Maig aranès 2025: treballem la llengua i la cultura de l’Aran

«Er aranés qu’ei er occitan pròpri dera Val d’Aran, manifestacion d’aguesta lengua e cultura
millenàries (…) restacada
istoricament damb Catalonha».

(Aranés er occitan de catalonha)

 

Un any més, els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona organitzen el cicle d’activitats i conferències «Maig Aranès a la Universitat de Barcelona», per difondre i promocionar la llengua i la cultura occitana aranesa a la Universitat de Barcelona i a la població en general.

El «Maig Aranès» és un cicle sobre temes lingüístics i culturals en el qual participen persones i institucions vinculades a la llengua i la cultura occitana aranesa. Enguany tindrem la xerrada i actuació de Tonho Cuito i Maika Casalí i les conferències d’Esther Lucea i Jaume Figueras i de Manèl Zabala. Teniu tota la informació al web Hèm aranés.

Us convidem a participar-hi. Vos i demoram!

Primavera de la llengua a Mundet: «un acte històric de debò»

La Primavera de la llengua va esclatant per tots els campus de la UB. I, és clar, ho fa també al Campus Mundet, el més bucòlic de la Universitat. L’acte central i més lluït de la Primavera a Mundet és el de lliurament de premis al Palau de les Heures: Premi Emili Mira, Premi al millor treball final de màster en català de la Facultat d’Educació i reconeixement als participants del concurs RodaLlengua; tot plegat acompanyat de musica i lectures.

Per tant, el dilluns 28 d’abril del 2025 tothom era a la sala d’actes del Palau de les Heures per gaudir d’una matinal de lletra i música, i ja sabem què va passar dilluns 28: apagada general. Però, a Mundet, d’energia els en sobra… No es van pas arronsar, van seguir endavant amb l’acte i «el Palau de les Heures es va omplir de veus, lectures i molta llum». Sí, «un acte històric de debò», així ens l’ha definit la nostra companya dels Serveis Lingüístics al Campus Mundet, Mireia Bartolí. I així ens l’expliquen des del Campus.

En els enllaços següents teniu altres notícies relacionades amb la Primavera de la llengua a Mundet (premi TFM i RodaLlengua), i recordeu que encara no s’han acabat els actes: dimarts que ve dia 7 de maig tindrem el primer tast de Scrabble a la UB, una activitat nova organitzada pels Serveis Lingüístics de la UB i l’Associació de Jugadors de Scrabble en Català (AJUSC), amb la col·laboració de la Xarxa de Dinamització Lingüística.

No us el perdeu!

 

XXXII Premi Carme Serrallonga a la qualitat comunicativa. Edició de 2025

«El seu esperit vitalista i ple de curiositat l’empeny a aprendre rus pocs anys abans de morir, el 1997: volia llegir Txèkhov en la seva llengua originària i traduir, per plaer, un llibre de poesies d’Anna Akhmàtova.»

De la fitxa de Carme Serrallonga al web de l’AELC

 

Aprendre una llengua per llegir un autor, pel plaer de traduir. I, per descomptat, defensar la llengua pròpia, el català, en l’ensenyament, contra totes les circumstàncies, en «els anys negres del franquisme»; i, a més, fomentant la «creativitat dels alumnes a través de la música, el teatre i les arts plàstiques, la coeducació i la no inculcació ideològica ni religiosa».

Vet aquí per què la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona recorda la filòloga, professora i traductora Carme Serrallonga, en un premi que, enguany, arriba a la 32a edició.

El Premi Carme Serrallonga a la qualitat comunicativa vol reconèixer aquells estudiants que proposin raonadament una organització que hagi destacat per la seva política comunicativa exemplar. La convocatòria s’adreça a tots els estudiants universitaris de la Xarxa Vives d’Universitats de les terres de parla catalana. I els guardons d’enguany constaran de dos premis: un primer premi de 400 euros i un segon premi de 200 euros.

El termini de presentació de treballs finalitza el 22 d’abril de 2025 i s’han d’enviar en format electrònic a l’adreça de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat: xdl.filologia@ub.edu.

El jurat valorarà especialment les polítiques comunicatives que gosin anar més enllà del que estableix la normativa legal i s’arrisquin a fer-ho. A més, el redactat de la proposta haurà de ser adequat, coherent, cohesiu i correcte.

En aquest mateix web podeu consultar les bases del concurs.

Dades que diuen: les llengües a la UB

En matèria de llengua, podem dir que cada cop tenim un mapa més precís i més clar dels usos lingüístics a la Universitat de Barcelona, gràcies als nous indicadors sobre la llengua de la docència, de les tesis doctorals i dels TFG i TFM.

Els Serveis Lingüístics han publicat recentment 52 nous informes sobre l’ús de les llengües en la docència (2022-2023), en els treballs finals de grau i de màster (2022-2023) i en les tesis doctorals (2021-2022). És important destacar que, a més de dades globals de la UB, també disposem de dades específiques de cada facultat, que poden ser especialment útils com a documents de treball a l’hora d’avaluar i dissenyar polítiques en el centre. També destaca el fet que tots els informes, tant els generals com els de centre, inclouen l’evolució dels usos lingüístics de l’àmbit respectiu en els tres últims cursos acadèmics.

Aquest mapa més precís i més clar dels usos lingüístics a la UB ha estat possible gràcies a tres canvis i millores importants en la recollida de dades.

En primer lloc, l’ampliació del corpus d’anàlisi de l’indicador de la llengua de la docència. Fins al curs 2021-2022 s’obtenien dades només dels graus i màsters universitaris oferts a les diferents facultats de la Universitat de Barcelona. A partir del curs 2022-2023, també s’ofereixen dades sobre l’ús de la llengua de la docència en aquests ensenyaments oferts des dels centres adscrits de la UB.

En segon lloc, l’especificació de la llengua en casos més complexos. Així, a partir del curs 2022-2023, en els grups classe amb docència en què intervé més d’un professor i s’hi utilitza més d’un idioma, els sistemes d’informació sobre la llengua de la docència han incorporat la possibilitat d’informar, de manera individualitzada, sobre la llengua que utilitza cada docent en aquests grups amb docència mixta.  El fet de poder obtenir dades estadístiques més precises sobre l’ús de cada llengua també té una especial importància ara que la UB, en el marc del Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca, té el compromís d’elaborar el seu Pla d’increment de la docència en català per al curs 2024-2025.

I en tercer lloc, l’ampliació de la informació en l’indicador sobre la llengua de les tesis. A partir de l’informe del curs 2021-2022, en les dades sobre la llengua de les tesis s’ha afegit un nou apartat en què s’ofereix informació sobre l’ús de les llengües segons els cinc àmbits de coneixement en què està estructurada la Universitat de Barcelona: Arts i Humanitats, Ciències Jurídiques i Socials, Ciències Experimentals i Enginyeries, Ciències de la Salut, i Ciències de l’Educació.

Totes aquestes millores, en què treballem i seguirem treballant, ens faciliten la lectura precisa i específica de l’ús de les llengües a la UB i ens permeten avaluar amb solidesa dos principis fonamentals de la política lingüística universitària, la transparència i la seguretat lingüístiques, i continuar dissenyant les actuacions de planificació lingüística pertinents.

I que ben acollits!

Els mesos de setembre-octubre i febrer-març són mesos d’acollida lingüística de català a la UB, que obre els braços per rebre els estudiants de mobilitat que venen per un semestre (els de grau) i, en alguns casos, per més temps (els de màster, doctorat…). I en matèria d’acollida lingüística, les tècniques i els tècnics de l’Àrea de Dinamització i de la de Formació dels Serveis Lingüístics hi tenim la mà trencada: som els encarregats d’executar el Pla d’acollida de llengua i cultura catalana de la UB i mobilitzem tots els nostres recursos per fer-lo conèixer, no només als estudiants internacionals, sinó també als locals. 

Quan parlem de recursos, parlem, principalment, de recursos humans: fins a 11 persones treballem en l’acollida lingüística, de manera més o menys directa, entre tècnics, administratius i becaris, i, a més, un nombrós equip de professors per als cursos de català inicial. El cas és que, al llarg de l’any acadèmic, fem molta feina. Voleu xifres? 

  • Fins a 35 sessions informatives sobre les llengües a la UB i l’acollida lingüística que arriben a uns 1.600 estudiants.
  • Unes seixanta trameses de cartes en set llengües diferents per a estudiants d’arreu del món que arriben a més de 2.000 estudiants. 
  • Unes 25 activitats culturals (visites, sortides) per als estudiants internacionals de català a les quals assisteixen més de 500 estudiants. 
  • Quaranta sessions informatives en els cursos inicials de català sobre les activitats complementàries d’acollida que arriben als més de 800 estudiants. 
  • Un programa d’intercanvis lingüístics entre català i altres llengües en el qual participen més de 300 estudiants. 
  • Col·laboració amb l’IRL per a promoure els cursos de català en origen i l’intercanvi lingüístic entre estudiants de la seva xarxa de lectorats i de la UB. 
  • Grups de conversa amb estudiants d’arreu del món. 
  • Desenes i desenes d’actuacions en blogs i xarxes de la UB. 
  • Centenars i centenars de comunicacions per correu electrònic amb el… 
  • …miler (gairebé) d’estudiants de mobilitat que han fet cursos inicials de català als Serveis Lingüístics i que han participat en les activitats.

Les xifres són això, xifres. Però, a més, en aquest cas, van acompanyades de l’acollida: no només oferim als estudiants tota una sèrie de recursos per facilitar-los la integració a la vida universitària (i de retruc, a la ciutat i al país), sinó que també els animem a fer-ho i a viure intensament la seva estada a la UB.

I creiem que ens en sortim: la participació és cada cop més alta i l’ambient general, tant dels cursos com de la resta d’activitats i sessions, és ben engrescador.

D’això es tracta, no? Per això en diem… ACOLLIDA! 

I hi seguirem treballant!

 

 

 

Àrees de Dinamització i Formació
Serveis Lingüístics