L’objectiu general és detectar i caracteritzar les fonts (falles) de terratrèmols potencialment destructius per poder acotar millor la perillositat sísmica. Sobretot ens centrem en zones controlades per falles lentes o de velocitat moderada, tot i que també treballem en zones més actives.  Hem estudiat falles sismogèniques en contextos molt diversos (Golf de Corint, Apenins, Andes, Atacama, California, Mèxic, Nicaragua, etc) i la nostra recerca és reconeguda a nivell internacional. A la Peninsula Ibèrica hem centrat el nostre treball recent a les Bètiques Orientals, on hem obtingut el registre paleosísmic més llarg d’Europa en zones de velocitat lenta (falles d’Alhama de Murcia i Carboneras). També hem treballat en zones afectades per velocitats de deformació molt lenta, a les falles extensionals de les conques del Camp i Baix Ebre, i al Pirineu Central. El principal repte és caracteritzar els paràmetres sísmics de les falles d’aquestes regions, tot reduint-ne la incertesa. L’assoliment d’aquest repte requereix l’obtenció de noves dades geodèsiques, paleosísmiques i cronològiques per a, finalment, analitzar-les conjuntament i elaborar models de perillositat més realistes.

Els objectius parcials que ens plantegem són:

  • Obtenir nous valors de velocitat de lliscament (llarg mitjà i curt termini) en les falles de les Bètiques Orientals mitjançant tècniques paleosísmiques (avançar en el mètode de trinxeres 3D), geomorfològiques (canals desviats), i geodèsiques.
  • Explorar els límits de l’anàlisi geomorfològica més quantitativa basada en les dades LIDAR aerotransportades adquirides recentment al llarg de les falles d’Alhama de Murcia i de Carboneras, i estendre aquest coneixement a l’estudi de la falla del Camp i als Pirineus Centrals.
  • Reduir les incerteses en l’acotació de l’edat dels paleoterratrèmols tot millorant l’aplicació de les tècniques de datació numèrica usades fins al moment (Radiocarboni, Series de l’Urani, Luminiscència, Beril·li-10 cosmogènic) i afegint-hi noves tècniques o avenços (per exemple: datacions de pocs grans en OSL, mostreig lamina a làmina en U/Th, SRL, Clor-36 cosmogènic).
  • Obtenir valors de velocitat i deformació de les principals falles en les diferents zones d’estudi a partir de dades geodèsiques. Ens cal allargar la sèrie temporal de dades de la xarxa GPS tot afegint noves estacions permanents i no permanents. La comparació d’aquestes dades geodèsiques amb els resultats paleosísmics ha de permetre reduir les incerteses en els valors de perill sísmic a la zona.
  • Explorar l’efectivitat d’integrar els resultats paleosísmics en els càlculs de perillositat sísmica. Partim de la hipòtesi que la integració estreta entre aquests dos mètodes pot ajudar en l’obtenció de mapes de perillositat més realistes i fiables.
  • Contribuir a desenvolupar el Working Group Fault2SHA (European Seismological Comission). Aquesta iniciativa ha escollit la nostra principal zona de treball (Bètiques Orientals) com a zona pilot per a estudiar la contribució de falles sismogèniques als càlculs de perillositat a Europa.