Aquest mes de març s’ha celebrat l’última edició del Fòrum Vives de Política Lingüística Universitària, les jornades sobre llengua impulsades per la Xarxa Vives d’Universitats, i la Universitat de Barcelona n’ha estat l’amfitriona. Els dies 16 i 17 de març, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, responsables institucionals, personal expert i equips tècnics de les diferents universitats que formen part de la Xarxa es van aplegar per «analitzar els reptes del català en l’àmbit de l’educació superior i definir noves estratègies d’actuació amb l’horitzó 2030». A més, aquesta trobada «ha donat continuïtat a la trobada que va tenir lloc el 2021 a la Universitat de València i ha servit per a avaluar el camí recorregut en els darrers anys en un context marcat per l’agreujament de la situació sociolingüística arreu dels territoris de parla catalana».
Trobareu un resum detallat, imatges i la possibilitat d’accedir a les diferents ponències enregistrades del Fòrum al web de la Xarxa Vives, però volem aprofitar aquest apunt per traslladar-vos les tres propostes que ens han semblat més noves i destacades.
Marc legal i noves estratègies de dinamització
La primera d’aquestes propostes fa referència al marc legal vigent. «El fòrum ha constatat que, tot i l’existència d’instruments normatius com la LOSU, els estatuts universitaris i els plans de normalització lingüística, persisteixen limitacions en la seua aplicació.» A partir d’aquesta constatació, en un dels primers debats es va imposar la idea que el marc normatiu difícilment serà una eina 100 % a favor de polítiques lingüístiques actives per al català i que, per tant, és absolutament necessari buscar-ne totes les escletxes que ens permetin treure’n el màxim profit: l’hem de conèixer a fons per aprofitar-lo a favor nostre.
La segona proposta és en l’àmbit de la dinamització. Davant de la constatació que l’ús social de la llengua disminueix, va sorgir la idea que calia revisar i adaptar les estratègies de dinamització lingüística. Aquesta revisió i adaptació s’ha de centrar en els usos socials de la llengua i, per tant, caldrà «abordar els usos personals més enllà de les aules i promoure l’assertivitat de la comunitat universitària en contextos de submissió i desigualtat lingüística». Creiem que aquest és un aspecte que, fins ara, gairebé no s’havia plantejat i que serà fonamental per encarar la promoció i la dinamització de la llengua en el futur.
Centralitat i transversalitat
La tercera proposta que volem destacar és potser la que més es va repetir al llarg d’aquests dos dies de març: en la situació actual, «la política lingüística no pot continuar sent un àmbit subsidiari, sinó que ha d’esdevenir una política estratègica de sistema, […] alineada amb les funcions de docència, recerca i transferència de coneixement». A més, hem de dir que aquesta idea de centralitat i l’abast que se li dona coincideix amb un dels eixos del Pla de dinamització lingüística de la Universitat de Barcelona: la transversalitat.
En aquest sentit, en un apunt del mes de desembre passat, en aquest mateix web, sobre el nou Pla de dinamització de la UB, Davant de l’emergència lingüística, dinamització!, dèiem que hem «d’entendre que la dinamització no és només una feina d’una àrea d’un servei de la UB, sinó que és una tasca transversal de tota la comunitat universitària». Per tant, davant d’un diagnòstic compartit, l’emergència lingüística, i d’un tractament en el qual també coincidim els responsables tècnics i els experts, situar al centre la política lingüística del català i fer-la responsabilitat de tothom, ara toca treballar a fons per transmetre aquestes idees a la comunitat universitària i perquè els responsables institucionals les facin seves i hi posin mitjans i compromís.
Fòrum Vives: la confederació del català
Finalment volem aprofitar aquest espai per celebrar que, malgrat les vicissituds i els diferents contextos polítics i socials dels territoris de parla catalana, podem dir que hi ha una entitat que fa de pal de paller i agrupa tot l’àmbit territorial de la llengua: la Xarxa Vives d’Universitats. No és cap novetat; de fet, ja fa més de trenta anys que tenim Xarxa. Però si ens ho mirem des de fora, amb una mica de perspectiva, aquest fet és potser un dels que més destaca de trobades com la d’aquest mes de març: cadascú des del context propi, tots parlem del mateix, de la llengua catalana i, molt especialment en aquesta edició, de la situació d’emergència que viu.
Ningú ha dit que serà fàcil
Ja ho hem dit més amunt: el diagnòstic i el tractament per revertir la caiguda en l’ús social del català semblen clars o, com a mínim, compartits. Ara bé, el camí que cal seguir és costerut. Nosaltres, els tècnics, estem preparats per emprendre’l i treballarem per arrossegar en la nostra determinació la resta de la comunitat universitària.
A la nit, la Universitat d’Alacant va organitzar un trivial musical, amb preguntes i cançons intergeneracionals i interterritorials, que va guanyar el nostre equip!
A la tarda, va haver-hi la xerrada sobre l’assertivitat lingüística de Ferran Suay. L’aportació d’aquest professor de Psicobiologia de la Universitat de València ens va donar les claus per mantenir el valencià — en situacions poc favorables per a la llengua, sense la necessitat d’entrar en conflicte. També ens va comentar les raons ideològiques per fer-ho, ja que, altrament, «ens danya com a individus i com a comunitat amb una identitat i unes característiques pròpies». A continuació es va projectar el documental Nous ponts, noves ruralitats, que vam comentar juntament amb Vicent Querol.
¿Hi ha llengües de comunicació? No ho dubtéssiu pas. I ¿quines són aquestes llengües? Totes, sense cap excepció. I si algun prejudicador arribés mai a trobar una llengua que no fos, entre d’altres coses, un sistema de comunicació, faríem bé de fer-li un monument fastuós, perquè hauria descobert un cercle perfectament quadrat.