Un entorn en transformació per a les biblioteques universitàries

Llarina González Solar
Biblioteca da Universidade da Coruña


ACRL Research Planning and Review Committee (2015). Environmental Scan 2015. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. American Library Association. 32 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh... . [Consulta: 15/09/16].


Cada dos anys, l’ACRL Research Planning and Review Committee analitza, amb una mirada àmplia més que detallada, l’escenari de les biblioteques acadèmiques estatunidenques. Cada Environmental Scan completa i expandeix l’anàlisi als temes més destacats que una altra publicació del mateix comitè, Top trends in academic libraries, identifica l’any anterior.

L’Environmental Scan 2015 considera dos motors de canvi per a les biblioteques acadèmiques estatunidenques: l’ambient competitiu i la intervenció de les noves tecnologies en l’ensenyament superior. La creixent dificultat per a accedir a les fonts de finançament motiva una clara competitivitat, que als Estats Units es tradueix en nous criteris de repartiment econòmic, que busca mitigar la desigualtat social i potenciar la investigació a través del millor aprofitament de les dades.

El punt dolç de la vida pública

Eulàlia Espinàs
Secretària de la Fundació Biblioteca Social
Professora de la Facultat de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual

American Library Association; Harwood Institute for Public Innovation [2015]. Communities have challenges: libraries can help: a step-by-step guide to “turning outward” to your community. [Chicago, IL: American Library Association]. Disponible a: http://www.ala.org/transforminglibraries/sites/ala.org.transforminglibra... [Consulta: 11/09/2016].


Que les comunitats canvien constantment és un fet. Altra cosa és la magnitud, la velocitat o l'orientació d'aquest canvi. I que les biblioteques tenen el deure d'acompanyar les comunitats a les que serveixen en aquest canvi constant és un repte admès per tot el col·lectiu professional (especialment el de les públiques, però no només). La dificultat rau en com fer-ho i, sobretot, en com fer-ho bé, o el millor possible.

Des de sempre, les biblioteques públiques han dut incorporada la funció social i des del seu àmbit poden fer múltiples accions, especialment en moments complexos com l'actual, amb una creixent necessitat social derivada de la crisi, i en la qual molts estudiosos preveuen que s’incrementarà tant en complexitat com en profunditat. Mostra d'això és que cada vegada són més les biblioteques del nostre entorn que emprenen projectes per pal·liar, en major o menor mesura, aquesta situació1.

Planificar el servei de biblioteca pública amb la mirada a la societat que volem construir

Ester Omella
Gerència de Serveis de Biblioteques
Diputació de Barcelona

Enric Vilagrosa
Gerència de Serveis de Biblioteques
Diputació de Barcelona


Quihampton, Wendy; McCarten, Melanie; Kinleyside, Matthew; State Library of Victoria (2013). Victorian public libraries 2030: strategic framework. Melbourne: Victoria State Library. 56 p. Disponible a: http://plvn.net.au/sites/default/files/20130527%20FINAL%20VPL2030%20Full%20Report_web.pdf [Consulta: 19/07/2016].


Com seran les biblioteques públiques de Victòria l'any 2030? Hauran canviat radicalment les necessitats socials de la comunitat de Victòria? Com poden les nostres biblioteques públiques continuar sent transformadores i significatives per a les seves comunitats?

Aquestes preguntes són el punt de partida del procés que finalitza amb la redacció del document Victorian public libraries 2030: strategic framework.1 Unes qüestions de difícil resposta però sens dubte suggeridores per dissenyar el full de ruta de les biblioteques públiques de l’Estat de Victòria, Austràlia.

Knowledge unbound: un recull imprescindible d’articles sobre l’accés obert

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Suber, Peter (2016). Knowledge unbound: selected writings on open access, 2002-2011. Cambridge, MA; London, England: The MIT Press. 436 p. Disponible a: https://mitpress.mit.edu/books/knowledge-unbound. [Consulta: 06/07/2016]


Per a qualsevol defensor de l’accés obert, Peter Suber és un dels referents, per no dir el referent, en aquest àmbit. Suber va participar, a final de 2001, a la reunió de Budapest on es va generar la coneguda Declaració que conforma la base del moviment actual de l’accés obert, establint les dues estratègies per assolir-lo. Suber, professor de Filosofia a l’Earlham College va decidir deixar la seva carrera acadèmica per dedicar-se a l’accés obert. Actualment, és a Harvard on forma part del Berkman Center for Internet & Society i dirigeix la Harvard Office for Scholarly Communication.

Al llarg d’aquests anys, Suber ha difós les seves idees sobre l’accés obert per diferents mitjans i ara ens arriba un recull de 44 peces publicades entre el març de 2002 i el març de 2011. La majoria d’aquests textos van aparèixer en els escrits mensuals que Suber escrivia amb el suport d’SPARC.1 Alguns dels textos publicats en el recull s’han escurçat per evitar repeticions i alguns porten comentaris posteriors.

Present i futur de les biblioteques públiques d’Austràlia Meridional

Carlos-Miguel Tejada-Artigas
Facultad de Ciencias de la Documentación
Universidad Complutense de Madrid


South Australian Public Library Network (2015). Tomorrow’s libraries: future directions of the South Australian public library network. [Adelaide]: South Australian Public Library Network. Disponible a: http://www.libraries.sa.gov.au/webdata/resources/files/SAPLN_tomorrow's_... [Consulta: 06/23/2016]


Aquest estudi se centra en el present i futur de les biblioteques públiques d’Austràlia Meridional (en anglès: South Australia). Aquest Estat el trobem a la part central del sud del país, essent un territori molt extens (984.377 km²), molt àrid i poc poblat (1,5 milions de persones, la qual cosa significa menys del 10 % de la població australiana).

La xarxa objecte d’estudi, South Australian Public Library Network, disposa de més de 130 biblioteques, i constitueixen un formidable exemple del valor de les biblioteques públiques a la societat d’avui i d’allò que en un futur poden ser. Es fixa un horitzó del 2030, és a dir, quinze anys i es va elaborar una visió mitjançant una consulta àmplia a diferents membres de la xarxa. Es van dissenyar cinc estratègies per a l’èxit, amb el seus quinze objectius i trenta-set accions a desenvolupar, identificant els beneficis per a les persones i per a la societat.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS