Austràlia aposta per reforçar el món digital i l’advocacy en la pràctica de la BiD

Enviat per Daniel Gil el Dc, 01/11/2017 - 12:30

Daniel Gil Solés
Helena Fàbregas Rebato
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona

ALIA futures: Future of the Library and Information Science profession (2017). [Canberra]: Australian Library and Information Association. Disponible a: <https://www.alia.org.au/futureoftheprofession>. [Consulta: 23/10/2017].

El 2013, l’ALIA, l’Australian Library and Information Association va elaborar per primer cop l’informe Future of the library and information science profession, del qual ja en vam fer una primera ressenya en aquest mateix espai. A partir d’aquest primer informe, l’ALIA va anar rebent opinions i respostes que han anat dibuixant tot un seguit de nous objectius i nous horitzons per a la professió. Així, aquest feedback rebut ha permès identificar nous temes, nous reptes i noves accions que la professió cal que afronti, i que tenen com a resultat una actualització de l’informe original, amb data de maig de 2017; aquest cop, però, en set informes sectorials, molt més concrets i centrats en un àmbit més precís: la professió en general; els professionals; les associacions i entitats del sector; biblioteques públiques; biblioteques especialitzades; biblioteques escolars; i finalment biblioteques universitàries. Tots aquests informes sectorials segueixen la mateixa estructura.

Els incentius com a element clau per fer créixer les dades de recerca en obert

Enviat per Mireia Alcalà el Dc, 25/10/2017 - 00:10

Mireia Alcalá
Tècnica de Recursos d'Informació
Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Eynden, Veerle van den [et al.] (2016). Towards open research: practices, experiences, barriers and opportunities. [London: Wellcome Trust]. 64 p. Disponible en: https://dx.doi.org/10.6084/m9.figshare.4055448. [Consulta: 23/10/17].

Jubb, Michael (2016). Embedding cultures and incentives to support open research. London: Wellcome Trust. 21 p. Disponible a: https://dx.doi.org/10.6084/m9.figshare.4055514. [Consulta: 23/10/17].

El Wellcome Trust, institució sense ànim de lucre de recerca biomèdica amb seu al Regne Unit, ha encarregat una sèrie d’informes i estudis per analitzar els diferents desafiaments que comporta la Ciència Oberta. Entre els diferents informes en què s’analitzen les infraestructures, les habilitats, la interoperabilitat o l’equitat –entre d’altres–, Michael Jubb i Veerle Van den Eynden exploren els mecanismes culturals i d’incentius per fer que la ciència sigui més oberta. L’un amb una mirada més teòrica i l’altre a partir de l’evidència.

Jubb parteix dels treballs elaborats per l’Expert Advisory Group on Data Access (EAGDA)1 del Regne Unit. En canvi, Van den Eynden extreu els seus resultats a partir d’una enquesta en línia realitzada a 583 investigadors que havien rebut finançament del Wellcome Trust i 259 finançats per l’Economic and Social Research Council (ESRC).

«Cuando se jodió lo nuestro», o, de la devolució dels continguts acadèmics als acadèmics

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 18/10/2017 - 00:10

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Fyfe, Aileen; Coate, Kelly; Curry, Stephen; Lawson, Stuart; Moxham, Noah; Røstvik, Camilla Mørk (2017). Untangling academic publishing: a history of the relationship between commercial interests, academic prestige and the circulation of research. [S.l.]: Zenodo. 23 p. Disponible a: http://doi.org/10.5281/zenodo.546100 . [Consulta: 17/09/17].

La novel·la de Mario Vargas Llosa, Conversación en La Catedral, comença amb el protagonista preguntant-se: «¿En qué momento se jodió el Perú?»1. L’informe que ressenyem podia haver començar de forma similar2, preguntant-se quan ‘se jodió’ lo nuestro, les revistes científiques i acadèmiques, en aquest cas.

El pas al digital ha impactat de forma disruptiva en el mercat dels continguts (llibres, revistes, pel·lícules) on les empreses comercials líders en el mercat de l’analògic han hagut de deixar pas a noves alternatives per al consum, iniciatives aquestes conduïdes o per noves formes d’accés o per noves empreses. No ha passat el mateix en el mercat de la comunicació científica on, després d’algunes compres i fusions, cinc editorials comercials (les big five), a les que cal sumar-hi no més de 30 societats científiques, publiquen la majoria de les revistes que ‘compten’ (és a dir, les incloses als índexs de Web of Science o d’SCOPUS).

Enxarxats: l’analfabetisme informacional dels natius digitals

Enviat per Laura Calosci el Dc, 11/10/2017 - 00:10

Laura Calosci
Màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura

Evaluating information: the cornerstone of civic online reasoning (2016). [S.l.]: Standford History Education Group. 27 p. Disponible a: https://sheg.stanford.edu/upload/V3LessonPlans/Executive%20Summary%2011..... [Consulta: 28/09/17].

L’habilitat amb la qual els natius digitals es mouen per la xarxa i utilitzen els seus terminals electrònics –smartphones, tauletes i ordinadors– no significa necessàriament competència informacional sinó, més aviat, segons un estudi publicat el novembre de 2016 per l’Stanford History Education Grup (SHEG), de la prestigiosa universitat californiana d’Stanford, «les capacitats dels joves de valorar les informacions a Internet es poden resumir amb una sola paraula: desoladores». Segon l’esmentat estudi, els natius digitals són fàcils d’enganyar a l’hora de valorar una informació. Aquest fet, segons el SHEG, és extremadament preocupant tant des del punt de vista dels drets de ciutadania, com des del punt de vista de la qualitat democràtica que se’n pot derivar. En un moment en què la postveritat ha entrat al debat públic per la seva forta influència en l’opinió pública és fonamental, per no caure atrapats a la xarxa, promoure a les escoles una pedagogia que afavoreixi l’adquisició de sòlides competències informacionals en l’ús de les noves tecnologies.

En aquest sentit, el SHEG és un grup que, a més de la recerca acadèmica, ofereix diferents recursos per als professors de les escoles de tots els nivells educatius, i és en aquest context que s’emmarca l’estudi Evaluating information: the cornerstone of civic online reasoning. La finalitat de l’estudi és justament la de dibuixar un quadre realista sobre les actuals capacitats dels joves de valorar la credibilitat de la informació que flueix a Internet i donar eines per treballar aquestes competències a les classes.
El quadre que en sorgeix és francament preocupant.

La indústria del llibre? Bé, gràcies

Enviat per Amadeu Pons el Dc, 04/10/2017 - 00:00

Amadeu Pons i Serra
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Turrin, Enrico. The book sector in Europe: facts and figures. [Brussels]: Federation of European Publishers, 2017. 19 p. Disponible a: http://fep-fee.eu/The-Federation-of-European-844?mc_cid=0bca001f3a&mc_ei.... [Consulta: 21/09/17].

D’informes i d'estadístiques al voltant del llibre se’n publiquen regularment diversos, i són dedicats a aspectes diferents (producció, comerç interior i exterior, hàbits de lectura...) i a tipus d’obres diferents (llibre universitari, infantil i juvenil, còmic...). Els seus productors són normalment els organismes de l’Administració o del sector que disposen de les dades. 

Aquest tipus de treballs, que podríem qualificar com d'una vessant particular de la bibliometria avant la lettre, existeix des de fa anys, i ens serveix per prendre el pols anual a la indústria i constatar l'evolució de determinats indicadors que, a més de donar-nos un coneixement general, a alguns els pot ajudar a prendre decisions estratègiques. Per exemple, interessa saber si el llibre electrònic va introduint-se al mercat, o saber el preu mitjà del llibre, la tirada mitjana, la distribució i evolució de la producció pels grans grups de matèries, etcètera.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS