Aquesta història del Yesurún Moreno concursa a la categoria d’audiovisuals del XIV Premi Arrelats de relats breus.
Convocades sis beques de col·laboració amb els Serveis Lingüístics
Els Serveis Lingüístics convoquen sis beques de col·laboració en tasques de dinamització lingüística als centres de la UB, en el marc de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB: difusió de serveis i recursos lingüístics, participació en l’organització d’accions de promoció del català, col·laboració en l’elaboració de materials lingüístics específics i en la recollida d’informació sociolingüística dels centres, Borsa d’intercanvi lingüístic i activitats culturals, etc.

Informació:
- a la Secretaria d’Estudiants i Docència del teu centre
- a Beques i Ajuts a l’Estudiant – Beques de Col·laboració (Pavelló Rosa)
- a Internet
Presentació de sol·licituds: mitjançant el formulari que trobaràs aquí
Termini: fins al 31 d’octubre de 2016

Serveis Lingüístics participa en les sessions d’acollida a la Facultat d’Economia i Empresa
Durant aquest mes de setembre, a l’oficina de Serveis Lingüístics de la Facultat d’Economia i Empresa no hem parat! Hem participat activament en totes les sessions de benvinguda i acollida als alumnes i al professorat que la Facultat d’Economia i Empresa hi ha organitzat.
Vam començar el 6, 7 i 8 de setembre (en sessions de matí i tarda), per presentar als alumnes de nou accés tots els serveis i recursos lingüístics que posem al seu abast durant els anys que estudiaran entre nosaltres. Al costat de la responsable del pla d’acció tutorial de la Facultat, del CRAI, de l’Escola d’Idiomes Moderns i d’Esports UB, vam donar una primera píndola dels Serveis Lingüístics a més d’un miler d’alumnes de primer curs.
La segona setmana de setembre va ser el torn dels alumnes de mobilitat i del professorat de nou accés. El dia 12 de setembre vam participar a la Jornada de benvinguda organitzada per l’Oficina de Relacions Internacionals de la Facultat i adreçada a l’alumnat de mobilitat estrangera. Davant d’un auditori d’unes 250 persones, vam donar quatre pinzellades sobre la llengua catalana i la situació sociolingüística, tant a Catalunya com a la UB, i els vam mostrar alguns dels recursos i serveis que els oferim durant la seva estada a la Facultat.

L’endemà, 13 de setembre, vam fer la sessió d’acollida a una trentena d’alumnes de mobilitat estatal (SICUE), amb la participació conjunta d’altres serveis, de la Secretaria d’Estudiants i Docència, de caps d’estudis i del vicedegà Acadèmic. Va ser una sessió molt distesa i amb moltes intervencions de l’alumnat!
I per acabar la setmana, el 15 de setembre vam participar, amb la degana, en la sessió d’acollida als sis professors que ha contractat la Facultat enguany per fer docència en anglès. Per complementar la xerrada, els vam preparar una carpeta amb la normativa, serveis i recursos lingüístics de què disposen.
Finalment, vam començar la tercera setmana, el 14 de setembre, amb el torn de l’alumnat de màsters i doctorat, amb una assistència d’una setantena de persones. Serveis Lingüístics vam participar en la sessió conjunta que s’organitza per a tots els alumnes que comencen algun dels màsters universitaris de la Facultat. Vam compartir taula amb la degana, la delegada del rector per als Màsters i Postgraus a la Facultat d’Economia i Empresa, la responsable de l’Oficina de Màsters i Doctorat, i la resta de serveis.

Aquest any la intervenció de SL en l’acollida de l’alumnat de mobilitat estrangera i del professorat ha estat en anglès i ha anat a càrrec de David Casals; la resta de sessions les ha dut a terme, com sempre, la tècnica del PAU d’Economia i Empresa. I com és habitual, la becària de dinamització ha tingut una feinada a preparar les taules de materials!

Alba Santos, becària de dinamització
Elisabet Solé, tècnica de Serveis Lingüístics a la Facultat d’Economia i Empresa
Serveis Lingüístics a la International Fair de la Facultat d’Economia i Empresa
El passat dimarts dia 27 de setembre es va celebrar a la Facultat d’Economia i Empresa la primera International Fair. L’objectiu de la fira, adreçada als estudiants, era visualitzar la internacionalització a la Facultat: les diverses possibilitats que tenen els alumnes de sortir a fer estades i pràctiques a l’estranger, i a la vegada la capacitat que té la Facultat de rebre alumnes estrangers (de mobilitat o màsters). En definitiva, la fira va ser un aparador d’oportunitats d’internacionalització per als estudiants de grau i màster. Organitzada per l’Oficina de Relacions Internacionals, en cooperació amb Carreres Professionals, als Serveis Lingüístics ens van convidar a participar-hi molt activament.

Des del nostre estand, els vam mostrar tots els serveis i recursos de què disposen relacionats sobretot amb l’aprenentatge de llengües, l’acollida i els recursos terminològics multilingües. Els vam proposar activitats sobre la intercomprensió de llengües romàniques; per potenciar la borsa d’intercanvi lingüístic; per saber què és un centre d’autoaprenentatge de llengües i què els ofereix el CAL ubicat a la Facultat; i en què consisteix el Rosetta Stone. Un nombre important d’alumnes es van acostar, en un degoteig constant durant tot el dia, als nostres plafons i a la taula de materials per mirar-se els cartells, demanar informació i agafar els fulls, díptics, postals i punts de llibre dels diferents serveis i recursos; i els que van generar més demanda van ser el CAL, la Borsa i les guies de conversa.

Pensem que va ser una molt bona oportunitat per visualitzar-nos com a servei i que vam arribar a molta gent que no ens coneixia o ens coneixia poc (o que ens confon amb l’EIM). A més, interactuar directament amb els estudiants que es van apropar al nostre estand va ser molt enriquidor per a tots els que hi vam participar.

Finalment, i des d’un altre punt de vista, el treball conjunt en l’organització de la Fira de diversos membres dels Serveis Lingüístics (PAU, altres tècnics i becaris) ha estat una molt bona oportunitat de col·laboració. Per tot plegat, esperem que el curs que ve repeteixin la iniciativa i ens hi tornin a convidar!
Elisabet Solé, tècnica del PAU d’Economia i Empresa
Alba Santos, becària de dinamització
Mostreig simple del tot representatiu
Hi ha homes feliços. És innegable, però també hi ha massa homes que parlen sols. El meu nom és Teophile Spes. He començat afirmant tres coses ben greus. Potser se us en refot que siguin tres coses, si és així, segurament també se us en refotrà que siguin tres coses ben greus. Però m’és igual: ja ho veieu, sóc un cas típic, jo. Indiferència, recerca del fil i afirmacions trines. Coses del determinisme. Però no del biològic, sinó de l’astral i onomàstic, que sempre salva una mica el cul. Mireu si en sóc de típic que encara em penso que escriure «se me’n refot» i «salvar el cul» és desafiant i innovador. I encara sóc més típic quan reconec que sóc típic.

Ara, seguint l’ordre del discurs, o el discurs de l’ordre, al cap i a la fi són ben bé el mateix, em tocaria d’explicar per què he cregut necessari afirmar el meu nom després de les dues bajanades precedents. Hi ha homes feliços? Per què és tan important, la felicitat dels homes? I així, preguntant, qüestionant, crec seguir la línia de la temptació, del desafiament. M’agrada, ser típic. M’agrada ser a casa tot sol i no sentir-me’n, i no haver de perdre’m escrivint grans poemaris sobre la magnitud de la solitud, sobre la qüestió de la mònada o sobre les ones del temps que remoregen ascendents i descendents i ens deixen ben dessegellats.
M’agrada ser a casa ben sol i divertir-me l’orgull i el plaer escrivint mots tan preciosos com dessegellar. Qui escriu avui en dia dessegellat? M’agrada l’ordre inconnex. M’agrada haver-me presentat després de la infelicitat i la solitud, i m’agrada ser transparent en allò que escric. Clar que naturalment tot això em desagrada quan ho trobo en una obra que em supera en magnitud i eternitat, car és ben sabut que la crítica és el consol dels fracassats. Veieu, el plaer de l’escriptor resignat té aquestes coses. Pots escriure respectant les normes de puntuació, pots no fer servir pas un vocabulari elaborat, és a dir, pots saber que això que escrius sortiria de qualsevol altra ment amb molt d’ofici però poc benefici, i que et sigui ben igual. I com que t’és ben igual pots inserir entre el reguitzell de mots simpàtics i parasimpàtics perles com la ja lloada dessegellar, car, o reguitzell.
Tornaré a començar, doncs. Jo sóc d’aquella generació… ja ho sabeu, aquella generació d’homes caiguts al subsòl, fills de la decadència feta moda i manual, i malgrat tot insistentment certa. Com ja he dit, sóc fill de determinants (únic element actiu en la meva vida de paràsit monàdic), i és clar, m’havia de sentir atret per les grans qüestions i les frases breus amb suculència reconcentrada.
Hi ha homes feliços, és innegable. Però també hi ha massa homes que parlen sols.
Jean-Baptiste Clamence Strauch
