos de lectura y compra de libros de 2012. Madrid: Ministerio de Cultura, 2013. <http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/Habitos_lectura_2012.pdf>. [Consulta: 4 julio 2013].


ebook

Probablement el llibre, com la representació més genuïna i visible de la cultura occidental, ha centralitzat, més que cap altre document, el fenomen del llibre electrònic, tot i que en realitat estem parlant d'un ecosistema nou, molt més ampli, el de la lectura digital. En aquest sentit, l'informe "Hábitos de lectura y compra de libros en España" (2013), publicat pel Ministeri de Cultura, quan proporciona dades sobre l'assumpte, diu que a Espanya hi ha més persones que llegeixen en format digital (58 %) que aquells altres que ho fan en imprès (42%). En aquestes xifres s'inclouen els que llegeixen llibres, premsa, blog, o qualsevol altre document sobre una pantalla d'un ordinador. No obstant això només un 9,7% dels espanyols disposa d'un dispositiu de lectura dedicat -una tauleta o lector de tinta electrònica-. Quant a la lectura de llibres, el 100% dels que ho fan en un lector de tinta electrònica llegeix llibres, com lògicament correspon a un dispositiu dedicat, i només un 53% dels que disposen de tablets llegeixen llibres o premsa en aquest dispositiu, que a més utilitzen per a altres tasques com navegar per Internet, consultar el correu, o jugar.

Les col·leccions especials: l’experiència del Regne Unit i Irlanda

M. Lourdes Prades Artigas
Cap del CRAI Biblioteca Pavelló de la República
Universitat de Barcelona

Dooley, Jackie M. [et al.] (2013). Survey of Special Collections and Archives in the United Kingdom and Ireland. Dublin, OH: OCLC Research, 2013. <http://www.oclc.org/research/publications/library/2013/2013-01r.html?utm_source=WhatCountsEmail&utm_medium=OCLC%20Abstracts%20Test%20Group%203&utm_campaign=OCLC%20Abstracts>. [Consulta: 2 juliol 2013].


Trinity College Library

L'any 2009, Jackie M. Dooleey1, per encàrrec de l'OCLC, emprèn l'obra2 pionera d'avaluar l'estat de les col·leccions especials als Estats Units i al Canadà. L'any 2012, adaptant al context europeu aquest informe i juntament amb la col·laboració de la RLUK3 (Research Libraries United Kingdom), elabora Survey of special collections and archives in the United Kigndom and Ireland.

Dins del Pla Estratègic 2011-2014, The power of knowledge : RLUK Srategic Plan 2011-20144, la RLUK es marca l'objectiu d'identificar les oportunitats per potenciar al màxim les col·leccions especials per a la recerca, la docència i la comunitat i elabora l'informe Promoting unique and distinctive collections5. S'adquireix el compromís de "demostrar el valor de les col·leccions a la Universitat en els moments difícils, la necessitat de millorar el compromís amb la recerca i l'aprenentatge dins del programa acadèmic i complir amb la responsabilitat social de la biblioteca, tant dins de la comunitat universitària com a la societat en general".

Els efectes de restringir els usos comercials en l'elecció d'una llicència de Creative Commons

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Klimpel, Paul (2013). Free Knowledge Based on Creative Commons Licenses: Consequences, risks and side-effects of the license module "Non-commertial use only - NC". Berlin: Wikimedia Germany, February 2013. <http://openglam.org/files/2013/01/iRights_CC-NC_Guide_English.pdf>. [Consulta: 1 juliol 2013].

Creative Commons

Un dels temes recurrents que apareix quan es parla de les llicències de Creative Commons és el significat del terme "No Comercial"1 que s'inclou en sis d'aquests textos legals2. El fullet que avui tenim entre mans no entra a discutir-ne el significat sinó les conseqüències que té el fet de triar aquest element a l'hora d'escollir una llicència3. Tot i que Creative Commons no manté un registre de les obres que estan subjectes a algun dels seus textos legals, al llarg dels anys han aparegut estadístiques que reflecteixen que l'element "No Comercial" és un dels més emprats4 i per tant és important conèixer els seus efectes.

El fullet, originalment en alemany, està signat pel jurista i gestor cultural Paul Klimpel, ha estat editat per Wikimedia Alemanya, Creative Commons Alemanya i iRights.info i ha rebut el suport de l'Open Knowledge Foundation per ser traduït a l'anglès. És important remarcar aquí l'interès de la Fundació Wikimedia a aclarir els aspectes relacionats amb l'ús d'aquest element ja que el seu projecte principal, la Wikipedia, està subjecte a una llicència que no restringeix els usos comercials5.

Reptes comuns per als bibliotecaris en un món globalitzat: una mirada a la nostra veïna França

Carlos Miguel Tejada Artigas
Facultad de Ciencias de la Documentación
Universidad Complutense de Madrid
France. Ministère de l'enseignement supérieur et de la recherche. Inspection générale des bibliothèques. Quels emplois dans les bibliothèques ? État des lieux et perspectives (2013). Rapport IGB n° 2012-020, mars. <http://cache.media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/2013/20/3/Quels_emplois_dans_les_bibliotheques_Etat_des_lieux_et_perspectives_247203.pdf>. [Consulta: 20 juny 2013].

Natura enclaustrada

Des de fa ja uns anys a Espanya i a l'estranger són freqüents en la nostra professió els debats entorn al nostre perfil professional i la natura i la direcció futura dels serveis bibliotecaris i d'informació. Ens veiem immersos en un canvi continu amb nombroses cruïlles que, encara que ens provoquin inseguretats, ens poden oferir també noves oportunitats. Aquesta necessitat de situar-nos i de fer prospectives es dóna en col·lectius professionals de tot el món perquè els elements que ens afecten són comuns en el nostre món globalitzat. Aquest fet el podem constatar en la nombrosa bibliografia que dóna compte de la nostra identitat i en l'informe que recentment s'ha presentat a França i els elements més globals del qual recollim en aquesta breu ressenya.

El Ministère de l'enseignement supérieur et de la recherche va encarregar a la Inspection générale des bibliothèques, un estudi interministerial sobre l'anàlisi funcional dels llocs de treball a les biblioteques. Aquest informe de l'IGB es va publicar el 3 d'abril d'aquest any, està signat per Pierre Carbone, Joëlle Claud, Charles Micol, Dominique Arot i Benoit Lecoq i té el títol: Quels emplois dans les bibliothèques? Etat des lieux et perspectives.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS