La biblioteca universitària, eix dels nous models docents i d’aprenentatge

Anna Magre Ferran
Cap de la Biblioteca-CRAI del Poblenou
Universitat Pompeu Fabra (UPF)


A splendid torch: learning and teaching in today’s academic libraries (2017). Jodi Reeves Eyre, John C. Maclachlan, and Christa Williford (eds.) Washington, DC: Council on Library and Information Resources. (CLIR Publication, 174). 151 p. Disponible a: https://www.clir.org/pubs/reports/pub174/. [Consulta: 4/01/2018].


Què hem après del nostre treball en biblioteques universitàries? O el que és més important encara: quin és l’impacte d’aquestes biblioteques –com a proveïdores de recursos, suport professional i espais– en l’objectiu essencial de millorar les condicions de l’ensenyament i de l’aprenentatge? La publicació que presentem beu de l’esperit del CLIR, el Council on Library Information Resources, una organització amb seu a Washington D.C. dedicada a explorar un futur més coherent i eficient per a les biblioteques en base a les aportacions multidisciplinàries d’experts en la recerca i la docència universitària. La publicació és el resultat de la posada en marxa d’un grup d’escriptura col·laborativa (Collaborative Writing Group: CWG) que es va plantejar aportar reflexió acadèmica, sempre apuntalada per estudis de cas i experiències contrastades, per dibuixar el potencial sobre l’ensenyament i l’aprenentatge que els professionals de les biblioteques poden aportar si interactuen creativament amb acadèmics i usuaris. És en base a aquest diàleg informat i permanent a tres bandes que s’anirà perfilant la funció essencial de les biblioteques del segle XXI.

Una revisió global i integradora de la publicació científica actual i futura. Ressenya de l’obra «Revistas científicas: situación actual y retos de futuro»

Lluís Codina
Universitat Pompeu Fabra
lluis.codina@upf.edu


Abadal, Ernest (ed.). Revistas científicas: situación actual y retos de futuro. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017. 273 p. Disponible a: <http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08744>. [Consulta: 29/01/2018].


Tal com s’assenyala encertadament a l’obra que ressenyem, gràcies a un nodrit grup d’experts liderats per a aquesta ocasió pel catedràtic de la Universitat de Barcelona, el Dr. Ernest Abadal, les revistes científiques són al nucli de la ciència des de fa ja tres segles.

És cert que han vist créixer la seva importància, sobretot des dels anys 60 del segle passat, per raó principalment de dos factors: la consolidació de l’anomenat peer review, o revisió d’experts, en la forma de seleccionar què es publica (i què no) i la importància concedida a la publicació d’articles com a factor clau, no només en la comunicació de la ciència, sinó també en la promoció de les carreres investigadores.

Considerem aquests dos aspectes que, al seu torn, són àmpliament tractats a l’obra que ens ocupa i, concretament, a través de dos dels seus capítols.

Podem atribuir sens dubte al pragmatisme anglosaxó l’encert d’haver trobat aquesta fórmula, la revisió d’experts (o per parells, si acudim a una traducció literal), com a criteri de demarcació per determinar què és i què no és una publicació científica.

El rol de les biblioteques segons l’informe Ithaka S+R US library survey 2016

Clara Riera Quintero
Directora de Serveis per a la Recerca de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pep Torn
Director de la Biblioteca de l'European University Institute (EUI)


Wolff, Christine; Schonfeld, Roger C. (2017). Ithaka S+R US library survey 2016. April, 3. 62 p. Disponible a: http://www.sr.ithaka.org/publications/us-library-survey-2016/. [Consulta: 25/01/2018].


A la primavera del 2017 es va publicar la tercera edició de l’informe Ithaka, una fundació no lucrativa nord-americana que treballa amb la comunitat de l’educació superior per potenciar i preservar el coneixement i millorar l’ensenyament i l’aprenentatge a través de l’ús de les tecnologies digitals. En aquest informe, Christine Wolff i Roger Schonfeld fan una anàlisi dels resultats de l’enquesta, i ens proporcionen una visió tant de les preocupacions dels directius de biblioteques com de les oportunitats i reptes que aquests estan afrontant. L’enquesta va ser enviada a directius de biblioteques universitàries i de recerca dels Estats Units el tercer trimestre del 2016 i van obtenir una taxa de resposta global del 49 % (especialment alta en els casos de biblioteques de centres exclusivament de recerca), que representa una mostra de 1.501 institucions. De l’anàlisi es desprèn que les percepcions dels directius davant dels reptes que identifiquen o del rol de les biblioteques com a punt de partida de la recerca varien en funció del tipus d’institució que lideren i del temps que porten en el càrrec.

La comprensió compartida entre gestors documentals/arxivers i els professionals de les TI: consells pràctics

Jordi Andreu i Daufí
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Shaw, Seth; Adler, Richard C.; Dooley, Jackie (2017). Demystifying IT: a framework for shared understanding between archivists and IT professionals. Dublin, Ohio: OCLC Research. 25 p. Disponible a: https://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2017/oclcresearch.... [Consulta: 19/01/2018].


Els projectes corporatius en els quals participen els professionals de les TI (tecnologies de la informació) i els gestors documentals/arxivers sovint pateixen d’una manca d’enfocament sistèmic de la funció «gestió documental». La integració de coneixement d’ambdós professionals no acostuma a ésser la dinàmica habitual i aquest fet comporta la implementació d’un sistema de gestió poc eficient o fins i tot bloquejant per a l’organització.

La causa d’aquesta problemàtica pot tenir orígens diversos però n’hi ha una de nuclear: el desconeixement mutu entre els professionals de les TI i els gestors documentals/arxivers.

Com poden incidir les biblioteques universitàries en l’aprenentatge i l’èxit dels estudiants?

Laia Alonso
Cap de la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)


Connaway, Lynn Silipigni [et al.] (2017). Academic library impact: improving practice and essential areas to research. Chicago: Association of College and Research Libraries. 124 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh... . [Consulta: 20/12/2017].


L’Association of College and Research Libraries (ACRL) és una divisió de l’American Library Association (ALA) que ofereix programes, productes i serveis per tal que la comunitat bibliotecària de l’entorn universitari aprengui i innovi. L’informe que ara presenta es basa en un informe publicat l’any 2010 sobre el valor de les biblioteques universitàries, The value of academic libraries: a comprehensive research review and report (the “VAL Report”), i en el posterior programa Assessment in action: academic libraries and student success, la finalitat del qual és identificar de quina manera és possible mesurar l’impacte en l’aprenentatge per part de les biblioteques acadèmiques, i on participen 203 institucions dels Estats Units, Canadà i Austràlia.

Amb aquest informe, fet en col·laboració amb membres d’OCLC, l’ACRL pretén investigar com les biblioteques poden incidir en l’aprenentatge i èxit dels estudiants, alhora que comuniquen la seva vàlua als responsables institucionals.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS