Buscant Serveis Lingüístics a Dret

Dret és una facultat amb tres edificis. Bé, de fet, hi hem d’afegir un mòdul amb 8 aules i els seus lavabos. Amb aquesta configuració, sembla un laberint per a ratolins. El formatge s’amaga rere despatxos, aules, passadissos i diferents construccions. Tenint sort, al punt d’informació s’explicaran prou bé; però, després de creuar mig campus, dubtes de la teva capacitat de retenció i tornes a preguntar.

En Phillip Hafferty sap bé del que parlo. Un dia, se li va ocórrer que participar en un grup de conversa l’ajudaria a entendre millor les classes que es feien en català. Així que, tot xino-xano, va posar rumb al despatx dels Serveis Lingüístics.

El primer dia de cerca no va ser gaire dur; de fet, l’edifici principal només té cinc plantes i un soterrani. Al segon dia, va sortir per la porta del darrere. La llum del sol va enlluernar-lo, però no defugiria d’intentar-ho, només quedaven tres edificis. Per sort, el segon edifici té bar, on va poder menjar una mica abans de continuar.

En una paret de la Facultat es podia llegir:

mur-blanc

El tercer dia de recerca va ser més entretingut: plantes senceres amb despatxos aquí i allà; passadissos interminables amb portes i més portes; un, no, dos ascensors que semblaven portar sempre al mateix lloc. De fet, es va embolicar tant, que al quart dia va sortir per la porta oest i va creure que estava a la Facultat d’Economia i Empresa.

Finalment, va deduir que el despatx dels Serveis Lingüístics estaria al mòdul de fusta del final del campus, allà on es pon el sol. Tot plantat a la porta, va mirar a la seva dreta, va mirar a la seva esquerra, va empassar saliva, i tirant una moneda en l’aire, va decidir començar per la seva dreta. Devia ser el cansament o, potser, no haver fet un mos en tres dies, però el silenci dels passadissos i el grinyol del parquet enfonsaven el seu ànim aventurer. Vuit aules després va veure el vàter.

Faria un riu i deixaria estar la seva cerca. Potser Serveis Lingüístics només era un mite. Grups de conversa gratuïts, «Yeah man, just it is an urban legend». Es va apujar la cremallera, va estirar la cadena, es va rentar les mans, i decidit a tornar a classe va obrir la porta. Oh, sorpresa! A la seva esquerra va veure un petit cartell Horari de la Comissió de Dinamització Lingüística. Dimarts, dimecres i dijous: matins”. Efectivament, era divendres.

Final del text

Castanyada lingüística: història i bon gust de tardor

llibres

«I la biblioteca que hi havia a Santa Caterina, la podien consultar les dones?». Aquesta va ser la primera pregunta de la visita a l’Edifici Històric de la Universitat i al fons del seu arxiu bibliogràfic. Era la Lyutmila, de Bulgària, qui tenia aquesta curiositat. Està estudiant Filologia ―tant espanyola com catalana― i, com els companys del grup de la visita, s’havia apuntat a una activitat organitzada per Dinamització Lingüística: la castanyada. També hi van assistir alumnes de la terra, els quals eren fàcils de reconèixer per la cara que van fer quan l’especialista en manuscrits ens va explicar que la UB custodia una edició del segle XIV d‘El llibre dels fets de Jaume I.

Un cop a fora de la biblioteca, també hi va haver temps per admirar el Paranimf, asseure’s a les butaques de la Sala de Juntes i comprovar com eren les aules quan es va inaugurar l’edifici. Tot això mentre escoltàvem com la Isabel ―la nostra guia―, en un català proper i entusiasta, relatava la història de la Universitat a la ciutat i algunes particularitats.

El passeig va obrir la gana als estudiants, que havien portat delícies dels seus països. Abans de tastar-les, però, unes castanyeres esperaven el grup al jardí que separa els claustres de l’edifici per tal de repassar el significat de Tots Sants, la tradició de la castanyada i la seva gastronomia. A canvi, els alumnes van detallar què fan a casa seva en aquestes dates.

pati

En Yu ―que estudia Literatura i va començar a estudiar català per poder llegir Pere Calders en la llengua original― ens va explicar que al Japó, les famílies van al cementiri amb espelmes per endur-se els esperits dels avantpassats a casa durant una setmana, i de nou amb espelmes, els guien de tornada a les seves tombes. La Verònica ens va descobrir les tradicions mexicanes: un dia fan un pícnic al cementiri i, l’endemà, paren altars a casa ―amb encens, flors, fotografies dels difunts i el seu menjar preferit com a ofrena. Gràcies a tres sicilianes que estudien Filologia vam saber que els dolços italians per a aquesta festa es preparen amb melmelada i xocolata.

castanyeres
Sense parar d’explicar-nos anècdotes de Tots Sants, vam passar a la part pràctica de tot plegat tastant els dolços d’arreu i regant-los amb música i moscatell. Un final a l’altura d’una tarda de germanor i tradició que paga la pena recordar i il·lustrar. Tant de bo que les imatges sumades a les paraules us acostin als sabors de tardor que vam tastar!

Crònica de la inauguració del curs 2014-2015 de la Facultat de Filosofia. Un «curs difícil» que arrenca prenent nota dels horrors de la Gran Guerra

«Comença un curs difícil», va començar dient el nou degà de la Facultat, Josep Monserrat. I després d’agrair al personal d’administració i serveis i al professorat la seva tasca, va valorar dels alumnes la valentia d’atrevir-se a fer aquest ensenyament. Tot seguit, va presentar l’investigador Pompeu Casanovas, expert en filosofia del dret i en sociologia, amb projectes a quatre continents els quals aborden temes tan diversos com la intel·ligència artificial aplicada al dret o l’estudi de la història intel·lectual.

pensa1

El doctor Casanovas va pronunciar la lliçó inaugural intitulada «Camins barrats. Devastació i esperança en la filosofia politicojurídica de la Gran Guerra». La seva intervenció va començar parlant de l’evolució de l’obra pictòrica de pintors anglesos que tractaven de reflectir els horrors de la Primera Guerra Mundial i va acabar manifestant la necessitat de flexibilitat a l’estructura de l’Estat.

pensa2

Amb motiu de la presentació del curs també s’atorga el Premi Pensa, el guardó d’assaig filosòfic organitzat per la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural que enguany arriba a la setzena edició. En aquesta ocasió, la vicedegana i presidenta de la Comissió, Laura Llevadot, va entregar els diplomes dels quatre accèssits concedits, cadascun amb una dotació de 150 euros. Tres eren de la categoria de grau:  per a Gonzalo Fernández, Pau Matheu i Abel Martínez, per «Nassau», «Michel Foucault i el pes polític del discurs», i «Qualitats primàries i qualitats sensibles en Boyle i Descartes», respectivament. El quart accèssit es va atorgar a Esteve Gràcia, autor de «Reinvenció, exili, utopia», en la categoria de màster i doctorat.