Author Archives: XDL

XXVè Premi Pensa d’assaig filosòfic: llengua i pensament són inseparables

Posted on by

«Els límits del meu llenguatge
són els límits del meu món.»
L. Wittgenstein

La llengua necessita el pensament per existir. El pensament necessita la llengua per fer-se entendre. L’una sense l’altre i l’altre sense l’una són ben poca cosa. I junts, no només es donen entitat i existència, sinó que ens la donen a nosaltres: sí, segurament que els límits del que som són els límits del que diem (o som capaços de dir).

La importància del pensament per a la llengua és innegable, i per aquest motiu, entre altres, la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural (CDLIC) de la Facultat de Filosofia convoca la 25a edició del Premi Pensa d’assaig filosòfic per a estudiants, un certamen que busca fomentar l’ús de la llengua catalana en la creació de treballs filosòfics originals. Sí, en català també necessitem pensament i assaig filosòfic.

El Premi estableix dues categories i està adreçat a estudiants matriculats de grau, màster o doctorat de la Facultat de Filosofia de la UB durant el curs 2025-2026:

  • Categoria de grau: premi de 300 € i accèssit de 150 €.
  • Categoria de màster i doctorat: premi de 300 € i accèssit de 150 €.

Pots consultar les bases i presentar la sol·licitud a la seu electrònica de la UB mitjançant una instància genèrica. El termini finalitza el 30 de novembre de 2026.

El dret també es pensa en català: convocatòria per publicar en el segon volum de la ‘Barcino Law Review’

Posted on by

La transversalitat del dret

És difícil trobar un àmbit de l’actualitat que no estigui, d’una manera o altra, condicionat pel dret. Si obrim qualsevol diari o revista, hi trobarem notícies sobre intel·ligència artificial, canvi climàtic, habitatge, energia, política, salut pública, protecció de dades, esport, comerç internacional, exploració espacial… Són qüestions molt diferents entre elles, però totes comparteixen un element fonamental: necessiten un marc jurídic que les reguli. El dret és, per tant, una de les disciplines més transversals de les societats organitzades. I sempre viva i en constant evolució: cada nova realitat planteja nous interrogants jurídics i exigeix noves respostes, tant des de la pràctica professional com des de la recerca acadèmica.

I si el dret és present arreu, també la llengua amb què el pensem i l’expliquem hi ha de ser. La situació del català en l’Administració de justícia continua sent precària. Malgrat que és una llengua oficial, el seu ús als jutjats i tribunals encara és molt inferior al que correspondria per la realitat sociolingüística del país. I aquesta situació no depèn únicament de la pràctica judicial: també està relacionada amb la formació dels futurs professionals del dret, amb la disponibilitat de recursos especialitzats i amb l’existència d’espais on el debat jurídic es pugui desenvolupar amb normalitat en català.

La Barcino Law Review: el dret dels joves universitaris catalans a publicar en català

En aquest context, iniciatives com la Barcino Law Review adquireixen un valor especial. Tal com afirma la Junta Directiva de la revista en el primer volum, publicat fa menys d’un any: «Aquest compromís amb l’ofici jurídic és indestriable de la llengua en què s’exerceix. La llengua no és un simple instrument neutre, sinó el marc a través del qual pensem, argumentem i construïm la realitat jurídica». La reflexió és especialment rellevant perquè posa el focus en una idea sovint oblidada: les llengües no serveixen únicament per comunicar el coneixement, sinó també per generar-lo.

Amb aquesta voluntat s’ha obert la convocatòria de col·laboracions per al segon volum de la Barcino Law Review, una revista acadèmica impulsada per estudiants, graduats recents, i joves investigadors de les universitats públiques catalanes, entre les quals hi ha la Universitat de Barcelona. Després de la bona acollida del primer volum, la revista continua apostant per oferir un espai de publicació a les noves generacions de juristes.

Aquesta és, probablement, una de les característiques més singulars del projecte. La Barcino Law Review no és només una revista sobre dret: és també una iniciativa impulsada per estudiants i joves investigadors que pretén donar visibilitat a les seves aportacions acadèmiques i fomentar una comunitat de juristes compromesa amb la recerca, el pensament crític i la llengua catalana. La revista es publica íntegrament en català, tot i que també admet versions en altres llengües d’alguns articles, amb l’objectiu de facilitar-ne la projecció internacional.

Per col·laborar-hi

Les persones interessades a publicar en aquest segon volum de la Barcino Law Review poden presentar la candidatura fins al 15 de juliol. La convocatòria s’adreça principalment a estudiants de l’últim curs del grau en Dret, graduats recents i joves investigadors, tots ells vinculats a les universitats públiques catalanes. Els treballs seleccionats s’hauran de presentar entre els mesos d’octubre i novembre del 2026 i integraran el segon volum de la revista.

Més enllà de la publicació d’articles acadèmics, la iniciativa representa una aposta pel futur del català en un àmbit estratègic. Si volem que el català continuï essent una llengua útil en tots els espais del coneixement, també ha de continuar sent una llengua amb la qual es legisla, s’investiga, s’argumenta i s’escriu sobre dret.

La Barcino Law Review demostra que aquest futur no només és possible, sinó que ja s’està construint des de les universitats públiques catalanes.

 

 

Més informació

Quin gòi de mai!

Posted on by

Aquest mes de maig, als Serveis Lingüístics hem estat ben atrafegats amb les activitats de foment de l’aranès, la variant de l’occità que ens queda més a prop. La nostra llengua germana del nord s’estén des de la petita regió de la Vall d’Aran, al sud, fins al Llemosí, al nord, bressol de trobadors, i de l’Aquitània, a l’est, fins a la Provença per l’oest, amb la ciutat de Marsella, refugi de poetes urbans com el nostre estimat Rodin.

L’1 de maig ens vam plantar al web del «Maig aranès», que la unitat de Comunicació ja estava posant al dia, amb l’agenda oberta i preparats per nodrir-nos d’aquesta llengua i cultura tan propera i, de vegades, no prou coneguda. L’aventura començava el dilluns següent: amb l’ajuda del Ferriol Macip, professor d’aranès a la UB i membre del Departament de Política Lingüística, vam desempaquetar els tretze plafons que formen l’exposició «Aranès, l’occità de Catalunya». Un per un, els vam anar col·locant al primer pis del claustre de la Facultat de Filologia i Comunicació perquè estudiants i visitants poguessin llegir la història de l’oficialitat d’aquesta llengua al nostre territori, així com les dades sobre l’ús i la seva vitalitat. Per no perdre’ns-en cap detall, no vam fallar a la visita guiada que ens va oferir el mateix Ferriol la tarda del dimecres 13 de maig a dos quarts de quatre. Gràcies a les seves explicacions, vam aprendre els principals canvis vocàlics i consonàntics respecte del català i ens va alegrar sentir que els percentatges de coneixement d’aranès continuen augmentant a l’Aran.

Tot seguit vam pujar al cinquè pis de l’edifici Josep Carner, a la sala de professors, on ja ho teníem tot a punt per al següent acte: d’una banda, els tècnics audiovisuals s’encarregaven de fer-ne l’enregistrament; i, de l’altra, teníem l’SCRIBAL en marxa per transcriure la ponència en català i traduir-la a l’occità. Després dels parlaments i les presentacions corresponents, Meritxell Simó ens va parlar de «Veus i representacions de les dones a la cultura trobadoresca». De fet, de representacions i veus: com es conceptualitzaven les dones a la poesia de l’edat mitjana? Quines trobairitz van escriure i com han arribat els seus versos als nostres dies? Reflexions molt interessants que van ser tot un aprenentatge per a molts de nosaltres.

La cita següent va ser al cap d’una setmana. Dilluns 18 de maig a les 17:30, a la mateixa sala, amb la Ciutat Vella als peus, vam escoltar la ponència «Una lucha per l’occitan», a càrrec de Jusèp-Loís Sans, Núria Comas i Esther Lucea, amics i membres del CAOC, que no se salten cap edició del «Maig aranès». Aquest cop ens venien a parlar d’un bon grapat de coses: l’oficialitat de l’aranès al nostre territori, la fundació i les funcions del CAOC i la figura, aquest any centenària, d’Enric Garriga i Trullols. Una conferència que es va dur a terme mig en aranès mig en català, posant a prova la intercomprensió de les llengües romàniques.

El divendres 15 de maig, se celebrava la Setmana de la Ciència a la Universitat de Barcelona, i malgrat que no hi vam participar pròpiament, vam tenir l’oportunitat de tafanejar les paradetes de l’Edifici Històric mentre tornàvem a empaquetar l’exposició «Aranès, l’occità de Catalunya». La seva nova destinació era el soterrani de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, que a partir del dilluns 18 de maig acolliria la segona part del cicle «Maig aranès».

La traca final va ser el dijous 28 de maig: una tarda intensiva amb tres activitats d’un format molt divers que no van deixar indiferent a ningú! Fins i tot la gent del CATclub no s’ho van voler perdre! Vam començar a les cinc a l’Aula 311 de la FIMA, escoltant ben atentament un capítol en directe del pòdcast del GELA «Llengües a tocar». Mònica Barrieras i Pere Comellas van entrevistar Rodin Kaufmann, un «nou parlant» del que ells van anomenar «l’occità, la llengua germana del nord». Rodin va compartir les seves reflexions sobre les llengües minoritzades i la seva relació amb la identitat, especialment amb l’occitana. A continuació, Elisa Salomon va agafar el micròfon per fer-nos passar una bona estona amb un recull de llegendes de la Vall d’Aran. Amb un aranès harmoniós, va encantar tot el públic, que escoltava atentament les històries de «Es capèles de Bossòst», «Sant Martin de Corilha» i «Eth sant Crist de Salardú». Gràcies a les seves paraules, ens vam transportar a les capelletes del baix Aran, freqüentades per sants i aparicions, i vam pujar Garona amunt fins a Salardú. La traca final va arribar passats dos quarts de set, amb el concert de música urbana occitana de Rodin al jardí de la Facultat. Una experiència que va demostrar que l’occità és una llengua ben viva, capaç de dialogar amb els sons d’avui. Un cop superada la timidesa inicial, els ritmes i les lletres del músic ens van dominar i vam acabar movent el cos tots plegats.

Aquests dies, doncs, han estat plens d’activitats, de nous aprenentatges de disciplines diferents i, sobretot, d’anècdotes ben boniques! Esperem amb moltes ganes que arribi el maig de l’any vinent per veure què ens durà de nou.

Gisela Santero,
Becària de Documentació i comunicació
dels Serveis Lingüístics

Hi havia una vegada… una donzella i uns quants romanços que festejaven entre lletres un 23 d’abril

Posted on by

tot a punt pel tast de scrabble a mundetDesprés de l’èxit del Tast de Scrabble de l’any passat —aquell vermut lingüístic ple de donzells, halars i glaçats—, aquesta Primavera de la llengua hem tornat a posar les fitxes sobre el tauler amb una nova proposta: una partida dedicada a la diada de Sant Jordi i a tot l’imaginari que l’envolta. 

La segona edició del Tast de Scrabble, organitzat pels Serveis Lingüístics i l’Associació de Jugadors de Scrabble en Català amb el suport de la Xarxa de Dinamització Lingüística, s’ha celebrat els dies 27 i 28 d’abril i 5 de maig al Campus Mundet, a la FIMA (Campus Sants) i a la Facultat d’Economia i Empresa. La fórmula, fidel a l’edició anterior, ha combinat joc, llengua i un petit aperitiu: es tractava de tastar l’Scrabble —de manera literal i metafòrica— mentre es comparteix una bona estona amb tota la comunitat UB. 

Enguany, la partida preparada ha girat al voltant de la diada, els llibres i el món editorial. Les pistes han conduït els participants a retrobar-se amb els protagonistes de la llegenda més POÈTICA i CATALANA: la d’una PRINCESA que ja no està per ROMANÇOS i FESTEJA amb o sense herois HOMÈRICS  No hi han faltat verbs ben escrabblístics, com TRADUIRÉ o INDEXARÉ, ni una vella coneguda de l’any passat la DONZELLA, que s’ha colat a la SEQUELA del Tast de Scrabble 

 

Qui tampoc s’ha volgut perdre aquesta segona edició han estat alguns estudiants de Ciències Ambientals, reincidents i autèntiques estrelles de l’Scrabble. Ens va fer molt contents veure cares conegudes i, sobretot, moltíssimes cares noves! 

Jugar a Scrabble ens ensenya el secret d’una bona partida: dominar els mots curts, remenar bé les fitxes o aprofitar les caselles de premi. Com a ajuda, els participants han tingut a mà el Decàleg bàsic de l’scrabblista, amb recordatoris essencials sobre les normes, l’estratègia i la importància —cabdal— de les paraules de dues lletres. A l’scrabble, al pot petit hi ha la bona confitura o, dit d’una altra manera,  els mots més petits poden portar a les victòries més grans. 

Un any més, el Tast ha estat un èxit de participació i d’ambient. Hi ha vingut gent que s’hi estrenava i gent que repetia, però tots han compartit el mateix: les ganes de jugar amb la llengua i passar-s’ho bé en català. Entre tots els participants sortejarem un premi que inclou un joc de cartes de Scrabble en català, un pin personalitzat  i una bossa de roba del programa d’acollida lingüística.  premi del tast de scrabble

Així doncs, brindem de nou pel Tast de Scrabble a la UB! Si l’any passat vam obrir la gana, aquest any hem confirmat que en volem més. I vist com ha anat, no seria gens estrany que ben aviat tornéssim a parar taula. Mentrestant, ja ho sabeu:  fora romanços i a remenar bé les fitxes! 

Convocatòria de professorat d’estudis catalans a l’exterior: l’aventura de l’acollida comença en origen

Posted on by

El passat 24 d’abril es va obrir el termini de presentació de sol·licituds a la convocatòria per a la selecció de professorat d’estudis catalans a universitats de l’exterior per als cursos acadèmics 2026-2027 i 2027, que estarà oberta fins al 15 de maig d’aquest 2026. Per als qui treballem en la dinamització i la promoció del català és sens dubte una bona notícia; no només per aquesta convocatòria sinó pels gairebé 25 anys d’història de l’Institut Ramon Llull i del que és una de les seves fites, la xarxa de lectorats de català arreu del món, que tant ha contribuït a difondre la llengua i la cultura catalanes.

Tota la informació al web de l’IRL

Per tant, a l’Enxarxats ens en volem fer ressò i difondre aquesta convocatòria per animar a tots els graduats o postgraduats en Filologia catalana i altres estudis afins a presentar-s’hi i a participar en una de les aventures més estimulants i agraïdes: la difusió del català arreu del món.

Acollida en origen

Una de les tasques que duu a terme l’IRL a través de la seva xarxa de lectorats és el que anomenem «acollida lingüística en origen», és a dir, oferir cursos de català a estudiants d’aquestes universitats que tenen previst fer una estada en alguna universitat de parla catalana, entre d’altres, és clar, la Universitat de Barcelona.

I en l’àmbit de l’acollida lingüística de català, ja fa anys que la UB col·labora amb l’IRL. Així, en els itineraris del nostre web d’Acollida de llengua i cultura catalana fem difusió dels cursos de català en origen que imparteix, precisament, el professorat d’estudis catalans a universitats de l’exterior i oferim un curs A2 gratuït als estudiants que hagin fet l’A1 amb nosaltres o a l’IRL. A banda d’això, informarem els nostres estudiants de la possibilitat de continuar els seus estudis de català en algunes universitats de la Xarxa Llull.

Un grup d’estudiants de nivell A1 a l’Edifici Històric de la UB

L’altra gran col·laboració és en l’àmbit de l’ensenyament no formal: l’intercanvi lingüístic a distància i entre iguals de català i altres llengües. Des de l’any 2014, els Serveis Lingüístics de la UB treballen amb diferents lectorats per oferir als seus estudiants parelles lingüístiques per practicar el català a canvi de les seves llengües. En els últims anys l’intercanvi s’ha intensificat amb universitats anglòfones i s’ha iniciat amb una universitat japonesa. Enguany, gairebé cent parelles (és a dir, vora 200 estudiants) han practicat el català (i altres llengües) a distància (en alguns casos, des de l’altra punta del món).

El CATclub visita l’IRL

I encara una altra col·laboració: amb els aprenents de català que participen en l’acollida de la UB hem tingut l’oportunitat de visitar la seu de l’IRL i conèixer més de prop la seva feina, en una de les activitats que més ha interessat als estudiants.

Tot plegat ha estat gràcies a la col·laboració que hem mantingut amb els lectors de la xarxa de l’IRL i amb els seus tècnics, a qui volem agrair la bona disposició. Seguirem endavant.