Configura.cat: si no tries tu, trien per tu

T’ha passat mai que has enviat un enllaç d’una ubicació de Barcelona i t’ha sortit el nom en castellà? No saps com configurar un determinat aparell en català? No trobes el català en un servei a internet? Se’t descarrega per defecte una aplicació en anglès o en castellà quan tu la voldries en català? Ja sabem la resposta: sí. Doncs per mirar de resoldre aquesta tendència que, sovint, ens empeny a utilitzar dispositius, aplicacions, etc. en una llengua diferent del català, s’ha creat un portal que, a partir d’ara, serà imprescindible: configura.cat.

Configura.cat t’ajuda a configurar els teus dispositius en català, des de l’ordinador o el mòbil, fins als navegadors i altres aplicacions. Perquè «configurant-los en català demostres coherència amb la teva manera de parlar i de viure i contribueixes a fer la nostra llengua visible i més present a Internet. És un petit gest amb un gran impacte», perquè les grans empreses tecnològiques incorporaran el català en funció dels dispositius que detectin configurats en la nostra llengua.

En el món digital (dispositius, aplicacions, programes, portals, etc.), si volem donar existència al català del món real, hem de triar. Si no, trien per nosaltres i la tria, malauradament, és sempre la de deixar el català (i altres llengües, és clar) en una situació subsidiària, marginal i de desprotecció. Per tant, si volem sentir el català en el món digital, l’hem de triar. I, per triar-lo: configura.cat.

«Si penses, parles i escrius en català, per què no tens el mòbil i l’ordinador en català?»

Configura.cat és una iniciativa de l’Aliança per la presència digital del català, impulsada per Accent obert, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i SoftCatalà. Gràcies!

Maig aranès 2025: treballem la llengua i la cultura de l’Aran

«Er aranés qu’ei er occitan pròpri dera Val d’Aran, manifestacion d’aguesta lengua e cultura
millenàries (…) restacada
istoricament damb Catalonha».

(Aranés er occitan de catalonha)

 

Un any més, els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona organitzen el cicle d’activitats i conferències «Maig Aranès a la Universitat de Barcelona», per difondre i promocionar la llengua i la cultura occitana aranesa a la Universitat de Barcelona i a la població en general.

El «Maig Aranès» és un cicle sobre temes lingüístics i culturals en el qual participen persones i institucions vinculades a la llengua i la cultura occitana aranesa. Enguany tindrem la xerrada i actuació de Tonho Cuito i Maika Casalí i les conferències d’Esther Lucea i Jaume Figueras i de Manèl Zabala. Teniu tota la informació al web Hèm aranés.

Us convidem a participar-hi. Vos i demoram!

Primavera de la llengua a Mundet: «un acte històric de debò»

La Primavera de la llengua va esclatant per tots els campus de la UB. I, és clar, ho fa també al Campus Mundet, el més bucòlic de la Universitat. L’acte central i més lluït de la Primavera a Mundet és el de lliurament de premis al Palau de les Heures: Premi Emili Mira, Premi al millor treball final de màster en català de la Facultat d’Educació i reconeixement als participants del concurs RodaLlengua; tot plegat acompanyat de musica i lectures.

Per tant, el dilluns 28 d’abril del 2025 tothom era a la sala d’actes del Palau de les Heures per gaudir d’una matinal de lletra i música, i ja sabem què va passar dilluns 28: apagada general. Però, a Mundet, d’energia els en sobra… No es van pas arronsar, van seguir endavant amb l’acte i «el Palau de les Heures es va omplir de veus, lectures i molta llum». Sí, «un acte històric de debò», així ens l’ha definit la nostra companya dels Serveis Lingüístics al Campus Mundet, Mireia Bartolí. I així ens l’expliquen des del Campus.

En els enllaços següents teniu altres notícies relacionades amb la Primavera de la llengua a Mundet (premi TFM i RodaLlengua), i recordeu que encara no s’han acabat els actes: dimarts que ve dia 7 de maig tindrem el primer tast de Scrabble a la UB, una activitat nova organitzada pels Serveis Lingüístics de la UB i l’Associació de Jugadors de Scrabble en Català (AJUSC), amb la col·laboració de la Xarxa de Dinamització Lingüística.

No us el perdeu!

 

XXXII Premi Carme Serrallonga a la qualitat comunicativa. Edició de 2025

«El seu esperit vitalista i ple de curiositat l’empeny a aprendre rus pocs anys abans de morir, el 1997: volia llegir Txèkhov en la seva llengua originària i traduir, per plaer, un llibre de poesies d’Anna Akhmàtova.»

De la fitxa de Carme Serrallonga al web de l’AELC

 

Aprendre una llengua per llegir un autor, pel plaer de traduir. I, per descomptat, defensar la llengua pròpia, el català, en l’ensenyament, contra totes les circumstàncies, en «els anys negres del franquisme»; i, a més, fomentant la «creativitat dels alumnes a través de la música, el teatre i les arts plàstiques, la coeducació i la no inculcació ideològica ni religiosa».

Vet aquí per què la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona recorda la filòloga, professora i traductora Carme Serrallonga, en un premi que, enguany, arriba a la 32a edició.

El Premi Carme Serrallonga a la qualitat comunicativa vol reconèixer aquells estudiants que proposin raonadament una organització que hagi destacat per la seva política comunicativa exemplar. La convocatòria s’adreça a tots els estudiants universitaris de la Xarxa Vives d’Universitats de les terres de parla catalana. I els guardons d’enguany constaran de dos premis: un primer premi de 400 euros i un segon premi de 200 euros.

El termini de presentació de treballs finalitza el 22 d’abril de 2025 i s’han d’enviar en format electrònic a l’adreça de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat: xdl.filologia@ub.edu.

El jurat valorarà especialment les polítiques comunicatives que gosin anar més enllà del que estableix la normativa legal i s’arrisquin a fer-ho. A més, el redactat de la proposta haurà de ser adequat, coherent, cohesiu i correcte.

En aquest mateix web podeu consultar les bases del concurs.

Dades que diuen: les llengües a la UB

En matèria de llengua, podem dir que cada cop tenim un mapa més precís i més clar dels usos lingüístics a la Universitat de Barcelona, gràcies als nous indicadors sobre la llengua de la docència, de les tesis doctorals i dels TFG i TFM.

Els Serveis Lingüístics han publicat recentment 52 nous informes sobre l’ús de les llengües en la docència (2022-2023), en els treballs finals de grau i de màster (2022-2023) i en les tesis doctorals (2021-2022). És important destacar que, a més de dades globals de la UB, també disposem de dades específiques de cada facultat, que poden ser especialment útils com a documents de treball a l’hora d’avaluar i dissenyar polítiques en el centre. També destaca el fet que tots els informes, tant els generals com els de centre, inclouen l’evolució dels usos lingüístics de l’àmbit respectiu en els tres últims cursos acadèmics.

Aquest mapa més precís i més clar dels usos lingüístics a la UB ha estat possible gràcies a tres canvis i millores importants en la recollida de dades.

En primer lloc, l’ampliació del corpus d’anàlisi de l’indicador de la llengua de la docència. Fins al curs 2021-2022 s’obtenien dades només dels graus i màsters universitaris oferts a les diferents facultats de la Universitat de Barcelona. A partir del curs 2022-2023, també s’ofereixen dades sobre l’ús de la llengua de la docència en aquests ensenyaments oferts des dels centres adscrits de la UB.

En segon lloc, l’especificació de la llengua en casos més complexos. Així, a partir del curs 2022-2023, en els grups classe amb docència en què intervé més d’un professor i s’hi utilitza més d’un idioma, els sistemes d’informació sobre la llengua de la docència han incorporat la possibilitat d’informar, de manera individualitzada, sobre la llengua que utilitza cada docent en aquests grups amb docència mixta.  El fet de poder obtenir dades estadístiques més precises sobre l’ús de cada llengua també té una especial importància ara que la UB, en el marc del Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca, té el compromís d’elaborar el seu Pla d’increment de la docència en català per al curs 2024-2025.

I en tercer lloc, l’ampliació de la informació en l’indicador sobre la llengua de les tesis. A partir de l’informe del curs 2021-2022, en les dades sobre la llengua de les tesis s’ha afegit un nou apartat en què s’ofereix informació sobre l’ús de les llengües segons els cinc àmbits de coneixement en què està estructurada la Universitat de Barcelona: Arts i Humanitats, Ciències Jurídiques i Socials, Ciències Experimentals i Enginyeries, Ciències de la Salut, i Ciències de l’Educació.

Totes aquestes millores, en què treballem i seguirem treballant, ens faciliten la lectura precisa i específica de l’ús de les llengües a la UB i ens permeten avaluar amb solidesa dos principis fonamentals de la política lingüística universitària, la transparència i la seguretat lingüístiques, i continuar dissenyant les actuacions de planificació lingüística pertinents.