Antepenúltima sessió de la programació del Seminari del CUSC-UB! Això vol dir que divendres 17 d’abril tindrà lloc la setena trobada del curs 2025-2026 del Seminari de sociolingüística i política lingüística. Es durà a terme en línia, aquesta vegada a les 10 h, i comptarà amb Maria del Mar Vanrell i Eloi Bellés.

Maria del Mar Vanrell s’ha especialitzat en lingüística experimental. La seva recerca se centra en la fonologia entonativa de les llengües romàniques, així com en les interfícies entre prosòdia i sintaxi i entre prosòdia i pragmàtica. En els darrers anys, ha ampliat les seves línies de recerca cap a una perspectiva més social de l’estudi de les llengües. Actualment és professora titular laboral a la Universitat de les Illes Balears.

Eloi Bellés és professor de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears. La seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les ideologies lingüístiques des de perspectives diverses, amb una atenció especial a qüestions relacionades amb la sociolingüística històrica. Actualment, s’interessa també pels discursos públics sobre el català i la desigualtat lingüística

A diferència del que encara sovint s’assumeix (Veny i Massanell i Messalles 2015, i.a.), el mallorquí és una varietat del català dinàmica i sotmesa a processos dinàmics de canvi lingüístic. Una de les manifestacions d’aquest canvi és l’emergència de l’anomenat parlar bleda, una varietat urbana de contacte (Vanrell 2024), caracteritzada principalment per quatre trets fonètics: la desvelarització de la /ɬ/ en [l] (l’anomenada “ela bleda”), l’extensió del betacisme (substitució de /v/ per /b/), el ieisme (substitució de /ʎ/ > per [j], [ʝ] i [ɟ]) i l’anomenat segon ieisme (substitució de /ʒ/ i /dʒ/ per [j], [ʝ] i [ɟ]) (Bibiloni 2016, 2023), tot i que aquest mateix autor també ha associat altres fenòmens lingüístics a aquest parlar. Encara que no disposam de dades empíriques sobre l’abast real d’aquesta varietat, fins ara s’ha atribuït a parlants joves de zones urbanes, i se n’ha associat l’emergència al contacte amb el castellà. Des de l’aparició del llibre de Bibiloni (2016), en què es presentava el parlar bleda com una varietat incorrecta de català, fortament influïda pel castellà, han aparegut tot de discursos públics en els quals es rebutja i es qüestiona la legitimitat d’aquesta varietat.

En aquest seminari, presentam els resultats d’una primera exploració dels discursos sobre el parlar bleda apareguts a la premsa mallorquina durant el període 2016-2025. Mitjançant una anàlisi temàtica (Braun i Clarke 2006, Edley i Litosseliti 2010, Karatsareas 2022) d’un corpus construït ad hoc, s’observa que, en general, el parlar bleda és objecte d’una valoració predominantment negativa, fortament influïda per la ideologia de la llengua estàndard (Milroy 2001). El discurs predominant en el corpus és de purisme lingüístic (Thomas 1991, Ayres-Bennet 2020), i pressuposa una manifestació de prescriptivisme de base tal com el descriuen Lukač i Heyd (2023). Aquesta varietat es percep com una amenaça per al manteniment del català com a llengua minoritzada i es considera una forma de parla no legítima.

A més, les representacions socials que l’envolten reforcen processos de construcció d’alteritat, cosa que genera fronteres simbòliques tant dins del mateix grup catalanoparlant (endogrup) com en relació amb els parlants percebuts com a externs (exogrup). Entre les estratègies de legitimació del «nosaltres» destaquen: a) la invocació de l’autoritat lingüística (Pompeu Fabra, Antoni Maria Alcover), b) l’objectivització del discurs acadèmic i c) la presentació del «nosaltres» com un grup que cal protegir i defensar. En canvi, la construcció de l’«ells» es basa en: a) la infantilització del parlant urbà —especialment de les dones—, b) el recurs al suposat desconeixement lingüístic i c) la seva caracterització com un grup de colonitzadors i enemics davant el qual cal protegir el «nosaltres», concebut com a víctima.

Les sessions se celebren en línia amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. Podeu consultar el calendari complet del curs 2025/2026 en aquest enllaç. A més, es pot obtenir un certificat expedit per l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona. Per obtenir el certificat cal fer la inscripció i acreditar l’assistència a un 80 % de les sessions.

Seguiu tota l’actualitat del seminari al web, Bluesky i Facebook del CUSC!

Bibliografia

• Ayres-Bennett, W. (2020). From Haugen’s codification to Thomas’s purism: assessing the role of description and prescription, prescriptivism and purism in linguistic standardisation. Language Policy 19(2), 182-2013.
• Bibiloni, G. (2016). El català de Mallorca. La fonètica. Lleonard Muntaner Editor.
• Bibiloni, G. (2023). El parlar bleda. Una anàlisi de l’esfondrament de la fonètica. Moll.
• Braun, V., & Clarke, V. (2006). Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in Psychology, 3(2), 77–101. https://doi.org/10.1191/1478088706qp063oa
• Edley, N., & Litosseliti, L. (2010). Contemplating interviews and focus groups. En L. Litosseliti (Ed.), Research methods in linguistics (pp. 155–179). Continuum.
• Karatsareas, P. (2022). Semi-structured interviews. En Research methods in language attitudes. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781108867788.010
• Lukač, M., & Heyd, T. (2023). Grassroots prescriptivism. A J. C. Beal, M. Lukač, & R. Straaijer (Ed.), The Routledge Handbook of Linguistic Prescriptivism (p. 227-245). Routledge.
• Milroy, J. (2001). Language ideologies and the consequences of standardization. Journal of Sociolinguistics, 5(4), 530–555. https://doi.org/10.1111/1467-9481.00163
• Thomas, G. (1991). Linguistic purism. Longman.
• Vanrell, M. M. (2024). Parlar bleda in the Balearic Islands: Contact induced change or a matter of sounding less peripheral? A K. Léonard, F. Scetti, & J. L. Léonard (Eds.), La sociolinguistique insulaire: Avantages et désavantages d’être une île (pp. 189–206). Observatoire européen du plurilinguisme.
• Veny, J., Massanell i Messalles, M. (2015). Dialectologia catalana: Aproximació pràctica als parlars catalans. Edicions de la Universitat de Barcelona.