Avui entrevistem Josep Lluís Mont

montambaranyaQuina és la teva vinculació amb la Xarxa de Dinamització Lingüística?

Estic vinculat perquè sóc el president a la Facultat i per això vaig començar a conèixer-ne una mica el funcionament. Però jo crec que, en general, entre els professors i els alumnes no és massa coneguda, tota la tasca aquesta. Jo crec que no és massa coneguda perquè la gent potser dóna prioritat als estudis propis de la Facultat sobre aquestes coses, no? Però jo ara que m’hi he ficat ho conec més i veus que hi ha molta gent al darrere i que es fa molta feina. Però fins que no t’hi fiques tampoc saps el grau de complexitat i la gent que hi ha treballant, no?

Què implica aquesta vinculació, és a dir, quina activitat desenvolupes a la Xarxa de Dinamització Lingüística?

Home, una cosa és el que estic fent i una altra cosa és tot el que es podria fer, no? Llavors, al principi quan jo me’n vaig fer càrrec ja havia passat tot això de l’Estatut i, és clar, la situació del català en aquest moment jurídicament és molt feble, llavors tampoc pots embrancar-te en grans projectes sinó defensar el drets a utilitzar les llengües i seguir la normativa vigent, que és la que és. Una altra cosa és quin seria el teu model per seguir en el futur o què proposaries, etc. Actualment, jo crec que el que sí que és cert és que s’ha guanyat molt en la normalització de l’ús del català. Hi ha excepcions, hi ha coses que no…, però bé. Al principi el que passa, el que acaba passant en general és que la persona que vol fer la classe en català la fa en català, i la que la vol fer en castellà la fa en castellà, i els alumnes s’adapten força bé tenint en compte que hi ha gent que són Erasmus, hi ha gent que són d’altres llocs d’Espanya… no? O sigui que hi ha hagut una evolució cap a més tolerància. Fa uns anys ja la gent et demanava: «Ai! Canviï de llengua!». I ara no t’ho demanen, no, i no t’ho demanen perquè hi ha una tasca d’explicació, i d’explicar per què es fan les coses així, i tothom entén que és important que, sent una llengua pròpia, doncs que aquesta es pugui utilitzar amb normalitat, no?

Quina utilitat té? Per a què serveix això?

A veure, tot el que sigui amb referència a llengües, un cop has muntat una estructura tan potent, que ensenya, perquè una cosa és vetllar perquè s’utilitzi el català, que seria diguéssim la part més reivindicativa de la història… Però el que és cert és que la Xarxa aquesta el que procura és una gran…, dóna molt de suport a la gent per aprendre altres llengües, a la gent que ve de fora per aprendre el català, a la gent d’aquí per aprendre altres llengües de maneres més fàcils com a través d’Internet, etc., no? Per tant, jo penso que és una estructura molt útil perquè d’una banda facilita que vingui gent de fora i no se sentin…, no tinguin unes dificultats i que trobin una acollida, i d’altra banda facilita que la gent d’aquí aprengui altres llengües, no? I en el fons a tot arreu és important, però a la Unió Europea encara és molt més important, no? I tot el que sigui entendre que la Unió Europea és una estructura poliglota i que, com més idiomes dominem, millor per a tots, doncs això és una cosa que és important de transmetre, no?

I parlant de xarxes… teranyines… t’agraden les aranyes?

(riures) Sí! Home, les xarxes en el sentit que puguis connectar-te a Internet i fer coses a través d’Internet, jo penso que és el gran canvi, perquè tot el que sigui doncs quant a la llengua haver d’estudiar pel sistema acadèmic clàssic de dedicar-te a anar a un lloc, fer unes classes… això és molt poc dinàmic, i a més costa d’aprendre. En canvi, doncs per exemple, tots els programes d’intercanvi lingüístic…, totes aquestes iniciatives que a tu et puguin facilitar l’aprenentatge amb el mínim d’hores, amb el mínim de desplaçaments, o tot això, doncs jo crec que és fantàstic, i que és una de les tasques que és molt encomiable que fa la Xarxa.

En general, com veus la situació del català a la UB?

Home, jo la veig bé, el que passa és que sempre anirà molt lligat a… Primer, necessitem un suport legal que ja pretenia l’Estatut i que no vam aconseguir, no? Perquè, és clar, si qualsevol normativa que posis està a costa que tres famílies vagin al Constitucional i diguin que el Constitucional no sé què… doncs, és clar, la situació és d’una gran precarietat. Si tinguéssim un entorn més potent de defensa del català llavors podríem començar a parlar d’altres coses, no? Perquè al final aquí el que passa és que tu has de fer política amb la llengua, cosa que no hauria de ser, no? O sigui, és clar, com que els altres la volen destruir, tu has de començar a hiperdefensar-la o a hiperutilitzar-la o… no? Doncs, és clar, i a extremar posicions i a enfrontar-se per un tema com la llengua. I no caldria, no? Si fem política, fem-ne amb la política i no amb la llengua, no? Llavors, jo crec que, perquè la gran agressivitat que mostra molta gent espanyola contra el català no és contra el català en si mateix, és contra la nació catalana, no? El català és l’eina per assimilar la cultura catalana, per tant, és clar, estem agafant la llengua amb una finalitat purament política. I això si ho poguéssim treure d’aquí perquè tinguéssim unes lleis que ens protegissin, doncs tothom es tranquil·litzaria i faria la política al Parlament i no al Tribunal Constitucional, no? Penso que hi ha molta cosa a fer però que realment serà el reflex del que passi a la societat, si la societat l’utilitza i el vol com una eina normal doncs l’utilitzarà.

A banda d’això que comentes, quines altres propostes tindries per millorar la presència del català a la UB?

Home, jo penso que… En general no està mal representat. Més que res hauria de quedar clar, doncs, quines són les normatives i què són les llengües. I per exemple si fas un màster que està dirigit a estudiants sud-americans, doncs el fas en castellà i no passa res. Si fas unes classes que tenen un idioma que és l’anglès, doncs podries fer un curs d’anglès, no? Aquí el que passa és que és una mica… aterriza como puedas, no? I un ho fa en castellà, l’altre ho fa en català, l’altre ho fa en anglès. I bé, això no deixa de ser una mica caòtic per al que no ha nascut aquí. El que ha nascut aquí i hi està acostumat, no passa res, no? Però en tot cas jo veig que anem molt bé, sí, crec que sí… Tens una perspectiva d’anys, doncs, perquè també s’ha normalitzat el seu ús a la societat, també s’està normalitzant l’ús a la Universitat, tot i les dificultats que òbviament tenim però…

Concretament, pel que fa a la facultat on imparteixes classes, és a dir la Facultat de Medicina, com valores la presència del català?

Bé, jo el que he de dir és que si jutjo pel que em passa a mi, que és més o menys el que puc veure, doncs és que fa uns anys em demanaven molt sovint per exemple que canviés d’idioma al castellà perquè dels estudiants d’Erasmus que hi havia n’hi havia qui t’ho demanava… i ara no t’ho demanen. Tu et sents amb més… Com que hi ha unes classes que són a l’inici de curs i et diuen: «Doncs serà en aquest idioma o en un altre…», doncs bé, això és la normativa i punt. Llavors jo penso que hem fet una tasca d’explicar la normativa, d’explicar que si un vol fer la classe en català té el dret a fer-la i que l’alumne és el que s’ha d’espavilar, perquè és el que sap que aquella classe es farà d’aquesta manera o d’aquesta altra… I això és un guany, i ja no t’ho demanen. Per si jutgem per exemple pels exàmens, doncs la gent és molt minoritària, la que demana fer l’examen escrit en castellà, perquè tothom ho fa de manera natural, domina bé la llengua i li és igual. No té dificultat, no? Per tant, jo hi veig un progrés els darrers anys.

Respecte a la tasca de la Comissió de Dinamització Lingüística de Medicina quins reptes i objectius et planteges com a president?

Home… jo penso que en principi per mi el més important és que la Xarxa aquesta, d’una banda, vetlli perquè es compleixin les normatives a l’hora de fer classes, etc. però, d’altra banda, perquè també que hi hagi un bon coneixement per la part dels alumnes de la Facultat de totes les activitats que estan a disposició sobre aquest tema. I els professors, no? Que són molts quant a classes de llengües, documents, diccionaris, software… I per tant, jo el que em plantejo sobretot és fer conèixer que la UB té aquesta Xarxa de Dinamització Lingüística que té aquest servei, que és un servei que pot ser molt útil a molta gent, i fer-ne la màxima difusió.

Finalment, Lluís, podries acomiadar-te?

(riures)

Algun missatge que ens voldries deixar?

Home… Jo crec que en el fons si estem parlant que hi ha una Xarxa de Dinamització és perquè tenim una situació anòmala lingüísticament o partim d’una situació anòmala lingüísticament, que és la persecució del català, no? D’aquesta persecució del català que hem anat patint al llarg de la història doncs han sortit estructures per defensar-lo, que a més després s’han derivat en altres coses, com per defensar altres llengües, per a les utilitats d’altres històries, però en el fons la base de tot és la defensa de la llengua com a defensa de la nació. El meu missatge seria: «Escolti, fem una nació i així la llengua ja serà normal i no cal utilitzar la llengua com la darrera trinxera, no?». La llengua, durant molts segles ha estat la darrera trinxera de la nació catalana. Bé, hem d’anar sortint de la trinxera i tenir un país normal, i tenint un país normal doncs ja no hi ha problema lingüístic, no? (riures). Aquesta és la solució que crec que ha de tenir això, normalitzar-se i ser igual que qualsevol altre país del món, no?

Molt bé. Doncs, Lluís, moltes gràcies pel temps que ens has dedicat.

De res, a vosaltres.

Comments are closed.