«Els límits del meu llenguatge
són els límits del meu món.»
L. Wittgenstein

La llengua necessita el pensament per existir. El pensament necessita la llengua per fer-se entendre. L’una sense l’altre i l’altre sense l’una són ben poca cosa. I junts, no només es donen entitat i existència, sinó que ens la donen a nosaltres: sí, segurament que els límits del que som són els límits del que diem (o som capaços de dir).
La importància del pensament per a la llengua és innegable, i per aquest motiu, entre altres, la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural (CDLIC) de la Facultat de Filosofia convoca la 25a edició del Premi Pensa d’assaig filosòfic per a estudiants, un certamen que busca fomentar l’ús de la llengua catalana en la creació de treballs filosòfics originals. Sí, en català també necessitem pensament i assaig filosòfic.
El Premi estableix dues categories i està adreçat a estudiants matriculats de grau, màster o doctorat de la Facultat de Filosofia de la UB durant el curs 2025-2026:
- Categoria de grau: premi de 300 € i accèssit de 150 €.
- Categoria de màster i doctorat: premi de 300 € i accèssit de 150 €.
Pots consultar les bases i presentar la sol·licitud a la seu electrònica de la UB mitjançant una instància genèrica. El termini finalitza el 30 de novembre de 2026.

I si el dret és present arreu, també la llengua amb què el pensem i l’expliquem hi ha de ser. La situació del català en l’Administració de justícia continua sent precària. Malgrat que és una llengua oficial, el seu ús als jutjats i tribunals encara és molt inferior al que correspondria per la realitat sociolingüística del país. I aquesta situació no depèn únicament de la pràctica judicial: també està relacionada amb la formació dels futurs professionals del dret, amb la disponibilitat de recursos especialitzats i amb l’existència d’espais on el debat jurídic es pugui desenvolupar amb normalitat en català.
Amb aquesta voluntat s’ha obert la convocatòria de col·laboracions per al segon volum de la Barcino Law Review, una revista acadèmica impulsada per estudiants, graduats recents, i joves investigadors de les universitats públiques catalanes, entre les quals hi ha la Universitat de Barcelona. Després de la bona acollida del primer volum, la revista continua apostant per oferir un espai de publicació a les noves generacions de juristes.

L’1 de maig ens vam plantar al web del «
Tot seguit vam pujar al cinquè pis de l’edifici Josep Carner, a la sala de professors, on ja ho teníem tot a punt per al següent acte: d’una banda, els tècnics audiovisuals s’encarregaven de fer-ne l’enregistrament; i, de l’altra, teníem l’
La cita següent va ser al cap d’una setmana. Dilluns 18 de maig a les 17:30, a la mateixa sala, amb la Ciutat Vella als peus, vam escoltar la ponència «Una lucha per l’occitan», a càrrec de Jusèp-Loís Sans, Núria Comas i Esther Lucea, amics i membres del CAOC, que no se salten cap edició del «Maig aranès». Aquest cop ens venien a parlar d’un bon grapat de coses: l’oficialitat de l’aranès al nostre territori, la fundació i les funcions del CAOC i la figura, aquest any centenària, d’Enric Garriga i Trullols. Una conferència que es va dur a terme mig en aranès mig en català, posant a prova la intercomprensió de les llengües romàniques.
La traca final va ser el dijous 28 de maig: una tarda intensiva amb tres activitats d’un format molt divers que no van deixar indiferent a ningú!
Rodin va compartir les seves reflexions sobre les llengües minoritzades i la seva relació amb la identitat, especialment amb l’occitana. A continuació, Elisa Salomon va agafar el micròfon per fer-nos passar una bona estona amb un recull de llegendes de la Vall d’Aran. Amb un aranès harmoniós, va encantar tot el públic, que escoltava atentament les històries de «Es capèles de Bossòst», «Sant Martin de Corilha» i «Eth sant Crist de Salardú». Gràcies a les seves paraules, ens vam transportar a les capelletes del baix Aran, freqüentades per sants i aparicions, i vam pujar Garona amunt fins a Salardú. La traca final va arribar passats dos quarts de set, amb el concert de música urbana occitana de Rodin al jardí de la Facultat. Una experiència que va demostrar que l’occità és una llengua ben viva, capaç de dialogar amb els sons d’avui. Un cop superada la timidesa inicial, els ritmes i les lletres del músic ens van dominar i vam acabar movent el cos tots plegats.

Després de l’èxit del Tast de Scrabble de l’any passat —


