Marga Losantos
Servei d’Accés i Obtenció de Documents. Biblioteca de Catalunya
Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya
Librarians around the world: articles of 34 librarians from 19 countries (2018). Project coordinated by the New Professionals Section of the Library Association of Latvia. Riga: Library Association of Latvia. 112 p. ISBN 978-9934-19-747-5. Disponible a: <http://dom.lndb.lv/data/obj/file/25057292.pdf>. [Consulta: 07/06/2019].
Què sabem dels professionals i de les biblioteques d’altres llocs del món? S’assemblen a nosaltres i a les nostres biblioteques? Quina formació tenen? Com s’organitzen? Per donar resposta a aquestes preguntes la Secció de Nous Professionals de la Library Association de Letònia va endegar, el 2017, el projecte «Librarians Around the World», demanant a bibliotecaris de tot el món que escrivissin sobre ells mateixos, sobre el sistema bibliotecari del seu país, la legislació, la formació i les associacions professionals. També podien parlar sobre la seva relació amb la professió i explicar algun projecte interessant que estiguessin desenvolupant.
Encara ara, si algú ens demanés que definíssim la biblioteca amb dues paraules, molt probablement diríem que les biblioteques són edificis on hi ha llibres. Per bé que pot ser una descripció molt simple, no per això és inadequada. Una biblioteca està formada per un continent, o sigui, un espai físic, i un contingut, o sigui, informació. Aquests dos conceptes van de bracet i han hagut d’evolucionar en paral·lel, tot i que de vegades hagi estat a velocitats diferents. La biblioteca, en la seva concepció global, ha passat de ser un lloc on es custodiava el coneixement a un espai d’informació, de relació, de cultura i de formació. Així doncs, els edificis bibliotecaris s’han hagut d’adaptar a l’evolució tant del que s’entén per biblioteca com dels sistemes d’informació.
El treball que ressenyem és un informe que recull i sintetitza un workshop que va tenir lloc a Pittsburgh el maig del 2017, on diversos membres de la comunitat van participar a través de conferències, grups de discussió i activitats diverses per reflexionar sobre els reptes de la implantació satisfactòria de la ciència de dades a les biblioteques. Els participants provenien d’entitats de finançament, biblioteques públiques i acadèmiques, entitats del tercer sector i empreses.
Una nova realitat comporta noves mesures per tractar de comprendre-la. En els darrers anys, les transformacions profundes en el cicle de la comunicació científica han propiciat la necessitat d’anar més enllà de l’impacte científic mesurat a partir d’indicadors bibliomètrics de producció i repercussió. Així, elements disruptius com les noves tecnologies de la informació, la ciència oberta, o la recerca i innovació responsable (Responsible Research and Innovation, RRI) han de rebre una resposta adequada. Els investigadors, els gestors i els responsables polítics necessiten una perspectiva més àmplia per prendre decisions en l’execució, avaluació, gestió i disseny estratègic de les activitats de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I).
1. La gestió de la informació sobre la recerca
