«El seu esperit vitalista i ple de curiositat l’empeny a aprendre rus pocs anys abans de morir, el 1997: volia llegir Txèkhov en la seva llengua originària i traduir, per plaer, un llibre de poesies d’Anna Akhmàtova.»
De la fitxa de Carme Serrallonga al web de l’AELC
Aprendre una llengua per llegir un autor, pel plaer de traduir. I, per descomptat, defensar la llengua pròpia, el català, en l’ensenyament, contra totes les circumstàncies, en «els anys negres del franquisme»; i, a més, fomentant la «creativitat dels alumnes a través de la música, el teatre i les arts plàstiques, la coeducació i la no inculcació ideològica ni religiosa».
Vet aquí per què la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona recorda la filòloga, professora i traductora Carme Serrallonga, en un premi que, enguany, arriba a la 32a edició.
El Premi Carme Serrallonga a la qualitat comunicativa vol reconèixer aquells estudiants que proposin raonadament una organització que hagi destacat per la seva política comunicativa exemplar. La convocatòria s’adreça a tots els estudiants universitaris de la Xarxa Vives d’Universitats de les terres de parla catalana. I els guardons d’enguany constaran de dos premis: un primer premi de 400 euros i un segon premi de 200 euros.
El termini de presentació de treballs finalitza el 22 d’abril de 2025 i s’han d’enviar en format electrònic a l’adreça de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat: xdl.filologia@ub.edu.
El jurat valorarà especialment les polítiques comunicatives que gosin anar més enllà del que estableix la normativa legal i s’arrisquin a fer-ho. A més, el redactat de la proposta haurà de ser adequat, coherent, cohesiu i correcte.
En aquest mateix web podeu consultar les bases del concurs.
A la nit, la Universitat d’Alacant va organitzar un trivial musical, amb preguntes i cançons intergeneracionals i interterritorials, que va guanyar el nostre equip!
A la tarda, va haver-hi la xerrada sobre l’assertivitat lingüística de Ferran Suay. L’aportació d’aquest professor de Psicobiologia de la Universitat de València ens va donar les claus per mantenir el valencià — en situacions poc favorables per a la llengua, sense la necessitat d’entrar en conflicte. També ens va comentar les raons ideològiques per fer-ho, ja que, altrament, «ens danya com a individus i com a comunitat amb una identitat i unes característiques pròpies». A continuació es va projectar el documental Nous ponts, noves ruralitats, que vam comentar juntament amb Vicent Querol.
¿Hi ha llengües de comunicació? No ho dubtéssiu pas. I ¿quines són aquestes llengües? Totes, sense cap excepció. I si algun prejudicador arribés mai a trobar una llengua que no fos, entre d’altres coses, un sistema de comunicació, faríem bé de fer-li un monument fastuós, perquè hauria descobert un cercle perfectament quadrat.
