VI Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»: comunicacions fins al 18 de juliol

Les Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana» arriben enguany a la sisena edició, i es consoliden com un fòrum de referència per als estudis sociolingüístics en l’àmbit del català.

Organitzades per la Unitat de Sociolingüística de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, aquestes jornades tenen com a objectiu aplegar investigadores i investigadors de diferents àmbits i metodologies que treballen en la descripció, l’anàlisi i la interpretació de la realitat sociolingüística de la llengua catalana.

Des de la primera edició, l’any 2011, aquestes trobades periòdiques han generat un espai compartit de reflexió i debat obert a la comunitat universitària, als professionals de la llengua i a totes les persones interessades en l’estudi de la situació del català en la societat actual.

La sisena edició vol acollir treballs de recerca empírica o teòrica sobre la realitat sociolingüística catalana, i convida a presentar propostes de comunicació en àmbits com ara:
– demolingüística,
– sociolingüística educativa,
– paisatge lingüístic,
– dret lingüístic,
– transmissió lingüística intergeneracional,
– immigració i llengua,
– joventut, treball i llengua,
– intel·ligència artificial i comunicació,
– i molts altres enfocaments interdisciplinaris.

 

S’hi poden presentar tant recerques en curs com acabades, així com aportacions teòriques i metodològiques. Les propostes han d’incloure: el títol, l’autoria, un resum de fins a 300 paraules, un màxim de cinc paraules clau i una breu nota biogràfica.

La sisena edició se celebrarà l’any 2026, però ja s’ha obert el període de recepció de propostes de comunicació, que es poden presentar fins al 18 de juliol de 2025.

L’adreça per fer arribar les propostes és:
unitat.sociolinguistica@correu.iec.cat

Termini d’enviament: 18 de juliol de 2025

Els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona també hi serem i us animem a participar-hi i a compartir la vostra recerca en un espai de debat viu, compromès i científicament rigorós.

Més informació:
https://cruscat.iec.cat/agenda/vi-jornades-la-recerca-sociolinguistica-en-lambit-de-la-llengua-catalana-2026/

Els donzells i altres ingredients imprescindibles per tastar l’Scrabble

Tot a punt per començar el Tast de Scrabble a la UB“Sembla mentida, però hi ha una connexió entre els nois verges i el vermut”. Aquesta ha estat una de les pistes més enigmàtiques del Tast de Scrabble que ha tingut lloc els dies 7, 8 i 14 de maig al Campus Mundet, a la Facultat d’Economia i Empresa i a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. L’activitat no ha consistit en una partida de Scrabble qualsevol, sinó en una partida preparada amb l’objectiu de fer aflorar l’univers lingüístic del vermut. Tota una invitació a tastar —literalment i metafòrica— el joc de paraules per excel·lència.

El Tast de Scrabble, que s’emmarca en les activitats de la Primavera de la llengua 2025, ha estat organitzat pels Serveis Lingüístics i l’Associació de Jugadors de Scrabble en Català (AJUSC) i ha comptat amb el suport de les comissions de dinamització lingüística de cada campus o facultat. A més de dinamitzar la llengua catalana a través del joc, també s’han volgut commemorar els 25 anys de la mort de Tísner, un dels impulsors de l’Scrabble en català. La recepta era senzilla: passar-s’ho bé i picar alguna cosa tot buscant les millors paraules a partir d’unes lletres preseleccionades.

Tast de Scrabble al Campus Mundet, a la Facultat d'Economia i Empresa i a la de Matemàtiques i Informàtica

Acabades les tres partides, ja podem dir que el Tast ha estat un èxit! En tots tres campus l’ambient ha destil·lat entusiasme. I sí, algun mot ha fet suar escuma als participants, que han descobert que el donzell (Artemisia absinthium) és una planta imprescindible per fer un vermut com cal. De fet, el nom de la beguda prové del nom de la planta en alemany, wermut. Hipòcrates mateix, segons diuen, va crear-ne una primera versió amb vi, donzell i fulles de dictam de Creta. Una altra descoberta ha estat la importància de dominar les paraules curtes —especialment les de dues lletres com ara ço, li, nu o xa— per aconseguir fer tirades estratègiques. Els nostres amics de l’AJUSC expliquen que els grans jugadors se les saben totes de memòria: per quedar-se ben glaçat. 

Tot jugant a ScrabbleA més de jugar, aprendre i halar, els tres guanyadors del sorteig del Tast de Scrabble que també s’han endut un premi. La Núria Graner, que fa Estudis literaris, ens explica que li va fer molta il·lusió veure la convocatòria de l’activitat perquè de petita hi havia jugat. També ens diu: «Trobo interessant que es facin activitats així a la Universitat, de manera que puguem desafiar i ampliar les nostres habilitats lingüístiques, i en català». Els altres guanyadors del sorteig són en Xavier Agudo, que fa Ambientals a la Facultat de Biologia, i la Paula Migoni, estudiant del grau de Pedagogia. L’enhorabona a tots tres! Esperem que lluïu la bossa de roba del programa d’acollida lingüística i el pin amb una fitxa de Scrabble amb la vostra inicial. 

Fitxes de Scrabble preparadesAixí doncs, brindem per l’èxit del primer Tast de Scrabble a la UB! I sí, remarquem això de primer, perquè veient la bona acollida que ha tingut, és ben probable que ben aviat tornem a convocar els jugaires de la UB. Mentrestant, ja ho sabeu: podeu anar estudiant les paraules de dues lletres.  

 

A reveure! 

A Bellvitge, premis i concursos per a tots els gustos

Per a lletraferits

Si ets estudiant d’algun dels graus que s’imparteixen a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut al Campus Bellvitge, és a dir, Medicina, Odontologia, Podologia i Ciències Biomèdiques, tenim una proposta per a tu: participa al Lletres de Maig! El Lletres de Maig és un certamen literari que proposa als estudiants esmolar el seu enginy creatiu amb un relat curt sobre temes relacionats amb l’àmbit de la salut; enguany, el tema és «La bona mort». I, per cert, el Lletres de Maig no només proposa, sinó que també premia: 400 euros per al guanyador i un accèssit de 100 euros. Què, us hi animeu? Teniu de temps fins al 31 de maig de 2025.

En teniu les bases a l’apartat de Premis lingüístics de l’Enxarxats i més informació al web de la Facultat.

Per a redactors curosos

Si ets estudiant d’Odontologia o Podologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut del Campus Bellvitge i estàs redactant el teu TFG en català, també tenim una proposta per a tu: presenta’t als premis als millors TFG escrits en català! El TFG l’has de fer, no? Doncs fes-lo en català i opta a guanyar fins a 250 euros (primer premi) o 200 (segon premi) pel teu treball!

Les bases de tots dos concursos són a a l’apartat de Premis lingüístics de l’Enxarxats (Odontologia i Podologia). I si vols saber-ne més coses, ves al web de la Facultat.

Escriure bé, té premi!

Oberta la convocatòria d’ajuts per a tesis en català! (Fins al 26 de maig.)

Fer recerca en català té premi

El Departament de Recerca i Universitats, DREU, ha obert la convocatòria d’ajuts per a tesis escrites en català, TDCAT 2024, que impulsa l’ús del català en la recerca i reconeix les tesis escrites en la nostra llengua. I no parlem només de reconeixement simbòlic: hi ha 80.000 euros destinats a donar suport a, segons les previsions, unes 130 tesis doctorals escrites en català.

Si has escrit la tesi en català (íntegrament o no), l’has defensat durant l’any 2024 i obtens el títol de doctor en una universitat del sistema universitari català o d’un altre país, aquesta convocatòria és per a tu.

Què pots obtenir?
  • Fins a 1.000 euros per la teva tesi en català
  • La satisfacció d’enriquir la recerca en la teva llengua
  • La visibilitat que et dona formar part del dipòsit de Tesis Doctorals en Xarxa -TDX (la tesi s’hi ha d’haver incorporat abans del 31 de desembre de 2025)
Quines tesis hi poden optar?
  • Les escrites íntegrament en català
  • Les que combinin català i una altra llengua oficial de la UE, si el resum i les conclusions són en català i s’han desenvolupat amb l’obtenció de títol de doctor amb menció europea/internacional
  • Les estructurades com a compendi de publicacions, amb les parts no publicades en català

L’any passat, 129 doctorands i doctorandes ja es van beneficiar d’aquests ajuts. Ara et toca a tu! Tens temps fins al 26 de maig. No deixis passar aquesta oportunitat per fer créixer la recerca en català i sumar-te als que ja ho han fet.

Si vols més informació, accedeix a la convocatòria de l’AGAUR.

 

La Diada amb accent filològic: els actes de la Comissió de Filologia per Sant Jordi 2025

Amb motiu de la Primavera de la Llengua i la Diada de Sant Jordi, la Facultat de Filologia i Comunicació ha acollit diverses activitats organitzades per la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural (CDLC). L’objectiu ha estat promoure l’ús i el valor de la llengua catalana a través d’un conjunt d’actes oberts a tota la comunitat universitària. Xerrades, concursos i espais de reflexió han configurat una programació que posa la llengua al centre de la celebració, més enllà del llibre i la rosa. 

El passat 30 d’abril de 2025, a l’Aula Gabriel Oliver de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, es va inaugurar el cicle de taules rodones «Qui treu la llengua?», organitzat per la CDLC amb el suport del Vicerectorat de Política Lingüística i dels Serveis Lingüístics. 

La primera sessió, moderada per Àngels Massip, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, va estar dedicada a la presència del català a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Hi van intervenir Enric Gomà, guionista, escriptor i divulgador lingüístic; Laura Serra, periodista del diari Ara; i Èlia Fernández, graduada en Filologia Catalana i estudiant del màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes. 

Els participants van reflexionar sobre els reptes i les oportunitats de la llengua catalana en l’entorn digital actual. Gomà reclama que no es censuri o que s’apliqui la lupa de la correcció normativa al català que es manifesta lliurement en els registres col·loquials de les xarxes. També creu que els joves s’han d’incorporar més als mitjans. Al seu torn, Serra explica que el seu diari ha decidit fer sortir el tema de la llengua dels límits de l’àmbit lingüístic i tractar-la transversalment en totes les seccions com ara l’economia, la tecnologia, l’educació, etc. Per la seva banda, Fernández denuncia la poca presència dels dialectes occidentals en els mitjans de comunicació i reivindica la normalitat de fer servir en les xarxes la llengua pròpia, com fa ella a TikTok. Aquest debat va permetre a la cinquantena d’assistents reflexionar sobre la presència i la visibilització del català en diferents espais socials. 

Durant l’acte també es van fer saber els noms dels guardonats del XXXII Premi Carme Serrallonga, una distinció anual atorgada per la CDLC de la Facultat de Filologia i Comunicació, creat en honor a la filòloga i traductora Carme Serrallonga i Calafell (1909-1997) i que reconeix treballs d’estudiants universitaris que proposin raonadament una organització destacada per la seva política comunicativa exemplar. Aquest premi s’ha consolidat com una iniciativa significativa dins la Universitat de Barcelona per fomentar una comunicació rigorosa, ètica i compromesa amb la diversitat lingüística. En aquesta ocasió, l’estudiant Anna Casals va ser guardonada pel seu treball El combat de corrandes de la Garrotxa. La vigència d’una tradició secular (ja disponible al DDUB: https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/220859), «una iniciativa cultural que promou la llengua catalana a través de la glosa improvisada, transmetent missatges clars, no discriminatoris i accessibles que permeten la participació democràtica de qualsevol ciutadà en un espai per a la crítica social de manera respectuosa i pacífica, i que transmet valors com la companyonia i la no competitivitat». El jurat, constituït pel vicerector de Política Lingüística, Josep Monserrat, un membre de la Societat Catalana de Sociolingüística i la CDLC de la Facultat, va destacar «la qualitat comunicativa del treball, que permetia, amb llenguatge clar i entenedor, posar en valor aquesta pràctica comunicativa arrelada al territori i alhora innovadora en la seva difusió». Podeu saber-ne més al web de la facultat.

D’altra banda, aquest any la Comissió ha donat suport a la iniciativa Jocs Cítrics. Es tracta d’un concurs de traducció de les llengües clàssiques al català impulsat fa tres anys per l’Associació d’Estudiants de Clàssiques de la UB, Els Tarongers, amb l’objectiu d’acostar la cultura i les llengües clàssiques —i no tan clàssiques, ja que aquest any s’ha incorporat la categoria Pomelo de traducció de grec modern a les categories ja existents— a l’àmbit universitari i al batxillerat. En aquesta tercera edició, s’hi han presentat gairebé vuitanta traduccions, la majoria de batxillerat i amb participants de fins a quatre universitats diferents —UB, UAB, UCM (Complutense) i Universitat de Leiden—, de diferents graus i de tots els cursos (de 1r a 4t). En l’acte del passat dimarts 6 de maig a l’Aula Magna vam poder conèixer els premiats i la sessió va culminar amb una representació del Grup de Teatre Clàssic. 

De la categoria Mandarina, adreçada a estudiants de batxillerat 

  • Primer premi de la modalitat de Llatí: Yaiza Díaz Martínez, de l’Institut Guinovarda de Piera 
  • Segon premi de la modalitat de Llatí: Carla López del Castillo, de l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès 
  • Primer premi de la modalitat de Grec: Tamara Shahnazaryan Movsisyan, de l’Institut Bosc de la Coma d’Olot 
  • Segon premi de la modalitat de Grec: Yaiza Díaz Martínez, de l’Institut Guinovarda de Piera 

De la categoria Taronja, adreçada a estudiants de grau: 

  • Segon premi de la modalitat de Llatí: Joan Carrillo Barrera, grau d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra 

De la categoria Llimona, adreçada a estudiants de màster i doctorat: 

  • Primer premi de la modalitat de Llatí: Oriol Febrer i Vilaseca, doctorand en Estudis Clàssics a la Universitat de Leiden 
  • Segon premi de la modalitat de Llatí: Leia Jiménez Torres, doctoranda en Estudis Clàssics a la Universitat Complutense de Madrid 
  • Primer premi de la modalitat de Grec: Tom Colomer Saus, màster en Formació del Professorat 
  • Segon premi de la modalitat de Grec: Leia Jiménez Torres, doctoranda en Estudis Clàssics a la Universitat Complutense de Madrid 

De la categoria Pomelo, adreçada a estudiants de grau, màster i doctorat: 

  • Premi únic: Ainhoa Navarro Arrufat, Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona 

En definitiva, la Diada de Sant Jordi d’enguany a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona ha estat un exemple viu de com la llengua pot esdevenir eix vertebrador de la vida universitària i motor de cohesió social. Tant els debats sobre la presència del català als mitjans i a les xarxes, com el reconeixement de projectes innovadors i compromesos amb la diversitat lingüística —com el Premi Carme Serrallonga i els Jocs Cítrics—, han posat de manifest la vitalitat, la creativitat i el compromís de la comunitat universitària amb la promoció i la normalització del català. Aquestes iniciatives no només celebren la llengua, sinó que també la projecten cap al futur, tot generant espais de participació, reflexió i reconeixement que contribueixen a fer de la universitat un referent cultural i lingüístic al servei de la societat. 

Gisela Santero Piqué
Becària de Dinamització