«La lingüística com a ciència del
llenguatge dels humans
s’ocupa, també, del món
i de la gent que hi viu.»
Jesús Tuson,
Mal de llengües.
A l’entorn dels prejudicis lingüístics
Un any més, i ja en són vuit, tenim el goig d’anunciar-vos una edició nova del Premi Jesús Tuson, la del 2026, per a treballs universitaris sobre diversitat lingüística. Les, fins ara, set edicions han donat per parlar de llengua i llengües, per descomptat, però també de sociolingüística, de legislació, d’identitats, d’esquerres i dretes, de comerç, de literatura, de fonologia, de traducció i de resistència. Perquè… sí, ja ho hem dit a l’encapçalament (bé, ens ho ha dit Jesús Tuson): la lingüística i les llengües sí que són d’eixe món; i conèixer-les i estudiar-les és, sens dubte, una de les millors maneres de conèixer i estudiar (o intentar-ho) els qui les parlen, és a dir, nosaltres.
Hem d’agrair, doncs, que el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona i la Xarxa Vives d’Universitats dediquin temps, recursos i esforços a promoure aquests estudis. I que sigui per molts anys!
El premi Jesús Tuson té «l’objectiu de recordar i reconèixer la tasca de Jesús Tuson per divulgar i fer respectar la diversitat lingüística del món» i «promoure la recerca i la divulgació del patrimoni lingüístic de la humanitat».
La convocatòria d’aquest 2026 ja és oberta i s’adreça «a professorat i estudiants de les universitats de la Xarxa Vives, així com a investigadors d’universitats estrangeres vinculades a programes de l’Institut Ramon Llull. Poden optar-hi treballs acadèmics de diferents formats: treballs de fi de grau (TFG), de màster (TFM), tesis doctorals, articles, llibres i capítols de llibre, sempre que tracten la diversitat lingüística com a objecte d’estudi. Els treballs poden presentar-se en qualsevol llengua, però caldrà aportar-ne una traducció completa al català».
El premi està dotat amb 1.000 euros i el termini de presentació d’obres per a l’edició d’enguany s’acaba el 31 de març de 2026.
En teniu tots els detalls al web de la Xarxa Vives d’Universitats i el formulari per a la presentació d’originals és a www.vives.org/tuson. Us animem a presentar-hi treballs per fer que l’edició d’enguany sigui tan productiva com les set últimes.
L’acollida és, per descomptat, molt important per als estudiants que venen de fora, però és igual d’important per als estudiants d’aquí. I és que l’objectiu principal del 
Però, no us penseu que la maquinària de l’acollida s’engega amb les sessions: ja fa setmanes (mesos!) que els tècnics i administratius dels Serveis Lingüístics treballem de valent per greixar-ne els engranatges, omplir el dipòsit de combustible i tenir-ho tot a punt per a l’inici del semestre. El primer pas és fer arribar a tots els estudiants procedents de fora del domini lingüístic català informació sobre les llengües a la UB i l’acollida. Així, aquest semestre, més de 800 estudiants ja han rebut cartes del rector, degans, coordinadors, etc. amb tota aquesta informació. El segon, tenir a punt els cursos i les activitats. El tercer, donar-los a conèixer per terra, mar i aire. El quart, atendre les consultes i peticions que ens van arribant. El cinquè, anar a les facultats i centres a donar la benvinguda als estudiants (les sessions d’acollida, que diem). I el sisè, acollir-los pròpiament amb tots els cursos i activitats que tenim per a ells.
A partir de la setmana vinent ens trobareu a les facultats i centres de la UB amb el vehicle oficial dels Serveis Lingüístics. De moment, participarem en sessions d’acollida en aquestes facultats i dies:
El mes de juny passat ja vam 
I és que, Majestats, ja feia 35 anys de l’últim Pla de dinamització i, de llavors ençà, ha plogut molt i el món, si bé no podem dir que s’hagi capgirat, ha canviat també molt. De manera que, un bon dia, per iniciativa dels responsables de la política lingüística de la Universitat, ens vam asseure i vam començar a rumiar-hi. Ja teníem clar que havíem d’actualitzar el Pla de l’any noranta, i vam entendre que, per fer-ho, havíem d’analitzar el context i les necessitats d’aleshores i d’ara (a la UB i en l’àmbit lingüístic català); que havíem de repensar el concepte de dinamització lingüística per adaptar-lo a aquest nou context i necessitats; que havíem d’entendre que la dinamització no és només una feina d’una àrea d’un servei de la UB, sinó que és una tasca transversal de tota la comunitat universitària i que havíem de posar tot això en solfa en un nou Pla.