IHF

 Símbol

valor de l'IHF

Interpretació

puntBlau

> 60

Hàbitat ben constituït. Excel·lent per al desenvolupament de les comunitats de macroinvertebrats. S'hi poden aplicar índexs biològics sense restriccions.

puntGroc

60 - 40

Hàbitat que pot suportar una bona comunitat macroinvertebrada però en la qual, per causes naturals (per exemple, riuades) o antròpiques, alguns elements no estan ben representats. Els índexs biològics no haurien de ser baixos, però no es descarta algun efecte en ells.

puntVermell < 40

Hàbitat empobrit. Possibilitat d'obtenir valors baixos dels índexs biològics per problemes amb l'hàbitat i no pas amb la qualitat de l'aigua. La interpretació de les dades biològiques s'ha de fer amb precaució.

puntGris / puntBlanc -

Sec / sense dades

L’anàlisi de hàbitat fluvial serveix per saber si en el tram estudiat hi ha suficient heterogeneïtat com per sustentar una comunitat diversa de macroinvertebrats. És una dada important que cal conèixer abans de fer una valoració de la qualitat biològica de l’aigua del riu ja que si el tram d’estudi té poca diversitat d’hàbitats, els índexs biològics podrien subestimar la qualitat de l’aigua.

El 2017 només a un dels trams s’hi va determinar una puntuació de l’IHF inferior a 40, el llindar on es consideraria que l’hàbitat està molt empobrit i era al tram del riu Anoia a Martorell (L92). També s’ha avaluat molts trams de riu amb valors de IHF entre 40 i 59 ja que presentaven algunes limitacions d’hàbitat. Algunes són degudes pel cabals baixos que han fet desaparèixer alguns elements que valora aquest índex, com són les zones de ràpids. Aquesta va ser la causa als punts on només hi havia basses desconnectades o amb un fil d’aigua, com es va donar a la part mitja del Foix (F31a), la riera de Castelló (R13) o la riera de Gallifa (B24). En altres trams estudiats, es van obtenir valors entre 40 i 59 ja que es troben afectats per alteracions de la llera causades per l’home, com la part baixa del Besòs (B01), on la llera del riu és quasi completament homogènia pel que fa a substrats, profunditat o velocitat de l’aigua. A la resta

Sigui com sigui, si en algun d’aquests mostrejos s’observa que la qualitat biològica no arriba a una molt bona qualitat, pot tenir a veure amb aquesta falta de diversitat d’hàbitats i no a la qualitat de l’aigua. Cal dir, però, que els rius en els que es donen alternacions antròpiques de l’hàbitat fluvial es solen trobar a les zones més properes a àrees urbanes o industrials i és on normalment l’aigua dels rius sol tenir una qualitat més baixa i per tant, per exemple, si s’observen índexs biològics baixos al Besòs a Santa Coloma (B01), la causa més probable sigui perquè l’aigua té molt poca qualitat i la majoria de famílies de macroinvertebrats no poden tolerar la seva contaminació.

En canvi, a la majoria de trams estudiats (73% del total) l’hàbitat fluvial era prou heterogeni com perquè la comunitat de macroinvertebrats pugui desenvolupar-se sense restriccions i per tant, la interpretació dels resultats de la qualitat ecològica amb índexs biològics pot fer-se sense restriccions.