Un combinat de biologia i literatura

El divendres 26 de maig va tenir lloc l’acte de lliurament de premis del I Concurs de Microrelats de la Facultat de Biologia.

Va començar amb la benvinguda de la presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Biologia, Teresa Carbonell, que va expressar l’agraïment als participants i als assistents i va presentar els membres de la taula i del jurat.

Va fer un petit apunt estadístic sobre la participació: dels 28 microrelats presentats, 9 els han escrit membres del PDI i del PAS, entre els quals el 40  % correspon a professorat associat. «Curiosament —va dir— el 40  % del professorat correspon a professorat associat, que, malgrat la seva precarització, imparteix docència, fa recerca i té el bon humor de participar en actes culturals.»

Els 19 restants els han presentat estudiants, la majoria del grau en Biomedicina (33  %), seguits d’estudiants de màster (28  %), estudiants de Bioquímica (22  %) i Biologia (17  %). Pel que fa al gènere, la Teresa Carbonell va remarcar que «tot i que les estadístiques diuen que predominen les lectores, entre escriptors i escriptores la balança ha estat equilibrada, amb un 59 % de la participació de dones, que es correspon amb el major nombre de noies que nois estudiants als nostres graus».

Foto: Miquel Llobera

L’acte va continuar amb la conferència «Ciència i literatura», a càrrec de Joandomènec Ros, on es va parlar de com ha canviat la manera de fer ciència. Abans un informe potser podia començar amb: «Aquell matí passejant per la muntanya vaig trobar un exemplar magnífic de Lacerta agilis […]» Ara no s’accepta. S’ha perdut la part literària perquè el llenguatge científic ha de ser molt directe i concís. Amb tot, tenim científics que fan literatura (David Jou) i tenim un bon nombre de científics que es dediquen a la divulgació de la ciència (com el mateix David Bueno i Daniel Closa, que eren a la taula com a membres del jurat).

Després de dissertar sobre aquestes qüestions, Joandomèc Ros va compartir la seva tria ben personal de literatura científica, entre els quals El miratge de Déu, de Richard Dawkins, La conquesta social de la Terra, d’Eduard O. Wilson, El viatge més improbable, de Walter Álvarez i La qüestió vital. Per què la vida és com és, de Nick Lane. No cal dir-ho, no hi van faltar referències al famós Carl Sagan.

Tot seguit es van explicar breument els criteris per escollir els relats guanyadors i es van anunciar els finalistes. Es va deixar espai a la preciosa gravació de la lectura dels relats guanyadors, acompanyats de música, per part de l’equip EnVeuAlta i a l’entrega de premis.

L’acte va acabar amb la intervenció de Gustavo Llorente, degà de la Facultat de Biologia, i amb el sorteig de tres llibres entre els participants. A la sortida es van poder emportar un díptic amb un recull dels microrelats guanyadors:

La joia etèria:

Reivindicació d’ésser viu:

La trobada:

 

Foto: Miquel Llobera

Acabem aquest apunt amb un fragment de la presentació de la Teresa Carbonell:

«Sabem  que molts dels participants no teniu el català com a llengua d’ús familiar, fins i tot alguns ni la vam aprendre a l’escola. Per això és tan significatiu que pugueu jugar amb ella escrivint relats emocionants, poètics, sensibles, enjogassats o atrevits. Gràcies a tots i totes per participar-hi.»

Carol Rodríguez, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB
Núria Castells, tècnica dels Serveis Lingüístics a les facultats de Física i de Química

El Masterquímica es consolida

Ja tenim els pòsters del concurs Masterquímica penjats al vestíbul de la Diagonal. I és que en la tretzena edició ja podem dir que el Masterquímica està ben consolidat a la Facultat de Química.

Foto: J. Rubiralta

Durant tres dies els pòsters estan exposats i, entremig, el dimecres dia 17 de maig, fem l’acte central del concurs. Comença a les quatre. Ens hem trobat tots al vestíbul. Ens passa l’estona volant entretinguts amb els pòsters i amb aquest intercanvi de coneixements que es produeix entre els participants i assistents, que, encuriosits pels treballs dels companys, no dubten a preguntar.

Foto: J. Rubiralta

Tot seguit baixem a l’Aula Magna, on el degà de la Facultat, Miquel Vidal, ens adreça unes paraules, juntament amb la presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística, Dolors Velasco, i la delegada del rector per al multilingüisme, Mercè Puig.

El degà agraeix la participació a tots els alumnes i dona les gràcies per poder gaudir d’aquest concurs que ha arrelat a la Facultat, ja que aquesta n’és la tretzena edició. La presidenta de la Comissió explica els criteris del jurat a l’hora de decidir els pòsters guanyadors: la capacitat comunicativa, l’estructura pròpia d’un treball de recerca, la qualitat lingüística i el disseny. També hi ha hagut ocasió de parlar de la qualitat lingüística dels pòsters i de la possibilitat de millorar l’expressió escrita en català amb l’ajuda dels Serveis Lingüístics.

Foto: J. Rubiralta

Després s’ha passat a l’entrega de premis. L’Anna de Juan és l’encarregada d’anunciar tots els participants, a qui se’ls entrega, a més d’un diploma de participació, un llibre com a obsequi i un dossier de tots els resums dels pòsters presentats al concurs. Finalment, la mateixa Anna de Juan, que ha agraït un cop més la col·laboració dels Serveis Lingüístics, ha fet públic el nom dels guanyadors:

  • Cristina Roncero Barrero (tercer premi) amb Estudi de les interaccions de spin i del magnetisme del ‘breathing crystal’ Cu(hfac)2LR(LR = butil-pirazolil nitrolil nitròxid)
  • Mònica Solé (segon premi) amb Compostos ciclometal·lats de platí(IV): síntesi, caracterització i estudi de l’activitat biològica com a possibles agents antitumoral
  • Lorena Villegas (primer premi) amb Digestió enzimàtica de proteïnes en línia amb l’electroforesi capil·lar acoblada a l’espectrometria de masses

Les autores dels pòsters guanyadors han fet una breu i deliciosa presentació del seu treball i tot seguit ens hem trobat a fora de l’Aula Magna un petit refrigeri per celebrar-ho. Si tot va bé, el curs que ve hi tornarem!

Foto: J. Rubiralta

Claudi Mans reflexiona sobre terminologia

El passat 24 d’abril a l’Aula Magna de la Facultat de Química vam tenir el professor emèrit Claudi Mans fent una conferència amb motiu de la diada de Sant Jordi, convidat per la Comissió de Dinamització Lingüística de la facultat.

El dia de Sant Jordi no només es coneix perquè els carrers de la ciutat s’omplen de roses; sinó també perquè és el dia del llibre (un 23 d’abril va morir Josep Pla i és el dia en què es commemora la mort de Cervantes i de Shakespeare). A la Facultat de Química no volíem perdre l’ocasió —en una jornada on la literatura i els llibres hi són tan presents— per demostrar que els científics podem parlar molt bé sobre moltes coses i també sobre el llenguatge.

Claudi Mans —autor d’un bon repertori de llibres de divulgació científica tan coneguts com ara La truita cremada (2005); Els secrets de les etiquetes (2006); La vaca esfèrica (2008); Sferificaciones y macarrones (2010); La química de cada dia (2016)—, va triar per a la conferència un títol molt suggeridor: «Sofre orgànic, DDT inorgànic. Reflexió sobre la terminologia».

Va fer èmfasi en el valor dels termes i va mostrar situacions que es produeixen quan s’utilitzen de manera impròpia o fora del seu camp d’especialitat, en contextos de llengua general, per exemple. És el cas d’utilitzar com si fossin sinònimes les paraules producte i substància. Depèn del registre, la sinonímica podria ser més o menys correcta o del tot errònia.

I és que les paraules tenen un valor terminològic per a l’especialista quan les utilitza en el seu camp de coneixement. Fins i tot, les mateixes paraules poden tenir valors terminològics distints en camps diferents. Així, dens i fluid tenen un significat quan parlem del trànsit, i un altre en química, per exemple, on hi ha fluids fluids (poc viscocos), fluids poc fluids (molt viscosos), fluids densos i fluids poc densos.

D’altra banda, va mostrar els usos impropis, frívols o fins i tot enganyosos quan aquestes paraules amb valor terminològic es porten cap al terreny de la publicitat.

Ningú no té el monopoli del llenguatge; els químics tampoc. Ens agradi o no —diu Claudi Mans—, no ens queda altre remei que adaptar-nos-hi o marginar-nos. No hi podem fer gaire cosa més que ser-ne conscients i ajudar quan sigui possible a esclarir errors i ambigüitats.

Ho explica molt bé a DDT inorgànic, sofre orgànic del seu blog personal: «Acceptat això, cal que tot científic sigui conscient de quin ús fa la població no experta dels termes amb contingut científic, i aclareixi sistemàticament la diferència: cal tenir una espècie de diccionari de traducció entre lèxic expert i lèxic no expert. […] I, òbviament, educar a tots els nivells sobre les terminologies i el valor diferent de les paraules segons el context.»

Després de mostrar la polisèmia dels termes de l’àmbit de la química amb exemples ben variats, va remarcar el valor i la importància d’adquirir i d’emprar un llenguatge científic correcte, rigorós. Claudi Mans sempre convida a la reflexió. I dona motius propis, ben personals. Per què cal tenir la terminologia correcta? No hem de caure en la degeneració dels termes científics, ja sigui per dignitat personal, per evitar errors i males interpretacions o per no sucumbir a les possibles imprecisions i errors procedents de les pseudociències i de la publicitat.

La conferència, que va estar plena de picades d’ullet, va acabar amb la rifa entre els assistents d’un llibre seu: La vaca esfèrica. Ah, i no us perdeu l’article del mateix Mans a la Revista de la Societat Catalana de Química que ell mateix va citar i ens va convidar a llegir: El residu: Negatius però positius.

Carol Rodríguez, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB
Núria Castells, tècnica dels Serveis Lingüístics a les facultats de Física i de Química

Sant Jordi 2017 a la Facultat d’Economia i Empresa

El passat dia 20 d’abril la Facultat d’Economia i Empresa va celebrar la Diada de Sant Jordi, amb una molt bona participació d’alumnes, professorat i PAS.

Uns dies abans, per anar fent boca i posar-nos en situació, davant del bar de l’edifici 690, hi va haver el plafó «Ens agrada compartir lectures! I tu, què ens recomanes?», un espai on tothom podia participar amb les seves recomanacions literàries per a aquest dia tan assenyalat.

Abans que el nou degà encetés el seu primer acte oficial, va arrencar l’intercanvi de llibres, que va durar tot el dia. I tant Serveis Lingüístics com la Cooperativa l’Economista ja teníem muntades les parades!

Sota un sol radiant i una temperatura totalment primaveral, la celebració va començar amb la tradicional presentació dels llibres escrits pel professorat. Enguany es van presentar una dotzena de llibres. Hi va haver temes per a tots els gustos: des dels més històrics, que tractaven sobre l’extint Banc de Barcelona, el període de pluralitat d’emissió a Espanya, o l’empresa Miquel y Costas & Miquel; fins als més actuals que, des d’un vessant més divulgatiu, ens porten a reflexionar sobre els desafiaments que viu l’economia actual, des de la nova cara del capitalisme, la complexitat de la mundialització econòmica, la sostenibilitat del planeta en el model de creixement econòmic actual o el paper de l’energia en la prosperitat econòmica d’un país, i el nou paper que juguen les energies renovables en tot aquest entrellat; passant per un dels llocs més insospitats, la cuina, analitzant els factors fonamentals que han portat l’èxit i reconeixement a la cuina catalana.

Després d’una distesa i interessant presentació de llibres, va venir el lliurament del premi Ensaïmada Lingüística 2017. Aquest premi va néixer fa gairebé una vintena d’anys per reconèixer les persones que destaquen en la dinamització de la llengua catalana des dels diferents col·lectius de la Facultat, però amb un toc diferent, divertit i, sobretot, dolç.

En la categoria de professorat, aquest any la guanyadora ha estat Elisenda Paluzie i Hernàndez, professora del Departament d’Economia i exdegana de la Facultat. Pel que fa a la categoria del PAS, el premi ha estat per Francesca Carbonell Martínez, del CRAI, Biblioteca d’Economia i Empresa. La categoria alumnat ha tingut un premi ex aequo per a quatre estudiants estrangers que han passat pels cursos inicials de català dels Serveis Lingüístics: Macarena Sofia Bascuñan Droppelmann, estudiant xilena, però nascuda a Austràlia, del grau d’ADE; Alina Fesenko, estudiant ucraïnesa del màster de Recerca en Empresa i el doctorat d’Empresa; Raimundo Ramos Urra, estudiant xilè del grau d’ADE; i Alessandra Schirinzi, estudiant italiana de mobilitat. Malauradament, la categoria tesis escrites en català ha quedat deserta, perquè des de l’abril del 2016 no se n’ha defensat cap escrita en aquesta llengua.

A continuació, es va fer públic el veredicte del V Concurs de microrelats, organitzat per la Cooperativa l’Economista, que aquest any ha guanyat Pol Colàs. Finalment, la colla castellera Els Arreplegats de la Zona Universitària ens van obsequiar amb un pilar de quatre.

En acabar, es va convidar a tothom a un toc dolç i salat, amb un tast d’ensaïmades i pa de Sant Jordi, acompanyat d’una copa de cava. Un bon punt i seguit per gaudir tots de la Diada!

 

Alba Santos, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB

Elisabet Solé, tècnica de Serveis Lingüístics a la Facultat d’Economia i Empresa