La detecció de fonts sismogèniques (falles actives) implica una anàlisi regional, basada principalment en l’observació geomorfològica, estructural i sismològica (instrumentals i històriques). El nostre grup és conegut per adaptar metodologies a zones de deformació lenta on, a causa dels efectes de l’erosió, els indicadors geomorfològics són poc visibles. Les falles d’aquestes zones s’han d’analitzar a llarga escala temporal per tal d’obtenir històries sísmiques representatives. Un cop detectades les falles més actives realitzem, si és possible, una anàlisi paleosismològica a partir de la geomorfologia detallada i mitjançant l’excavació de rases (trinxeres paleosismològiques). La descripció de la font sísmica inclou els paràmetres següents: geometria de la falla, velocitat de lliscament, historial sísmic (també recurrència, temps transcorregut, etc.) i magnitud màxima. La investigació paleosismològica implica l’ús d’una gran varietat de tècniques com ara l’obtenció, gestió i anàlisi de dades LiDAR aerotransportades i terrestres, dades geològiques (incloses les anàlisis geomorfològiques i estratigràfiques obtingudes en trinxeres), GPS, dades geofísiques i la integració d’un ventall d’eines geocronològiques.

Objectius principals

  1. reduir els buits d’informació encara existents al laboratori natural de la Serralada Bètica Oriental (EBSZ) considerant transsectes sencers de falla, establint amb més precisió les taxes de lliscament representatives i les geometries de falla en profunditat.
  2. posar a prova i adaptar les metodologies desenvolupades a l’EBSZ per caracteritzar les fonts sísmiques del Baix Ebre (molt rellevant per a la seguretat de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellós) i l’Alt Pirineu.

Col·laboracions

Mantenim una estreta col·laboració amb T.Rockwell (SDSU, EUA), S.Baize (IRSN, França) i P.Lacan (UNAM, Mèxic) a nivell internacional, els dos primers inclosos formalment en els projectes de recerca (PREVENT, NSOURCES) i publicacions del grup.També col·laborem amb la xarxa francesa Resif en l’acció FACT (coordinada per J.F.Ritz) per caracteritzar les falles actives de la França metropolitana. El projecte de la UNESCO (IGCP-669), liderat per M.Ortuño, amb gairebé 100 participants, ha establert una extensa xarxa de científics interessats en terratrèmols a l’Amèrica Llatina. La vinculació científica amb el nucli d’aquesta xarxa s’evidencia en les publicacions amb l’equip d’investigació paleosismològica de la UNAM, liderat per P.Lacan.

A nivell nacional col·laborem amb investigadors de l’IGME (R.Banda, J.García Mayordomo) i de la UCM (J.Insua-Arévalo, J.J. Martínez Díaz), la UAM (C.Canora), i la Universidad de León en teledetecció (E.García Meléndez), entre d’altres. També hem iniciat una línia de recerca en col·laboració amb A.Moreno (IPE-CSIC) i B.Valero (IPE-CSIC) per a estudiar les paleoseismites als llacs del Pirineu Central, comptant amb el suport de la Diputación de Huesca.