El sondatge magnetotel·lúric (MT) és un mètode passiu que utilitza variacions naturals en els camps elèctrics i magnètics de la Terra per proporcionar una resposta dependent de la freqüència sensible a la conductivitat elèctrica subterrània. Els estudis d’MT terrestres s’han utilitzat per a obtenir imatges de falles, cartografiar mineralitzacions i fluids i contextos tectònics. Els estudis d’MT marins s’han utilitzat per obtenir imatges de la fusió i la hidratació del mantell superior a les dorsals medio-oceàniques i zones de subducció.
El sondatge electromagnètic de font controlada (CSEM) és una tècnica de font activa que utilitza, remolcat a profunditat, un dipol elèctric horitzontal (HED) que genera camps electromagnètics a freqüències més altes que les que normalment es poden mesurar per a l’espectre MT de font natural en aigües profundes. Els camps transmesos es difonen pel fons marí, i els camps secundaris de retorn són registrats simultàniament pels mateixos sensors OBEM que registren les dades MT a freqüències més baixes. Les dades CSEM són principalment sensibles a estructures resistives i fluids de porositat a profunditats corticals. S’ha utilitzat principalment en la indústria del petroli i del gas per caracteritzar els reservoris, però recentment també s’ha utilitzat per cartografiar hidrats de gas, diapirs salins, volcans de fang i sistemes d’aigües subterrànies a mar. Quan s’utilitza en combinació amb instruments MT, permet la caracterització de l’escorça superior fins a les profunditats del mantell, millorant molt la seva resolució.
