Hem deixat enrere un primer semestre intens i molt actiu per a la dinamització lingüística a les facultats de ciències. Biologia, Física i Química han estat l’escenari principal d’activitats que han combinat divulgació científica, cultura, participació i, sobretot, l’ús del català.
Us proposem un recorregut pels actes que s’han dut a terme aquests mesos.
A la Facultat de Biologia la tardor va començar amb una activitat nova especialment significativa. El 10 d’octubre, el vestíbul es va omplir de literatura i música amb la primera edició de la Tardor Literària, que va créixer gràcies a la participació de la Big Band de Ciències. Lectures i peces musicals —a càrrec de professorat, personal i estudiants— van crear un ambient proper i participatiu que va tenir molt bona acollida.
Unes setmanes més tard, el 12 de novembre, va tenir lloc l’acte de cloenda i lliurament de premis del BioDivulga 2025, amb la conferència Aprenentatges culturals en espècies no humanes, a càrrec de Montse Colell Mimó. El jurat va atorgar el primer premi a Una batalla campal al nostre ADN, de Santiago Ramos Bartolomé, i dos accèssits a Fruits secs per no oblidar, d’Emma Marco Figuerola, i a Vigilància ambiental de virus emergents, d’Aina Carrique Balcells. En la tercera edició del BioDivulga hi van participar 14 estudiants. Us preguntareu què amaga aquest nom. Doncs, l’esforç de síntesi amb un text divulgatiu i la representació visual que fan els estudiants sobre la recerca en el treball final de grau.
El mes de novembre va començar amb força a la Facultat de Física gràcies a la IV Tesimarató de Física, que va tenir lloc el 7 de novembre. Els doctorands van explicar en només cinc minuts i en català el resum de la seva recerca doctoral. Les exposicions van oferir una panoràmica molt variada de la recerca que es fa a la facultat, amb temes que van des de la física de partícules fins a aplicacions biomèdiques.
El jurat va reconèixer les intervencions de Sandra Tomàs, amb Detectius de partícules exòtiques: el misteri dels estats XYZ, i David Bartolomé-Català, amb Cap a un model in vitro avançat per estudiar el reclutament del sistema immunitari en el càncer de còlon. Anna Castellví va ser la guanyadora de la votació popular, amb Imatges d’ones magnètiques. Tots els participants van rebre un obsequi.
Però això no és tot. Anem ara cap a la Facultat de Química, en què el 25 de novembre es va organitzar la jornada de comunicació d’estudiants de doctorat. Al matí va tenir lloc la VIII Tesimarató de Química. Com sabeu, l’activitat proposa als doctorands presentar el tema de la seva tesi doctoral en exposicions de no més de quatre minuts. El format breu reforça la necessitat d’un llenguatge rigorós però entenedor, i demostra, una vegada més, que divulgar bé també forma part de la recerca!
A la tarda es va fer l’entrega de distincions i l’exposició de les tres presentacions seleccionades, després que Moha Amazian —participant de la IV edició de la Tesimarató i nou doctor del curs 2024-2025— oferís la xerrada Dramatis Doctorandus. També es va fer el reconeixement a la promoció de nous doctors del curs anterior, amb menció especial per les tesis escrites en català, i ja s’està treballant en l’edició del llibre de resums de les tesimaratons de Física i Química, una tasca que dona continuïtat al projecte.
El semestre es va tancar amb una activitat ben diferent, però igualment participativa, adreçada a tots els col·lectius de la Facultat de Física: Paraules de la Física. La iniciativa convida la comunitat universitària a proposar i votar paraules relacionades amb conceptes de la física, tot explicant el motiu de la tria. La convocatòria va tenir molt d’èxit, amb 40 participants, 53 paraules acompanyades d’explicacions molt variades, 240 votants i 656 vots emesos. La paraula de la física de 2025 va ser negligible.
I no podem deixar de mencionar la Facultat de Ciències de la Terra, que des de fa sis anys convoca i lliura el Premi a la qualitat lingüística dels treballs de final de grau, que enguany han obtingut Joaina Guàrdia Cabrero, del grau en Geologia, pel treball Estratigrafia integrada del trànsit Lutecià-Bartonià en una successió lacustre de la conca d’Almazán i, per al grau en Ciències del Mar, Rita Costa Fontdevila, pel treball Refugis climàtics en fondària? Avaluant l’estat de conservació del coral·ligen a les illes Medes.
El primer semestre també ha estat una mostra de tota la feina que no es veu: hores de coordinació, preparació, difusió i persistència perquè cada activitat existeixi i per fer-la arribar a la gent. Captar l’atenció i generar participació no sempre és fàcil, però és una part essencial perquè les activitats tinguin impacte i continuïtat.
Gràcies a la implicació que es mou des dels centres, el curs continua, i amb ell, noves activitats i reptes per fer de la llengua una eina viva dins la universitat.
Maria Ortega i Núria Castells
L’acollida és, per descomptat, molt important per als estudiants que venen de fora, però és igual d’important per als estudiants d’aquí. I és que l’objectiu principal del 
Però, no us penseu que la maquinària de l’acollida s’engega amb les sessions: ja fa setmanes (mesos!) que els tècnics i administratius dels Serveis Lingüístics treballem de valent per greixar-ne els engranatges, omplir el dipòsit de combustible i tenir-ho tot a punt per a l’inici del semestre. El primer pas és fer arribar a tots els estudiants procedents de fora del domini lingüístic català informació sobre les llengües a la UB i l’acollida. Així, aquest semestre, més de 800 estudiants ja han rebut cartes del rector, degans, coordinadors, etc. amb tota aquesta informació. El segon, tenir a punt els cursos i les activitats. El tercer, donar-los a conèixer per terra, mar i aire. El quart, atendre les consultes i peticions que ens van arribant. El cinquè, anar a les facultats i centres a donar la benvinguda als estudiants (les sessions d’acollida, que diem). I el sisè, acollir-los pròpiament amb tots els cursos i activitats que tenim per a ells.
A partir de la setmana vinent ens trobareu a les facultats i centres de la UB amb el vehicle oficial dels Serveis Lingüístics. De moment, participarem en sessions d’acollida en aquestes facultats i dies:
I és que, Majestats, ja feia 35 anys de l’últim Pla de dinamització i, de llavors ençà, ha plogut molt i el món, si bé no podem dir que s’hagi capgirat, ha canviat també molt. De manera que, un bon dia, per iniciativa dels responsables de la política lingüística de la Universitat, ens vam asseure i vam començar a rumiar-hi. Ja teníem clar que havíem d’actualitzar el Pla de l’any noranta, i vam entendre que, per fer-ho, havíem d’analitzar el context i les necessitats d’aleshores i d’ara (a la UB i en l’àmbit lingüístic català); que havíem de repensar el concepte de dinamització lingüística per adaptar-lo a aquest nou context i necessitats; que havíem d’entendre que la dinamització no és només una feina d’una àrea d’un servei de la UB, sinó que és una tasca transversal de tota la comunitat universitària i que havíem de posar tot això en solfa en un nou Pla.