«Matinal Llengua i joves a Catalunya», organitzada per la Direcció General de Política Lingüística

Font: Direcció general de política lingüística (http://llengua.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Politica-Lingueistica-organitza-una-Matinal-sobre-llengua-i-joves-a-Catalunya)

La Direcció General de Política Lingüística organitza la Matinal de Llengua «Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció del català». La sessió serà el divendres 5 d’abril de 10 a 12 h a la Sala d’Actes, nivell 2, del Centre d’Arts Santa Mònica (Barcelona).

En aquesta matinal hi intervindrà la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i Natxo Sorolla i Marina Massaguer, del CUSC-UB (Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona). Els ponents presentaran l’explotació de les dades sobre els usos lingüístics de les persones d’entre 15 i 34 anys en l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2013 (EULP 2013) i la Proposta d’arguments i actuacions per a la promoció del català entre el jovent de Catalunya. Aquests dos treballs són fruit de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística i el CUSC-UB.

Les matinals són sessions de caràcter monogràfic adreçades a professionals de la llengua i a altres persones vinculades a l’àmbit lingüístic o de la normalització, planificació o dinamització lingüística, així com a tothom qui pugui estar interessat en el tema.

Per assistir a la matinal cal omplir el formulari d’inscripció.

Font: Direcció General de Política Lingüística

Claudi Mans reflexiona sobre terminologia

El passat 24 d’abril a l’Aula Magna de la Facultat de Química vam tenir el professor emèrit Claudi Mans fent una conferència amb motiu de la diada de Sant Jordi, convidat per la Comissió de Dinamització Lingüística de la facultat.

El dia de Sant Jordi no només es coneix perquè els carrers de la ciutat s’omplen de roses; sinó també perquè és el dia del llibre (un 23 d’abril va morir Josep Pla i és el dia en què es commemora la mort de Cervantes i de Shakespeare). A la Facultat de Química no volíem perdre l’ocasió —en una jornada on la literatura i els llibres hi són tan presents— per demostrar que els científics podem parlar molt bé sobre moltes coses i també sobre el llenguatge.

Claudi Mans —autor d’un bon repertori de llibres de divulgació científica tan coneguts com ara La truita cremada (2005); Els secrets de les etiquetes (2006); La vaca esfèrica (2008); Sferificaciones y macarrones (2010); La química de cada dia (2016)—, va triar per a la conferència un títol molt suggeridor: «Sofre orgànic, DDT inorgànic. Reflexió sobre la terminologia».

Va fer èmfasi en el valor dels termes i va mostrar situacions que es produeixen quan s’utilitzen de manera impròpia o fora del seu camp d’especialitat, en contextos de llengua general, per exemple. És el cas d’utilitzar com si fossin sinònimes les paraules producte i substància. Depèn del registre, la sinonímica podria ser més o menys correcta o del tot errònia.

I és que les paraules tenen un valor terminològic per a l’especialista quan les utilitza en el seu camp de coneixement. Fins i tot, les mateixes paraules poden tenir valors terminològics distints en camps diferents. Així, dens i fluid tenen un significat quan parlem del trànsit, i un altre en química, per exemple, on hi ha fluids fluids (poc viscocos), fluids poc fluids (molt viscosos), fluids densos i fluids poc densos.

D’altra banda, va mostrar els usos impropis, frívols o fins i tot enganyosos quan aquestes paraules amb valor terminològic es porten cap al terreny de la publicitat.

Ningú no té el monopoli del llenguatge; els químics tampoc. Ens agradi o no —diu Claudi Mans—, no ens queda altre remei que adaptar-nos-hi o marginar-nos. No hi podem fer gaire cosa més que ser-ne conscients i ajudar quan sigui possible a esclarir errors i ambigüitats.

Ho explica molt bé a DDT inorgànic, sofre orgànic del seu blog personal: «Acceptat això, cal que tot científic sigui conscient de quin ús fa la població no experta dels termes amb contingut científic, i aclareixi sistemàticament la diferència: cal tenir una espècie de diccionari de traducció entre lèxic expert i lèxic no expert. […] I, òbviament, educar a tots els nivells sobre les terminologies i el valor diferent de les paraules segons el context.»

Després de mostrar la polisèmia dels termes de l’àmbit de la química amb exemples ben variats, va remarcar el valor i la importància d’adquirir i d’emprar un llenguatge científic correcte, rigorós. Claudi Mans sempre convida a la reflexió. I dona motius propis, ben personals. Per què cal tenir la terminologia correcta? No hem de caure en la degeneració dels termes científics, ja sigui per dignitat personal, per evitar errors i males interpretacions o per no sucumbir a les possibles imprecisions i errors procedents de les pseudociències i de la publicitat.

La conferència, que va estar plena de picades d’ullet, va acabar amb la rifa entre els assistents d’un llibre seu: La vaca esfèrica. Ah, i no us perdeu l’article del mateix Mans a la Revista de la Societat Catalana de Química que ell mateix va citar i ens va convidar a llegir: El residu: Negatius però positius.

Carol Rodríguez, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB
Núria Castells, tècnica dels Serveis Lingüístics a les facultats de Física i de Química

Presentació del Grup de Lingüistes per la Diversitat

Avui dimarts, 16 de maig, a les 19h a l’Aula Joan Maragall de la Facultat de Filologia es presenta el Grup de Lingüistes per la Diversitat (GliDi).

En l’acte de presentació hi participaran M. Carme Junyent, Joan Puigcercós i el membre del CUSC, Pere Comellas.

Més sessions informatives

Sessions informatives per a estudiants de nou accés

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

Els estudiants que han començat un grau el setembre de 2016 han fet una primera immersió dins el món universitari en les sessions de benvinguda organitzades pels responsables de cada un dels ensenyaments. Han establert contacte amb professors i companys de promoció i s’han fet una idea inicial dels camins reals i virtuals per on hauran de transitar mentre estudiïn a la Universitat.

Després de cordials paraules d’acollida i bons desitjos per a la nova etapa de formació, es presenta el pla d’estudis del grau: es parla de les assignatures que s’ofereixen i dels itineraris per classes, seminaris, pràctiques, exàmens i treballs que els duran a adquirir els coneixements, les habilitats i la bona actitud necessaris per exercir la professió amb dignitat.

Per començar el seu camí, aquests estudiants novells necessiten conèixer també els recursos que la Universitat posa a la seva disposició. D’aquí ve que en aquestes sessions es vagin succeint les intervencions de representants de diversos serveis universitaris, de manera que els estudiants acaben una mica desconcertats, però amb nocions de com moure’s pel campus sense perdre’s, què ofereix el CRAI, on trobar recomanacions per escriure treballs acadèmics, què són les terceres llengües, com s’entra al Campus Virtual o què és el Món UB.

Des dels Serveis Lingüístics ens plau intervenir en les sessions de benvinguda i difondre tot el ventall de recursos i serveis que oferim a l’alumnat en matèria de llengües. Tota aquesta informació és accessible des d’una pàgina web, de manera que, al llarg de la seva estada a la UB, els estudiants hi poden anar a trobar el que necessitin cada moment.

Per exemple:

— Cursos i acreditació d’idiomes
— Intercanvi lingüístic per millorar l’anglès o altres llengües
— Cursos de català per a estudiants de fora de Catalunya
— Grups de conversa per practicar idiomes
— Consultes de terminologia
—Aprenentatge de llengües en línia

A més de presentar la pàgina web per pantalla, repartim als assistents a la jornada una postaleta de recordatori:

ServeisRecursos2015-16.banner

A part de les eines concretes que difonem, volem transmetre el missatge que la Universitat valora que els estudiants siguin multilingües i capaços de fer servir una llengua de qualitat i, per tant, ofereix recursos perquè aquest objectiu es realitzi.

Jaume Palau, tècnic del PAU de Salut