El dimecres 18 de març el Matefest-Infofest va tornar a omplir la Facultat de Matemàtiques i Informàtica d’energia, curiositat i ganes d’aprendre. Els Serveis Lingüístics no vam voler perdre’ns la festa i també vam ser presents en aquesta jornada oberta i participativa que té per objectiu acostar les matemàtiques i la informàtica a tothom.
Any rere any, ens encanta participar-hi perquè ens permet entrar en contacte amb un públic amb el qual, habitualment, no treballem tant: l’alumnat de secundària. Potser alguns d’aquests joves curiosos seran futurs estudiants de la nostra Universitat, i és un plaer acostar-los al vessant lingüístic del coneixement científic.
Heu llegit bé, el vessant lingüístic… En el nostre estand també s’hi promocionaven les matemàtiques i la informàtica, però sota el filtre de la llengua que tant ens caracteritza: era una trampa, de terminologia.
La terminologia en català en tots els àmbits és una peça clau per garantir que el coneixement cientificotècnic es pugui transmetre i compartir amb rigor en la nostra comunitat lingüística, i garantir així que el català sigui també una llengua de ciència.
A partir d’un qüestionari dissenyat pel professor Carles Casacuberta, que també és el president de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat, vam descobrir termes ben insospitats, tant per a nosaltres — que som més de lletres que de mates— com per als nostres agosarats participants: graf, bit, cau…
Sabíeu que l’element que ocupa el lloc n en una successió és l’enèsim? Sí, sí, amb s sonora, que és l’enèsima vegada que ho diem ja, eh!
Però, que no hi hagi dues esses no vol dir que la essa sempre soni sorda: amb el prefix a- de negació sovint trobem esses úniques que són sordes: asimetria, asímptota… Tots aquests termes els podreu trobar al Vocabulari de Matemàtiques de l’UBterm.
Aquest joc ens va permetre recordar tots plegats que llengua i matemàtiques no són mons tan allunyats. Les dues disciplines comparteixen precisió, lògica i un profund respecte pel significat.
L’acollida és, per descomptat, molt important per als estudiants que venen de fora, però és igual d’important per als estudiants d’aquí. I és que l’objectiu principal del 
Però, no us penseu que la maquinària de l’acollida s’engega amb les sessions: ja fa setmanes (mesos!) que els tècnics i administratius dels Serveis Lingüístics treballem de valent per greixar-ne els engranatges, omplir el dipòsit de combustible i tenir-ho tot a punt per a l’inici del semestre. El primer pas és fer arribar a tots els estudiants procedents de fora del domini lingüístic català informació sobre les llengües a la UB i l’acollida. Així, aquest semestre, més de 800 estudiants ja han rebut cartes del rector, degans, coordinadors, etc. amb tota aquesta informació. El segon, tenir a punt els cursos i les activitats. El tercer, donar-los a conèixer per terra, mar i aire. El quart, atendre les consultes i peticions que ens van arribant. El cinquè, anar a les facultats i centres a donar la benvinguda als estudiants (les sessions d’acollida, que diem). I el sisè, acollir-los pròpiament amb tots els cursos i activitats que tenim per a ells.
A partir de la setmana vinent ens trobareu a les facultats i centres de la UB amb el vehicle oficial dels Serveis Lingüístics. De moment, participarem en sessions d’acollida en aquestes facultats i dies:
I és que, Majestats, ja feia 35 anys de l’últim Pla de dinamització i, de llavors ençà, ha plogut molt i el món, si bé no podem dir que s’hagi capgirat, ha canviat també molt. De manera que, un bon dia, per iniciativa dels responsables de la política lingüística de la Universitat, ens vam asseure i vam començar a rumiar-hi. Ja teníem clar que havíem d’actualitzar el Pla de l’any noranta, i vam entendre que, per fer-ho, havíem d’analitzar el context i les necessitats d’aleshores i d’ara (a la UB i en l’àmbit lingüístic català); que havíem de repensar el concepte de dinamització lingüística per adaptar-lo a aquest nou context i necessitats; que havíem d’entendre que la dinamització no és només una feina d’una àrea d’un servei de la UB, sinó que és una tasca transversal de tota la comunitat universitària i que havíem de posar tot això en solfa en un nou Pla.
T’ha passat mai que has enviat un enllaç d’una ubicació de Barcelona i t’ha sortit el nom en castellà? No saps com configurar un determinat aparell en català? No trobes el català en un servei a internet? Se’t descarrega per defecte una aplicació en anglès o en castellà quan tu la voldries en català? Ja sabem la resposta: sí. Doncs per mirar de resoldre aquesta tendència que, sovint, ens empeny a utilitzar dispositius, aplicacions, etc. en una llengua diferent del català, s’ha creat un portal que, a partir d’ara, serà imprescindible: