La detecció de fonts sismogèniques (falles actives) implica una anàlisi regional, basada principalment en l’observació geomorfològica, estructural i sismològica (instrumentals i històriques). El nostre grup és conegut per adaptar metodologies a zones de deformació lenta on, a causa dels efectes de l’erosió, els indicadors geomorfològics són poc visibles. Les falles d’aquestes zones s’han d’analitzar a llarga escala temporal per tal d’obtenir històries sísmiques representatives. Un cop detectades les falles més actives realitzem, si és possible, una anàlisi paleosismològica a partir de la geomorfologia detallada i mitjançant l’excavació de rases (trinxeres paleosismològiques). La descripció de la font sísmica inclou els paràmetres següents: geometria de la falla, velocitat de lliscament, historial sísmic (també recurrència, temps transcorregut, etc.) i magnitud màxima. La investigació paleosismològica implica l’ús d’una gran varietat de tècniques com ara l’obtenció, gestió i anàlisi de dades LiDAR aerotransportades i terrestres, dades geològiques (incloses les anàlisis geomorfològiques i estratigràfiques obtingudes en trinxeres), GPS, dades geofísiques i la integració d’un ventall d’eines geocronològiques.
Objectius principals
- reduir els buits d’informació encara existents al laboratori natural de la Serralada Bètica Oriental (EBSZ) considerant transsectes sencers de falla, establint amb més precisió les taxes de lliscament representatives i les geometries de falla en profunditat.
- posar a prova i adaptar les metodologies desenvolupades a l’EBSZ per caracteritzar les fonts sísmiques del Baix Ebre (molt rellevant per a la seguretat de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellós) i l’Alt Pirineu.
Col·laboracions
Mantenim una estreta col·laboració amb T.Rockwell (SDSU, EUA), S.Baize (IRSN, França) i P.Lacan (UNAM, Mèxic) a nivell internacional, els dos primers inclosos formalment en els projectes de recerca (PREVENT, NSOURCES) i publicacions del grup.També col·laborem amb la xarxa francesa Resif en l’acció FACT (coordinada per J.F.Ritz) per caracteritzar les falles actives de la França metropolitana. El projecte de la UNESCO (IGCP-669), liderat per M.Ortuño, amb gairebé 100 participants, ha establert una extensa xarxa de científics interessats en terratrèmols a l’Amèrica Llatina. La vinculació científica amb el nucli d’aquesta xarxa s’evidencia en les publicacions amb l’equip d’investigació paleosismològica de la UNAM, liderat per P.Lacan.
A nivell nacional col·laborem amb investigadors de l’IGME (R.Banda, J.García Mayordomo) i de la UCM (J.Insua-Arévalo, J.J. Martínez Díaz), la UAM (C.Canora), i la Universidad de León en teledetecció (E.García Meléndez), entre d’altres. També hem iniciat una línia de recerca en col·laboració amb A.Moreno (IPE-CSIC) i B.Valero (IPE-CSIC) per a estudiar les paleoseismites als llacs del Pirineu Central, comptant amb el suport de la Diputación de Huesca.