Facultat de Belles Arts – Página 13

EXPOSICIÓ: “Sense sortida. L’embat de les economies depredadores”

05/06/202505/06/2025 por InfoBBAA

Fins al 8 de juny a l’Espai d’Arts, Roca Umbert Fàbrica de les Arts (Granollers)

Michel Foucault, al segle XX, empra el terme biopolítica per anomenar l’exercici del poder sobre la vida tant d’individus com de societats. Un segle més tard, el pensador camerunès Achille Mbembe utilitza el terme necropolítica per explicar quines estrategies fa servir el neocapitalisme global i d’arrel colonial per exercir el seu poder. Aquestes es basen sovint en la massacre de civils, l’esclavatge o l’extractivisme dels recursos naturals i humans, especialment de les persones excloses pel mateix sistema. En definitiva, la necropolítica explica i assenyala les condicions de “deixar viure” i “fer morir” que operen en el context contemporani.

Al segle XX l’horror de l’Holocaust va provocar en l’art, la fotografia i el cinema una crisi de representació. De la mateixa manera que aquest horror obligava a revisar la relació de les imatges amb la història i el seu paper en la memòria col·lectiva, en l’actual context necropolític, artistes, fotògrafs i cineastes també examinen com les imatges tenen el compromís d’explicar els fets alhora que busquen mantenir una mirada crítica sobre aquests, involucrar el públic i crear consciència.

L’artista Alfredo Jaar afirmava fa uns anys que el món de la cultura és l’últim lloc on encara s’és lliure per somiar amb un món millor. Els treballs que conté aquesta mostra són, per a la curadora de la mostra Mercè Alsina, un testimoni del compromís de l’art amb la història, no només per narrar-la, sinó per canviar-la.

La mostra inclou el documental experimental Insurgent Flows. Trans*Decolonial and Black Marxist Futures, de Marina Gržinić i Tjaša Kancler, així com els treballs Virus (2020), d’Antoine d’Agata; Mar de luto (2023), d’Anna Surinyach, Our Bodies Have Turned to Gold (2018), de Kristiina Koskentola; Affannosa lotta per strappare alla morte (2021), d’Alán Carrasco i One in three women (2021), de Nieves Mingueza.

Dates de l’exposició: 10 d’abril – 8 de juny

Comissariada per: Mercè Alsina

Amb la participació de: Alán Carrasco, Antoine d’Agata, Anna Surinyach, Kristiina Koskentola, Nieves Mingueza, Marina Gržinić i Tjaša Kancler.

Fins al 8 de juny a l’Espai d’Arts, Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers.

NOSYMMETRIES / 2025-26 – DEMOCRÀCIA?

05/06/202505/06/2025 por InfoBBAA

Convocatòria oberta fins al 17 de juny de 2025

NOSYMMETRIES és un projecte de recerca i d’activació de processos artístics que explora l’encreuament de conceptes relacionats amb les desigualtats socials, les violències i les cures. Aquestes qüestions, instigades per polítiques basades en l’amenaça i la por i accelerades pel capitalisme contemporani, incideixen directament en els drets, la identitat, el gènere, la raça i la classe.

Des del 2024, Idensitat, en el marc del programa Concèntric de La Capella, desplega processos configurats des de la perspectiva de les pràctiques artístiques i la seva incidència en els contextos socials i culturals. Per al període 2025-2026, es proposa la creació d’un grup de treball format per set persones, seleccionades mitjançant aquesta convocatòria pública. Aquest grup articularà un procés de recerca i producció artística orientat al desenvolupament d’un projecte propi o col·laboratiu, combinant investigació, producció i socialització dels processos.

Sota el títol Democràcia? La iniciativa es concep com un espai per compartir metodologies, desplegar processos i implementar propostes que activin qüestions relacionades amb la degradació de les diversitats transculturals, la pèrdua de drets i la neocolonització dels valors democràtics.

Durant els mesos de juliol, setembre, octubre i desembre de 2025, i al gener de 2026, es duran a terme trobades mensuals amb la participació de persones convidades. Aquestes sessions combinaran presentacions, tallers i dinàmiques grupals, amb l’objectiu de compartir experiències i coneixements, així com d’acompanyar les participants en la definició d’una proposta individual o col·lectiva. Un cop finalitzat aquest calendari de sessions, les propostes resultants es presentaran en una exposició col·lectiva que tindrà lloc públicament al Centre d’Art La Capella, el març de 2026.

Els artistes que vulguin formar part d’aquest grup de treball seran remunerats i hauran de presentar una proposta en format de recerca i producció d’un projecte artístic relacionat amb la temàtica proposada. Idensitat participa en aquest procés com a agent impulsor i mediador en les diferents fases, amb l’objectiu d’articular la relació entre imaginació crítica i creativitat social. Aquesta tasca es desenvolupa en col·laboració amb les persones convidades i amb La Capella Centre d’Art.

Els artistes que participin en la convocatòria hauran de compartir metodologia i sensibilitat en relació amb el tema de les desigualtats socials, les violències o les cures, instigades per les polítiques de l’amenaça i la por.

A QUI S’ADREÇA LA CONVOCATÒRIA?

La convocatòria s’adreça a persones de l’àmbit de l’art interessades a formar part del grup de treball, que vulguin i puguin assumir el compromís d’assistir a les sessions mensuals i concloure el procés de creació proposat.

RECURSOS QUE S’OFEREIXEN

– 1.500 euros en concepte d’honoraris (impostos inclosos).
– Es cobriran els costos de producció pel resultat del projecte de recerca fins a un màxim de 500 euros per cadascun dels projectes. El pressupost serà avaluat entre l’organització i el grup de treball, tenint en compte la lògica del projecte.

La convocatòria està oberta fins al 17 de juny de 2025.

Podeu consultar les bases i el calendari al web de la convocatòria.

PATRIM’24 – HELENA RIPOLL LLOPART

05/06/202504/06/2025 por InfoBBAA

Estructures calcicocelulòsiques

Aquestes peces sorgeixen del vincle entre dos materials, el ciment i el paper. De veure quines són les seves característiques, d’entendre’ls, d’observar-los, d’ajuntar-los. La hibridació d’aquests dos materials li permet subvertir la idea tradicional que s’associa als usos del paper i del ciment, entrecreuant els seus llenguatges, donant peu a una relació estètica i processual entre ells.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – MARÍA CARRASCO MARÍN

05/06/202504/06/2025 por InfoBBAA

La Niña de Fuego

La Niña de Fuego es una obra que combina mi amor por el flamenco con una exploración profunda de temas como la identidad, la resistencia y la transformación. Este proyecto, que incluye una performance en vivo y su representación en video, ha sido una experiencia increíblemente personal y transformadora. Todo comenzó con mi fascinación por la copla «La Niña de Fuego». Esta canción siempre ha resonado conmigo por su capacidad de transmitir emociones tan in-tensas y complejas. La figura de la niña de fuego, con su mezcla de vulnerabilidad y fuerza, me inspiró a experimentar y finalmente crear una obra que evocase estos mismos sentimientos. Desde pequeña, el flamenco ha sido una parte importante de mi vida. Mi abuelo Jaime, que tocaba la guitarra de oído, me cantaba «La Niña de Fuego» cuando era niña. Cada Septiembre en época de vendimia, mientras mi abuelo trabajaba, cantaba una y otra vez el estribillo de “La niña de fuego”, improvisando sobre la estructura que él intuía de memoria. Él era prácticamente analfabeto y a penas tenía medios para registrar o reproducir esta canción. Y así, cantando juntos esta preciosa obra de Manolo Caracol, logró pasar de su boca a la mía. Afortunadamente y tras experimentar mucho he logrado reinterpretarla 20 años más tarde. Esta obra es, en muchos sentidos, un homenaje a esas raíces y a las personas que me han inspirado y acompañado en mi camino artístico. La performance en vivo de «La Niña de Fuego» fue un viaje emocional.

La pieza se centra en mi interpretación como la niña de fuego, utilizando mi voz y mi cuerpo para contar una historia de lucha y transformación. La voz es el eje central, modu-lándose para reflejar diferentes estados emocionales, desde la desesperación hasta la esperanza. Utilicé la vibración del diafragma y movimientos horizontales del cuerpo para crear una conexión visceral con el público. Estos movimientos no son coreográficos en el sentido tradicional, sino expresiones físicas de las emociones que estaba sin-tiendo en ese momento. El estar totalmente estirada, cada respiración, cada vibración, era una forma de comunicar algo.

La tecnología jugó un papel crucial en la performance. Los efectos de sonido crearon un entorno envolvente que interactuaba con mi actuación. Estas herra-mientas no eran solo accesorios, sino partes integrales de la narrativa que ayuda-ban a crear una atmósfera única y poderosa.

El video de «La Niña de Fuego» es una reinterpretación poética de la performance en vivo. Quería que este video capturara la misma intensidad emocional, pero también ofreciera algo nuevo. A través del video, pude manipular elementos visua-les y sonoros de maneras que no son posibles en una actuación en vivo. Desde el primer fotograma, el video busca sumergir al espectador en un mundo cargado de simbolismo y emoción. Utilicé primeros planos y tomas íntimas para crear una conexión más profunda con la audiencia. Cada detalle, desde la luz has-ta el sonido, está diseñado para resonar a nivel emocional. La voz sigue siendo el corazón del video. Sus modulaciones y matices crean una textura sonora rica que envuelve al espectador. Además, la tecnología visual se utiliza para amplificar esta experiencia, con efectos de iluminación y proyecciones que añaden profundidad y contexto a la narrativa. «La Niña de Fuego» es un proyecto que me ha permitido explorar y expresar mu-chas de las emociones y experiencias más profundas de mi vida. A través de la voz y el cuerpo, he podido contar una historia que resuena no solo conmigo, sino con muchas otras personas. Este proyecto ha sido un viaje de autodescubrimiento y transformación, y estoy increíblemente agradecida por la oportunidad de com-partirlo. Espero que esta obra inspire a otros a explorar sus propias historias y emociones, y a encontrar su propia voz en el proceso. La niña de fuego vive en cada uno de nosotros, y a través del arte, podemos encontrar la fuerza y la belleza en nuestras propias luchas y transformaciones.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – JUDITH KATHERINE ALTAMIRANO CASTILLO

05/06/202504/06/2025 por InfoBBAA

Pieles en tránsito

El proyecto Pieles en tránsito surge de una profunda reflexión sobre la soledad experimentada por aquellas personas que se encuentran fuera de su país de origen y que a su vez no se sienten parte de ningún lugar, enfrentando una especie de limbo que les lleva a cuestionarse sobre sus orígenes y lugares de pertenencia.

El Trabajo de Fin de Grado se desarrolla desde el sentimiento colectivo, para luego seguir desde un marco individual centrándose en la experiencia personal. Se busca mostrar que no es un hecho aislado y que no solo pasan esta experiencia las personas nacidas u originarias de un país en concreto, sino que también puede darse en migrantes exteriores o interiores de un mismo país de procedencia.

La obra pretende enfocarse en evidenciar el lenguaje ofensivo o la manera en cómo nos comunicamos, este análisis busca comprender cómo la manera de expresarse puede afectar tanto a la persona emisora como receptora, incluyendo el impacto del uso de algunas palabras peyorativas y en cómo se transforman o mutan a través del tiempo, así como la idea que apunta Mieke Bal, los conceptos viajan al igual que las personas migrantes y se perciben más como una ventaja que como una desventaja; pudiendo transformar y buscar un equilibrio en la sociedad evitando el uso de términos de tono ofensivos, optando por una comunicación basada en el respeto. Aprendiendo que existen distintas etnias, culturas, cuerpos, géneros, etc., con el objetivo de derrocar los prejuicios y estereotipos marcados en el devenir histórico por la sociedad.

Para ello, se lleva a cabo una investigación en imágenes, concretamente de noticias que reflejan esta problemática y el tránsito de personas europeas hacia América entre la primera década del primer franquismo y la posguerra entre los años 1940 y 1970. La imagen detonante de este viaje será extraída de su contexto, la del barco llamado El Elvira lleno de inmigrantes españoles canarios llegando ilegalmente a las costas de Venezuela. Este hecho, que me impactó personalmente, será significativo para poner de relieve un tránsito que se emprende en busca de una vida mejor. Con él se busca recordar el pasado y traer al presente esta serie de sucesos que no son nada distintos a los de nuestra actualidad en 2024.
De este modo, se aborda el constante movimiento humano y se introducen en mi obra conceptos perimetrales tales como fronteras, líneas y divisiones, los cuales deberían diluirse resultando ser cada vez más lejanos, puesto que la sociedad actual se caracteriza por la mezcla de etnias y culturas dondequiera que se vaya. Se examina también la experiencia de los hijos de migrantes, conocidos como la “segunda generación”, quienes buscan encajar e integrarse en una sociedad que a menudo les rechaza por ser hijos de padres no originarios de una misma región. Esto abre la pregunta sobre cómo deben sentirse o vivir estas personas con una identidad dividida

La finalidad de este proyecto consiste en aportar evidencias desde el contexto de la práctica artística a través de técnicas textiles, de imprenta y bordado evidenciando una realidad en nuestro entorno sin caer en la victimización, al tiempo que se reitera que la pluralidad cultural forma parte de la riqueza de nuestra sociedad. Una riqueza que se incrementa con la evolución natural del mismo lenguaje que se adapta, viaja, y nosotros con él.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – JUDIT FREIXAS BOIX

05/06/202504/06/2025 por InfoBBAA

Paraula de Paraules

Paraula de paraules és un recull de reflexions al voltant de la situació del llenguatge en el context actual mediat per la xarxa. Una anàlisi i una experimentació que cerquen evidenciar la qualitat dels missatges que consumim, la forma que presenten, qui els genera, com ens arriben i quines són les veritats subjacents que se’n desprenen.

Una proposta vertebrada al voltant de tres obres que ofereixen més preguntes que respostes i que necessiten un espectador que hi interactuï. Un projecte nascut de la paraula com a subterfugi de creació que es formalitza en tres llibres d’artista connectats amb un objectiu: obrir la conversa.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – EDUARD CLAVER ALTISEN

05/06/202504/06/2025 por InfoBBAA

República blanca. La història com a espai de lluita

República blanca. La història com a espai de lluita és una instal·lació formada per Constitution, Elles i Atlas, tres peces que dialoguen amb relats de la història. Aquests, no són únics: es configuren en funció de qui, com i quan es creen. Sedimenten, es modifiquen i generen significats depenent de qui els desxifra.

S’enfoca la mirada a la revolta de la Comuna de París de 1871, una acció revolucionària carregada d’intencions, incertesa i potència; d’esdeveniments i conseqüències poc valorades i impulsada per milers de persones poc protagonistes.

La Comuna governà durant 72 dies farcits de debat i decrets anti-sistema, fou una revolta per recuperar l’esperança en el futur. Milers de dones ho arriscaren tot per la seva dignitat, en un fet que en la seva derogació esdevé un referent revolucionari per compondre noves realitats.

El projecte és una recerca pels marges atapeïts d’idees, personatges i accions apartades del relat hegemònic. Es configuren noves trames de sentit, per descolgar com arqueòlegs allò enterrat que apareix sobtadament, i es fa evident silenciosament. En blanc, com a trànsit entre l’oblit i la presència, com a color d’un silenci ple de ressò dels discursos del canvi i de les converses a les barricades. El blanc no juga a favor de res ni de ningú sinó que ofereix la possibilitat d’un inici transparent i col·lectiu.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – LAIA BORRÀS HERVÀS

16/06/202504/06/2025 por InfoBBAA

Bressols d’aigua. Sobre la babulació des de la col·lectivitat i les movilitzacions sonores

Després d’un llarg procés d’investigació sonora per poder construir diversos aeròfons hidràulics, busca la manera de donar vida a les peces a través de la construcció de relats.

Sent conscient de l’actual crisi climàtica en què vivim organitza algunes dinàmiques al voltant del riu de la mà d’un grup de biòlegs (Fehm-Lab) per intentar generar parentesc amb altres espècies, parlar sobre els rius que ens envolten i generar espais de joc, calma i reflexió des dels quals imaginar i fabular sobre presents possibles, però inversemblants que involucrin altres espècies i que ens permetin visualitzar altres formes de futur des d’on transitar per la nostra quotidianitat.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

Beca d’Arts Visuals de la Fundació Güell

19/06/202503/06/2025 por InfoBBAA

Convocatòria oberta fins al 30 de setembre

La Fundació Güell convoca una beca adreçada a joves artistes d’arts visuals, oberta a les disciplines de pintura, escultura, instal·lació, fotografia, dibuix i videoart, amb l’objectiu d’oferir-los un reconeixement al seu esforç i un ajut per desenvolupar la seva vocació.

Podran optar a la beca, individualment o formant part de col·lectius artístics que hagin desenvolupat una producció conjunta demostrable i duradora, les persones que tinguin menys de 30 anys en el moment que fineixi el termini de presentació de sol·licituds de beca que s’estableix més endavant, que siguin nascudes en l’àmbit lingüístic català-valencià-balear i que tinguin llicenciatura universitària o grau universitari.

Complint les condicions d’edat i títol universitari, però, també podran optar-hi els nascuts fora l’esmentat àmbit lingüístic sempre que la seva llicenciatura o grau hagin estat obtinguts dins el mateix àmbit i els que acreditin estar treballant actualment en aquest àmbit lingüístic.

Les persones o col·lectius sol·licitants de la beca presentaran un dossier que contindrà:

DNI o passaport.
Projecte. Descripció del projecte d’utilització o finalitat de la beca, amb expressió de la seva durada, mitjans, materials i altres detalls que es considerin adients.
Imatges. De 10 a 20 imatges de treballs recents, acompanyades de la corresponent fitxa tècnica.
Currículum artístic i statement. Amb esment dels llocs on hagi/n residit i dels estudis realitzats fins al dia de la presentació de la sol·licitud, obligatòriament amb els corresponents documents acreditatius. Haurà d’incloure la imatge completa del/s document/s acreditatiu/s de la identitat, signada al marge pel/s sol·licitant/s.
Enllaços a pàgina web, vídeos i/o articles de premsa.
Còpia signada del document de convocatòria i bases (signatura a tots els fulls). La signatura del/s sol·licitant/s indicarà l’acceptació de les bases.

El dossier es presentarà en un únic document PDF amb un pes màxim de 2MB que haurà de ser enviat al correu electrònic info@fundacioguell.com amb l’assumpte “Beca arts visuals Fundació Güell” fins al 30 de setembre de 2025 a les 23:59 hores.

L’import de la beca serà de 4.000 euros.

Bases completes de la convocatòria

Exposició fotogràfica de Massimo Cova a Tenerife

03/06/202503/06/2025 por InfoBBAA

Una fake news sobre Paul Cézanne

L’artista i professor de la Facultat de Belles Arts, Massimo Cova, presenta una exposició fotogràfica a la Universidad de la Laguna, a Tenerife, que connecta Cézanne amb les fake news.

El sensacional descobriment d’antigues fotografies i d’alguns daguerreotips als arxius encara inexplorats de la col·lecció Cézanne, podria fer dubtar que els famosos paisatges de la Sainte-Victoire, musa de la revolució artística moderna, fossin pintats “en plein air” i que l’artista, utilitzant la fotografia en lloc de l’experiència directa “sur le motif” (pràctica habitual dels pintors des de la seva invenció), negaria a posteriori el sentit de la seva investigació: la pintura com a vehicle de construcció de la consciència en relació amb la realitat física del món… i viceversa.

És una ironia que connecta llocs i obres de Cézanne amb les dinàmiques contemporànies de (des)informació afavorides per les noves tecnologies (xarxes socials, IA…) i sovint basades en la difusió de fake news que ens obliguen a reflexionar sobre la construcció discursiva dels nostres coneixements.
Ara que la legitimitat de la informació, més enllà dels posicionaments ideològics subjacents als sistemes o persones que la generen, és cada cop més qüestionada, afirmar paradoxalment que Cézanne pintava les seves obres inspirat en fotografies és una injúria que sens dubte tindria els seus prosèlits, i que pretén promoure la presa de consciència sobre el poder indemne de la ignorància.

Les obres que es presenten consisteixen en uns daguerreotips (tècnica amb què es va inventar la fotografia el gener de 1839, la mateixa data del naixement de Cézanne) i unes fotografies químiques en blanc i negre que retraten la muntanya de Sainte-Victoire des dels diferents punts de vista dels quals l’artista la va pintar i amb una estètica antiga que es proposa com a contrast i resistència a les pràctiques fotogràfiques massives contemporànies.

Del 4 al 7 de juny de 2025.

Facultat de Ciencias de la Comunicación, Universidad La Laguna, Tenerife.

Fins al 8 de juny a l’Espai d’Arts, Roca Umbert Fàbrica de les Arts (Granollers)

Convocatòria oberta fins al 17 de juny de 2025

Estructures calcicocelulòsiques

La Niña de Fuego

Pieles en tránsito

Paraula de Paraules

República blanca. La història com a espai de lluita

Bressols d’aigua. Sobre la babulació des de la col·lectivitat i les movilitzacions sonores

Convocatòria oberta fins al 30 de setembre

Una fake news sobre Paul Cézanne

Adreça electrònica: sec.ba@ub.edu