Un informe de rabiosa actualitat: «Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021»

Maite Comalat
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021 (2016). 91 p. [S. L.]: Libraries Taskforce. Disponible a: https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/fil.... [Consulta: 13/09/17].


Amb un títol suggeridor i ambiciós, l'any passat Libraries Taskforce, l'agència governamental anglesa de la qual forma part CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals), va publicar un informe amb l'objectiu d'ajudar les biblioteques públiques proposant línies de treball, recollint bones pràctiques i comprometent el Govern a donar suport a les biblioteques perquè puguin satisfer millor les necessitats de la comunitat local i, alhora, enfortir la seva imatge.

En un context complex, en el qual, malgrat les xifres positives de visites físiques i en línia, dels usos i de les valoracions dels usuaris i no usuaris de les biblioteques, s'han tancat biblioteques, s'han reduït les inversions i el personal i s'ha qüestionat el seu paper, Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021 reprèn el fil deixat per l'informe Sieghart, publicat l'any 2014, i dona resposta a una demanda del Department for Culture, Media and Sport (DCMS) i del Local Government Association (LGA) per desenvolupar la visió de futur de les biblioteques públiques a Anglaterra.

Les biblioteques i les Humanitats Digitals

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Kamposiori, Christina (2017). The role of research libraries in the creation, archiving, curation, and preservation of tools for the Digital Humanities. [London]: RLUK. 38 p. Disponible a: http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2017/07/Digital-Humanities-repo.... [Consulta: 10/09/2017].
 
«Digital Humanities: opportunities and risks» (2017). Digital Humanities Satellite Meeting: Berlin: 15-17 August. IFLA. Disponible a: https://www.ifla.org/node/11268. [Consulta: 10/09/2017].


A la recerca que es fa en arts i humanitats que usa ordinadors i tecnologies digitals se l’anomena Humanitats Digitals (Digital Humanities – DH). Aquest tipus nou de recerca (nou en els mètodes, no en les finalitats) suposa un canvi en les necessitats d’investigadors tradicionalment lligats a les biblioteques i als arxius. Canvi en les necessitats dels usuaris que ha de comportar un canvi també en l’enfocament, en la configuració dels serveis i (potser el que més) en la formació i coneixements dels professionals de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca.

Tenint en compte les incògnites d’aquest canvi, el RLUK (consorci de les principals biblioteques de recerca del Regne Unit i d’Irlanda) ha publicat l’informe que ressenyem, i que té per finalitat «explorar el paper que tenen les biblioteques, o que potencialment poden tenir, en la creació, arxiu, curació i preservació d'eines per a la investigació d’Humanitats Digitals». L’informe s’emmarca en l’objectiu més ampli del RLUK de «comprendre el paper que juguen les biblioteques de recerca en la investigació digital, identificar àrees específiques on les biblioteques puguin afegir valor, com també facilitar la compartició de millors pràctiques».

L’impacte de la biblioteca universitària en l’aprenentatge dels estudiants

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius


Brown, Karen; Malenfant, Kara J. (2017). Academic library impact on student learning and success: findings from assessment in action team projects. Chicago: Association of College and Research Libraries. 25 p. Disponible a: http://www.acrl.ala.org/acrlinsider/archives/13779. [Consulta: 19/05/2017].


Fundada el 1940, l’Association of College and Research Libraries (ACRL) ofereix programes, productes i serveis per tal que la comunitat bibliotecària de l’entorn universitari aprengui i innovi. Una de les actuacions més recents ha estat aquest informe on s’estableix una correlació entre la biblioteca i els resultats acadèmics (maig 2017).

Aquest informe ha estat realitzat en el marc del programa "Assessment in Action" la finalitat del qual és identificar de quina manera és possible mesurar l’impacte en l’aprenentatge per part de les biblioteques acadèmiques, i on participen 203 institucions dels Estats Units, Canadà i Austràlia.

A partir de diferents equips interdisciplinaris vinculats amb la formació, aquests equips determinen, segons el cas, el mètode d’avaluació més apropiat com ara enquestes, entrevistes, focus group, etc. on incorporen els elements de la biblioteca a avaluar, el perfil d’usuari, disciplina, etc.

L’accés digital a les monografies acadèmiques: una tasca encara plena de dificultats

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ward, Vivien; Colbron, Karen (2016). Digital access solutions: report on investigations for possible pilot studies. Bristol: Jisc. Disponible a: https://monographs.jiscinvolve.org/wp/files/2017/01/DIGITAL_ACCESS_SOLUT.... [Consulta: 16/07/2017].


L’any 2014, Jisc, Research Libraries UK (RLUK) i Society for Colleges, National and University Libraries (SCONUL) van dur a terme un projecte que, sota el títol National monograph strategy, analitzava els principals reptes que plantejava l’accés a monografies acadèmiques a biblioteques universitàries i de recerca. Les conclusions d’aquell projecte incloïen set recomanacions. Dues d’elles feien referència a la necessitat d’una estratègia de digitalització i un model de llicència nacional per a l’accés a les monografies que, actualment, no estan disponibles en format digital.

L’informe que ara ressenyem presenta les conclusions d’un estudi pilot que ha treballat en el desenvolupament d’aquelles dues recomanacions. L’aproximació emprada va consistir a demanar a una desena de biblioteques universitàries britàniques que recopilessin una llista de títols –se’n van identificar més d’un miler de monografies excloent-hi, expressament, els manuals– indicant els problemes que impossibilitaven posar-los a disposició dels seus usuaris en format digital.

Preservació de dades de recerca: estratègies pràctiques

Antonia Ferrer Sapena, Universitat Politècnica de València
Enrique A. Sánchez Pérez, Universitat Politècnica de València
Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València


Johnston, Lisa R. (ed.) Curating research data. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2017- . «Volume one: practical strategies for your digital repository». 285 p. Disponible a:  http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/bo.... [Consulta: 03/07/17].


Aquest primer volum d’una obra major tracta diferents aspectes que van units a la conservació de dades d’investigació.

La introducció de Lisa R. Johnston resumeix de manera clara cadascun dels principals apartats del llibre. Johnston ha estat bibliotecària dels serveis d’investigació i codirectora del repositori institucional de la University of Minnesota, capacitació que li permet assenyalar els reptes als quals s’enfronten els professionals encarregats del tractament de les dades. Els considera els primers usuaris, per la qual cosa són qui des del primer moment han d’identificar els problemes que pot tenir la seva reutilització. En aquesta introducció, a més, es defineix la terminologia que s’utilitza com també els motius pels quals es desenvolupen els serveis de conservació, els requisits que han de tenir i les polítiques per al seu intercanvi.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS