Lluís Anglada

Ciència oberta, de les bones intencions als fets

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 28/10/2020 - 08:42

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Mendez, Eva; Lawrence, Rebecca; MacCallum, Catriona J.; Moar, Eva (2020). Progress on Open Science: towards a shared research knowledge system: final report of the Open Science Policy Platform. European Commission. Directorate-General for Research and Innovation. Directorate G-Research & Innovation Outreach. Unit G.4-Open Science. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 61 p. ISBN 978-92-76-18882-7. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/ec_rtd_ospp-final-report.pdf>. [Consulta: 19/09/2020]. 

Si ens mirem els termes que el van precedir, el de «Ciència Oberta»1 no és el més descriptiu del que designa, i potser tampoc el millor, però ha tingut l’encert (o la sort) d’arribar en el moment que tocava i, indubtablement, s’ha consolidat com el que expressa aquest conjunt de canvis en la manera de fer ciència que s’estan vivint actualment. 

La Ciència Oberta va passar per una fase inicial en la que van quedar més clares les seves intencions que els seus components. Mentre que les idees d’obertura, col·laboració i incidència social són constants en tots els papers inicials, els pilars o elements constitutius oscil·len i, a vegades, inclouen els recursos educatius en obert o el programari de codi lliure, i a vegades no.2 

El 2018, però, l’Open Science Policy Platform (OSPP) ordena els temes dels que s’ocupa la Ciència Oberta sota vuit prioritats, o àrees clau de resultats.3 Aquesta classificació ha tingut una acollida important perquè és la que ha servit també a la LERU (League of European Research Universities) o a la LIBER (Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche) per establir full de ruta o agendes per avançar cap a la Ciència Oberta. Amb aquesta canonització dels seus components queden ja ben establerts els terrenys de batalla i els objectius a assolir. 

La col·laboració en projectes digitals: nou seminari Intensiu Digital

Enviat per Albert Díaz el Dc, 22/07/2020 - 15:42

Albert Díaz
Cap del Centre de Documentació
Museu del Disseny de Barcelona

Ernest Abadal
Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Intensiu Digital 2020: experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Barcelona, 17 de juny de 2020. Disponible a: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLxHTIX0tYDtNwNurCu51NPWpigqnmdqjl> (enregistraments) i a <https://recercat.cat/handle/2072/238604/browse?value=Intensiu+de+Col%C2%B7leccions+Digitals+%285%C3%A8+%3A+2020+%3A+Barcelona%29&type=author> (presentacions). [Consulta: 03/07/2020].

La cinquena edició de l’Intensiu Digital, la primera realitzada en línia per respectar les mesures de control davant l’expansió de la COVID-19, va tenir com a eix central les experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Durant la jornada es van poder conèixer diferents plataformes documentals gestionades col·lectivament, amb dades i documents procedents de diverses fonts o recollides pels membres d’una comunitat. A diferència d’altres activitats que s’han organitzat des de l’inici de la pandèmia, amb un marcat accent sectorial, l’Intensiu Digital s’ha mostrat com una jornada transversal en els seus plantejaments, oberta a diferents perfils professionals, una diversitat que vam poder trobar entre els assistents, en la seva majoria professionals d’arxius, museus i biblioteques. Aquestes idees van ser comentades a la presentació del seminari per Albert Díaz Mota, cap del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, en nom dels organitzadors del seminari. Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, va destacar el bon posicionament dels professionals de la informació davant l’actual moment de canvi, i va fer una crida a treballar pel futur, disruptivament i de forma col·laborativa.

Conèixer, Compartir, Concentrar

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 10/06/2020 - 18:29

Lluís Anglada 
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Blok de BiD. 02/06/2010-  . Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2010-  . Setmanal. Disponible a: <http://www.ub.edu/blokdebid/>. [Consulta: 08.06.2020]. ISSN 2014-0894.

El Blok de BiD ha fet 10 anys. El vam començar per «conèixer el que fan els altres, preparar-se per un demà que no sabem com serà i explorar terrenys més enllà de les ocupacions diàries», per estar al dia i ser així –professionalment parlant– millors.

Ara ha fet 10 anys que declaràvem l’ideari del Blok així: «Ingestar, deglutir, regurgitar». Amb aquesta manera bastant fisiològica de referir-nos al coneixement expressàvem la nostra creença que l’acció és un retorn del que prèviament ha estat conegut i digerit, que la pràctica professional reflecteix les pràctiques d’altres i que les nostres milloren sabent el que preocupa, pensen i fan els nostres col·legues.

On som? Cap on anem? Observar l’entorn per evolucionar millor

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 05/02/2020 - 17:25

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Environmental scan 2019 (2019). ACRL Research Planning and Review Committee. Chicago: Association of College and Research Libraries. American Library Association. 41 p. Disponible a: <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/EnvironmentalScan2019.pdf>. [Consulta: 07/01/2020].

Si el món no canviés, la millor estratègia segurament seria quedar-se quiet, però, com que el món no para de canviar i el canvi no deixa d’accelerar-se, el més recomanable és bellugar-se. I per saber cap on moure’s millor haver fet abans un escaneig ambiental (també dit anàlisi de l’entorn). Mirar cap on bufa el vent o detectar tendències, tant per saber cap on dirigir el timó com per dosificar esforços.

En aquest Blok s’han ressenyat les anàlisis de tendències del New Media Consortium o de l’IFLA, però, ni que sigui per excitar la curiositat, aprofito per citar un informe d’SPARC sobre l’evolució de la indústria editorial, The changing academic publishing industry: implications for academic institutions, o el recent article de Mallikarjun Dora i H. Anil Kumar a l’IFLA journal, «National and international trends in library and information science research: a comparative review of the literature».

LIBERant el canvi: informes i activitats de LIBER respecte a ciència oberta, dades FAIR i humanitats digitals

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 02/10/2019 - 10:30

Lluís Anglada 
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Case studies on open science skilling and training initiatives in Europe (2019). LIBER Digital Skills Working Group. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3251731#.XXU4Sy4zaCg>. LIBER blog:  <https://libereurope.eu/blog/2019/06/24/case-studies-on-european-open-science-skilling-and-training-initiatives/>. [Consulta: 27/07/2019].

Europe's digital humanities landscape: a report from LIBER's Digital Humanities & Digital Cultural Heritage Working Group (2019). LIBER Europe’s Research Library Network. 44 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3247286#.XRc2Qej7SUm>. Nota a <https://zenodo.org/record/3247286#.XRj0iej7SUk>. [Consulta: 27/07/2019].

Ivanović, D., Schmidt, B., Grim, R., Dunning, A. (2019). FAIRness of repositories & their data: a report from LIBER’s Research Data Management Working Group. LIBER Europe’s Research Library Network. 26 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3251593#.XRj08-j7SUl>. Nota <https://libereurope.eu/blog/2019/06/24/fairness-repositories-report/>. [Consulta: 27/07/2019].

LIBER 2019: slides, posters, audio & video recordings (2019). Disponible a: <https://zenodo.org/communities/liber2019/search?page=1&size=20&q=>. [Consulta: 27/07/2019].

En aquest Blok hem ressenyat diversos informes de l’associació de les biblioteques de recerca europees LIBER, i ara farà un any parlàvem de la seva estratègia, activitats i el seu posicionament a favor de la ciència oberta. No caldran, doncs, gaires preàmbuls per mostrar el paper de lideratge que LIBER està tenint en la necessària reconversió de les biblioteques de recerca en aquests moments actuals de canvis profunds i accelerats.

En aquest post ressenyarem (breument) tres informes recents de LIBER i el contingut del seu darrer congrés. Els informes s’adrecen a temes clau, en aquest moment, per a qualsevol biblioteca universitària i de recerca que vulgui tenir un paper mínimament rellevant per a la institució a la qual serveix: la ciència oberta, les humanitats digitals i la gestió de les dades de recerca. 

Pàgines

Subscriure a RSS - Lluís Anglada