El major perill de l'automatització?

Xavier Agenjo Bullón
del Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs
Director de Projectes de la Fundació Ignacio Larramendi
 


No només les biblioteques sinó el conjunt de les activitats socials estan seguint a un ritme cada vegada més accelerat el títol del ja clàssic llibre de Negroponte Being Digital (1995). No obstant això, i de forma alarmant, al meu entendre, aquest enorme món digital no està sent salvaguardat per a la seva reutilització en qualsevol moment. Si atenem a les estadístiques del que conté la web en l'actualitat i pensem quina part d'aquesta informació està sent efectivament preservada amb una perspectiva de llarg termini. No, serà millor que no ho pensem.

 

Igual que sembla existir un desconeixement generalitzat de que tot el paper fabricat a partir, diguem-ne del segon terç del segle XIX té un pH àcid que va produint la seva degradació espontània i que farà que molt pocs llibres, documents, etc. sobrevisquin al segle XXI (malgrat que hi ha unes indicacions per fabricar paper no àcid d'acord amb la norma ISO 9706:1994) sembla existir un desconeixement absolut sobre els problemes per a tornar a utilitzar informació digital passat ja algun temps. Alguna notícia aïllada sobre determinats arxius de la NASA dels anys 60 que no han pogut recuperar, problemes a Anglaterra sobre la il·legibilitat de certs CD i fins i tot DVD, en resum, res.

 

ELAG 2010

Ramon Ros
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

 

Fa unes setmanes vaig tenir la sort d'assistir al 34è congrés de l'ELAG (European Library Automation Group). Aquest grup pretén reunir un conjunt no massa gran (aquest any érem uns 200) de tècnics/administradors de tecnologia de l'àmbit bibliotecari de tot Europa. L'ELAG ha anat evolucionant molt, tant com la tecnologia que usem a les biblioteques. Fa anys es parlava molt de MARC21, de Dublin Core, de ILS, etc. Ara es parla molt més de l'usuari, de la interrelació de l'OPAC amb altres eines, de serveis web, de les expectatives, del text complet, etc. El tema principal d'enguany era "Meeting New User Expectations" que pot tenir una doble lectura: enfrontant-se a les expectatives dels nous usuaris o enfrontant-se a les noves expectatives de l'usuari, potser tant hi fa, la cosa és que l'usuari (ja acostumat al Flickr, Facebook, Google, etc.)  espera molt dels serveis de la biblioteca i hem de veure la manera de fer-ho possible.

Quant costa un article: les xifres de l'edició en accés obert

Ernest Abadal
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

Presentació

Els estudis econòmics sobre el model de publicació en accés obert no són encara tan nombrosos com els que es poden trobar sobre els antecedents, principis teòrics i característiques del moviment OA, els repositoris, o l'impacte dels textos en accés obert, entre d'altres temàtiques.

Aquesta singularitat és un tret inicial a destacar de l'informe Economic implications of alternative scholarly publishing models, que analitza les costos i beneficis de la publicació acadèmica a la Gran Bretanya. Es tracta d'un encàrrec del JISC (proveïdor de serveis tecnològics per a la docència, la recerca i la gestió a les universitats britàniques) a un grup d'experts liderats per l'economista australià John Houghton (Victoria University) i per l'especialista britànic en documentació Charles Oppenheim (Loughborough University).

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS