Entre els grans reservoris de carboni de CH4 que interactuen naturalment amb el sistema oceà-atmosfera i, per tant, amb el clima global, els hidrats de gas tenen una
rellevància especial. L’hidrat de gas és una substància semblant al gel que es forma quan l’aigua i el gas de baix pes molecular com el CH4 es combinen en una estructura de clatrat. L’hidrat de metà és estable en un rang de condicions de pressió intermèdia i de baixa temperatura que es troben prop del fons marí en sediments d’aigües profundes (> 300 m de profunditat en aigües fredes d’altes latituds) del talús continental. Aquestes condicions d’estabilitat i la distribució global de l’hidrat de gas el fan susceptible a les pertorbacions associades a l’escalfament global, és a dir, els canvis relatius en el nivell del mar (pressió) i l’augment de la temperatura de l’oceà. Això ha originat un llarg debat sobre la relació entre els hidrats de gas, el canvi climàtic i la generació d’esllavissades submarines. La influència de l’hidrat de gas en la inestabilitat del vessant depèn significativament de l’escala de temps de l’acumulació de pressió de porus per la dissociació de l’hidrat i la seva dissipació. Aquest últim depèn en gran mesura de la permeabilitat dels sediments. Com que sovint hi ha incertesa en la permeabilitat dels sediments en profunditat, encara no està clar si l’excés de pressió de porus s’acumula fins al punt d’influir en la inestabilitat del talús.
Els nostres objectius són:
- comprendre els mecanismes pels quals s’inicien els esllavissaments submarins, i si es produeixen més aviat aleatòriament en el temps o agrupats en determinats intervals de temps que es poden correlacionar amb períodes potencials de dissociació d’hidrats. Per a això, col·laborem amb el programa IODP KIGAM 885-Full2 Proposal a la conca d’Ulleung (Mar del Japó).
- avaluar el paper dels hidrats de gas en l’inici de l’esllavissada submarina. Realitzem aquesta investigació en una regió on els canvis d’esforç al fons marí són significatius i relativament recents, al marge continental de la Península Antàrtica.
Col·laboracions
Hem establert col·laboracions amb institucions d’Amèrica del Nord, Europa i Àsia. Molts d’ells sorgeixen de les iniciatives de treball en xarxa del PICG de la UNESCO com el
S4SLIDE. A Europa existeixen estrets vincles amb MARUM (A. Kopf, K. Huhn), IFREMER (N. Sultan, A. Cattaneo), OGS (M. Rebesco, A. Camerlenghi, U. Tinivella), NGI (M. Vanneste, C.F. Forsberg), la UPC (M. Arroyo) i la Universitat d’Innsbruck (M. Strasser) que han donat lloc al desenvolupament del projecte SLATE ITN i s’han traduït en múltiples publicacions de recerca conjuntes sobre esllavissaments submarins. Al marge de la Península Antàrtica mantenim una col·laboració continuada amb l’IGME (R. Leon), WHOI (R. Evans, E. Attias), NGI (H. Marín-Moreno), GEUS (L.F. Pérez) i OGS (M. Rebesco, M. Giustiniani, U. Tinivella) per entendre el paper de la dissociació dels hidrats de gas en el control dels esllavissaments submarins.
