Author Archives: XDL

Cada any, una de les universitats que pertanyen a la Xarxa Vives s’encarrega d’organitzar les trobades de voluntariat lingüístic, amb l’objectiu de dinamitzar els contactes entre el voluntariat lingüístic de totes les universitats de la Xarxa. Les trobades permeten als participants conèixer les realitats sociolingüístiques dels diferents territoris i exposar-hi les diverses experiències, de manera que fomenten la creació d’un espai de debat dins i fora de l’àmbit universitari. Enguany, la trobada va ser organitzada per la Universitat d’Alacant, i va tenir lloc a Moraira del 10 al 13 de novembre.

En el sentit més estricte, la UB no té un voluntariat lingüístic d’estudiants, ja que les funcions principals que duu a terme són l’acollida de nous estudiants, la dinamització amb activitats per potenciar el català o d’altres llengües i la difusió d’activitats lingüístiques, entre d’altres. Però com que aquestes funcions són a càrrec dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, concretament de la Xarxa de Dinamització Lingüística, dues becàries dels Serveis Lingüístics, la Carolina Rodríguez Gallo i jo mateixa, Ana Belén Laguna, vam participar en la trobada de Moraira.

Dins del marc de la situació sociolingüística del País Valencià, la jornada es va dividir entre la coneixença del territori, a través de rutes i activitats pels llocs més emblemàtics de la comarca, i el debat lingüístic, a partir de diferents tallers. Un dels més enriquidors va ser el taller d’espai lingüístic personal, ja que donava les eines necessàries per trencar prejudicis lingüístics i defensar la llengua catalana en un context de llengua minoritzada. Per exemple, un dels prejudicis que està molt arrelat en la societat és el relacionat amb els nouvinguts. Normalment, la llengua d’acollida és el castellà, pel prejudici «així ens entendran millor», i amb això s’afirma, encara que de manera inconscient, que el català no és per als nouvinguts. D’aquesta manera s’obvia que potser els nouvinguts ja han tingut un primer contacte amb el català, o encara que no sigui així, que el català i el castellà són llengües veïnes que comparteixen realitats sociolingüístiques, i també que tant el català com el castellà poden comportar dificultats per a ells en un primer moment. I aquest no és l’únic prejudici lingüístic estès en la societat.

Aquestes trobades permeten tenir una visió panoràmica de la situació de la llengua en tots els territoris de la llengua catalana, permeten un espai de debat de les diferents realitats lingüístiques de cada parlant, i no només això, també permeten establir ponts de comunicació i establir xarxes entre les diferents universitats de parla catalana del territori catalanoparlant.

En conclusió, ha estat una experiència molt enriquidora, lingüísticament i personalment. Malgrat que la situació del català és diferent en els diferents territoris, ja que l’evolució del català i la sociolingüística al País Valencià és molt diferent de la de Catalunya, tots els parlants d’aquesta llengua hem de fer un esforç per mantenir-la i conservar-la, atesa la situació de minoria en què es troba la nostra llengua.

Ana Belén Laguna – Becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB