Presentació del llibre 100 preguntes de química quotidiana, de Claudi Mans

Sou persones curioses? Us agradaria resoldre els vostres dubtes sobre el perquè de molts fenòmens químics que passen diàriament a les vostres vides? Voleu aconseguir un exemplar del llibre que us resoldrà 100 preguntes sobre química quotidiana?

La Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Química organitza la Presentació del llibre 100 preguntes de la química quotidiana, de Claudi Mans.

Quan? El dilluns 4 de desembre de 2017, a les 13.10 h

On? A l’aula Enric Casassas de la Facultat de Química

Se sortejarà un llibre entre els participants a la presentació!

 

El monolingüisme de l’altre

Aquest nou títol de la col·lecció Filosofia UB, que dirigeix Josep Monserrat i edita Edicions de la Universitat de Barcelona, és un debat polític en forma de diàleg platònic sobre la llengua, la identitat i el sentiment de pertinença una comunitat. Fidel al seu sistema filosòfic “deconstructivista”, el llibre també pot ser llegit com una petita  autobiografia en què Derrida explica la seva experiència com a  jueu francòfon nascut a Algèria. El text, per tant, forma una discussió que entrellaça el problema del nacionalisme, de la llengua materna i de la ciutadania.

Si voleu assistir a la presentació d’aquest llibre, aquí hi trobareu més informació.

Parlem de llengua, divulgació i gènere amb l’astrofísica Carme Jordi i Nebot

Com t’agradaria presentar-te per explicar qui ets i què fas a algú que no et coneix?

Soc professora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona, membre de l’Institut de Ciències del Cosmos i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Des de fa molts anys em dedico a l’ensenyament i a la recerca i ho combino amb activitats de divulgació per a nens petits, a les escoles, i per a gent gran.

Carme Jordi i Nebot

Actualment en quina investigació estàs treballant?

Em dedico a la investigació espacial. Estudio les estrelles que pertanyen a la nostra galàxia amb la idea d’entendre una mica més com és, com s’ha format i com evoluciona. Aquestes investigacions , que desenvolupo des de fa quasi vint anys, formen part de la missió espacial de l’Agència Espacial Europea (ESA) que es diu Gaia.

Quin rol creus que té el català en l’àmbit científic que t’envolta?

Una cosa és la llengua que fem servir nosaltres per fer les classes i una altra és la llengua que fem servir a les reunions de treball. En el nostre grup hi ha persones que han vingut de fora: d’Alemanya, de Dinamarca, d’Anglaterra; tenim postdocs que han vingut a treballar aquí perquè volen que els ensenyem les dades de Gaia … Això comporta que moltes de les nostres reunions es facin en anglès aquí, a Barcelona. Amb això vull dir que realment el dia a dia cada vegada es va fent més en anglès. Constantment fem teleconferències amb gent de fora. En tots aquests grups de treball som una barreja de gent d’aquí i de fora i tot el que escrivim és en anglès. Així és en el dia a dia.

He llegit que fas divulgació científica. En quina llengua la sols fer?

Tot i que en el nostre dia a dia de la recerca el català té un lloc petit, quan fem divulgació la fem en català. Molt del material que elaborem per a divulgació el generem en català i el traduïm després al castellà i a l’anglès. Hem fet moltes coses: pòsters, fulletons, exposicions per distribuir a les escoles, per distribuir a les biblioteques… Tenim una aplicació de Gaia que és en català; n’hem fet també versions en castellà i en anglès.

Algunes coses les compartim amb altres equips perquè així es tradueixin en altres llengües, com ara el francès, l’italià, etc. O al revés: a vegades ells generen material que nosaltres després traduïm al català. Intentem que si es fa la traducció al castellà també es faci al català. Mai deixem el català de banda, però és veritat que en el dia a dia l’anglès se’ns menja.

Hem col·laborat també amb el Termcat per trobar les traduccions d’alguns mots anglesos. El que passa és que molts cops acabem buscant la paraula equivalent en castellà o català quan la paraula anglesa ja està establerta. Al final, encara que acabis trobant-ne la traducció més idònia, encara que existeixi la paraula catalana, en el dia a dia acabes utilitzant el terme anglès dins de la conversa en català. Hi ha paraules que tenen una traducció molt difícil i que per traduir-les has de buscar solucions que acaben sent una mica artificials, utilitzant dos o tres paraules per descriure el mot anglès, i, al final, acabes fent servir la paraula original perquè és més curta o més pràctica.


Estàs pensant en algun mot en concret?
Continua llegint →

Ja podeu participar en la XIX edició del Premi Pensa d’assaig filosòfic

Ets estudiant de grau o de postgrau en la Universitat de Barcelona i has escrit en llengua catalana un assaig sobre qualsevol dimensió del pensament filosòfic? Fins al 24 de novembre pots presentar el teu text a la XIX edició del Premi Pensa! L’obra guanyadora està dotada amb 300 euros, tant en la categoria de grau com de màster o doctorat, i l’accèssit, amb 150 euros.

Què s’ha de tenir en compte? La Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat de Filosofia, convocant i jurat del Premi, valorarà l’interès filosòfic, el rigor, la claredat expositiva i la qualitat lingüística, a més de l’originalitat i la creativitat del treball.

Quines característiques ha de presentar el text? L’extensió pot oscil·lar entre 5.500 paraules (mínim) i 10.000 paraules (màxim). Els originals han d’estar escrits a doble espai i han de ser inèdits.

Com i on s’han de presentar? Cal presentar un original imprès a la Secretaria de la Facultat de Filosofia (Montalegre, 6-8, 08001 Barcelona) i enviar-ne una còpia electrònica en format PDF a l’adreça xdfilosofia@ub.edu. En ambdós casos, hi ha de figurar un pseudònim i un títol, i la categoria en què es participa (grau o postgrau), però no ha de constar a la vista el nom de la persona participant.

Trobareu tota la informació del premi aquí.