El radó té diverses aplicacions a les ciències de la terra perquè es pot mesurar amb precisió al sòl, l’aigua i l’aire. Es tracta d’un gas noble radioactiu que resulta de la desintegració de l’urani i el tori, presents en gairebé tots els tipus de roques i sòls. Hi ha tres isòtops naturals del radó; 222Rn, 220Rn i 219Rn amb una semivida de 3,82 dies, 55,6 s i 3,96 s, que es deriven de les sèries de desintegració 238U, 232Th i 235U, respectivament. El radó es pot moure amb força llibertat a través de medis porosos com el sòl o la roca fracturada, es pot incorporar als fluxos d’aigua subterrània perquè és soluble a l’aigua, pot migrar a distàncies rellevants dins de la terra i l’atmosfera, a més d’entrar en edificis i acumular-se a l’interior. La dinàmica del radó del sòl ve donada per l’equilibri entre els processos de generació i transport a través de la matriu porosa del sòl.
Objectius
1) ajudar a conèixer el grau d’activitat de zones on el gas o l’aigua del sòl poden fluir a una major velocitat i transportar el gas radó, com per exemple, zones de fractures potencialment sismogèniques i/o amb termalisme. Hem realitzat estudis a la falla d’Amer, de La Maladeta i la falla d’Alhama de Murcia.
2) conèixer els nivells de radó que es concentren en els edificis com a mesura de protecció radiològica, sobre tot en zones de litologies amb concentracions elevades de radi. Hem participat en el projecte 10×10 km de mesura de radó a l’interior d’habitatges, i en el projecte d’inclusió al Codi tècnic d’edificació (CTE) de mesures de protecció contra el radó en els edificis.
Col·laboracions
Aquesta recerca es realitza formant equip amb el Grup de Física de les Radiacions de la UAB. Hem col·laborat en projectes promoguts pel Consejo de Seguridad Nuclear i el Ministerio de Fomento, conjuntament amb les Universitats de Cantabria (UCAN), Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC) i Politècnica de Catalunya (UPC).
