De misteris eterns i altres costums

4És diumenge, decideixes sortir de casa cap al tard després de complir religiosament el cicle dominical de llençols-sofà-llençols i entre pas i mandra et trobes aquells avis clònics assegudets juntets juntets en fila al mateix banc de sempre de la plaça de sempre parlant del sempre que mai no han viscut. Tu passes amb el pas accelerat i la respiració continguda, mires el terra, fingeixes exageradament la distracció, però el protocol no te’n fa escàpol:

Mira, la nena del tercer! Que maca que ets, que molsudeta, cada dia creixes més! Que tu penses: senyora, tinc dinou anys i en fa cinc que no passo del metre tapdebassa, però li segueixes el fil perquè quan eres un pam sobre el terra algú et va dir que allò era el que tocava fer. Llavors el teu cos reacciona per tu i activa la funció sí-clar-ohitant-gràcies-jalhidiré-déuvósguardmentre fas callar els badalls dins teu com pots i t’esforces el somriure adherent a les dents.
deresidelaresta
Que sí, que tot això forma part dels (dolços, bells) costums de barri, però mai t’has acabat d’acostumar a això que et diguin: dóna gràcies pel temps que t’ha tocat viure.
Acte seguit, records a tota la família, un fins-una-altra escop(i)etejat, la senyora torna al seu pessebre revestida amb mantes de misteri i saviesa i tu i la teva pressa us n’aneu carrer enllà, hostatges de la bullícia que han començat les neuronetes.
Jo és que m’hi he estat fixant -penses- i no en tinc ni idea de què és això del temps que m’ha tocat viure. Que jo m’imagino un món paral·lel amb un munt de rellotges apilonats de qualsevol manera i n’hi ha de colossals, d’explosius, de terrorífics, de sorra, d’urani, de plutoni, de llàgrimes i un altre cop de colossals i d’explosius i el tictac, descompassat, insuportable. I llavors m’imagino el meu -el nostre- perdut entre l’aliena multitud i l’imagino petit petit petit, sense busques, ni maneta, ni numerets digitals, ni sorra ni res, absolutament absurd. Un rellotge buit, intempestiu o anacrònic, qui sap, una broma de rellotgeria, simplement.
I no saps a qui has de donar les gràcies per allò que no fa res, que veu però no viu gaire, que de res pateix però tot li pesa i no té cap sentit. I volta rere volta et trobes al bell mig de la plaça de sempre, a pocs metres del banc de sempre on hi ha els avis de sempre que parlen del sempre que mai no han viscut però t’adones que hi falta algú, que l’aire no et diu que estàs molt maca i molsudeta, i et sorprens. I t’acostes entre tímida i decidida al tribunal suprem i veus que tots van vestits de negre i parlen d’hores pròpies.
I de cop entens i desentens i tornes a casa, que s’ha fet tard del cert i diuen (qui?) que vol ploure.
Jean-Baptiste Clamence Strauch

D’aquells problemes quotidians

El primer dels tres apunts de Jean-Baptiste Clamence Strauch:

deresidelarestaHo notes, ho tens dins i t’és incòmode. Saps que ho hauries de treure, que aquest tipus de coses no es poden quedar allà gaire temps, que no són bones, que fan mal. Sí, sí, ho saps, ho has vist sempre i has conegut gent que ha patit molt, d’aquest mal. Se n’han escrit històries (aquesta, sense anar més lluny) i saps com acabarà la cosa si et fas el milhomes. Va, però si has vist gent fer el pas, fins i tot! A poc a poc, perdent la vergonya o el que sigui que et fa callar i aguantar com un màrtir. T’has de decidir, és ara o mai. Comença a ser insuportable, oi que sí? No, no ho estàs fent bé. No s’hi val, això de deixar-ho anar a poc a poc, amb gestos dissimulats, com qui no vol la cosa, tot fingint que pateixes d’indiferència crònica (dolença que, d’altra banda, no sorprendria ningú) i que t’és igual si ho soluciones o no. Has de deixar-ho anar de cop: tant és, si el món no s’ho espera! Però si segueixes així acabaràs ofegant-te i això ja sabem que no pot ser. Oh, no em facis callar, va, si saps que ho dic pel teu bé. Saps prou bé, fire of my loins, que fer el pas és inevitable, i les coses inevitables són precisament això, in-e-vi-ta-bles, així que va, accelera, que tens uns quants lectors esperant per saber què és això que tant et preocupa i (enèsima moralina del conte, dec ser un narrador d’allò més insuportable) si alguna cosa s’ha de respectar són els lectors, prou bé que ho saps. I sí, finalment, fart de sentir-me i pletòric de grandesa convençuda, et poses la mà al cul, agafes la goma, l’estires cap a fora i poses les calces al seu lloc, sota el cul, en perfecta harmonia amb la teva galta esquerra, ben molsuda, bonicota i de bon veure. T’has tret un pes de sobre, oi que sí? Ho veus, com fem falta, els moralistes?

[Arrelats] Primeres piulades

Tenim les primeres piulades que concursen al premi Arrelats. Podeu participar fins al dilluns 10 d’octubre.

 

 

[Arrelats] Déu corre el teló

Publiquem el primer relat que concursa al XIV Premi Arrelats de relats breus. Podeu participar fins al dilluns 10 d’octubre. Per saber-ne més, consulteu les bases.

Després de segles de cerca científica, teològica i folla, van trobar Déu amagat en una cova. Enfrontat a un interrogatori que es va prolongar l’eternitat, el Creador va poder resoldre tots els dubtes posant-se al capdavant de totes les cadenes causals, lligant cada fet del món amb la seva omnipotència com a baula explicativa. Però un cop es va saciar la curiositat de científics, es van satisfer els reptes dels escèptics i van retirar-se fascinats els incrèduls. Ell es va preguntar quan trigarien a tornar, adonant-se que, en el fons, no els havia resolt res. Sol de nou, anticipant un ressorgir de les preguntes que mai podrem saber si s’hagués esdevingut, Déu va haver d’admetre entre llàgrimes que no sabia anar mai més enllà de si mateix com a resposta, i que no coneixia, de si, causa ni finalitat. En un últim gest, tal vegada de compassió envers les criatures a qui temporalment havia aconseguit reconfortar, tal vegada d’una desesperació divina, amarada d’impotència, absoluta com mai no ho seria la d’un mortal -sense racons per a la fe en un miracle o una explicació oculta que ell sabia que no podia existir-, va preferir l’apocalipsi al rubor de l’admissió de la ignorància.

torniquet2

Més sessions informatives

Sessions informatives per a estudiants de nou accés

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

Els estudiants que han començat un grau el setembre de 2016 han fet una primera immersió dins el món universitari en les sessions de benvinguda organitzades pels responsables de cada un dels ensenyaments. Han establert contacte amb professors i companys de promoció i s’han fet una idea inicial dels camins reals i virtuals per on hauran de transitar mentre estudiïn a la Universitat.

Després de cordials paraules d’acollida i bons desitjos per a la nova etapa de formació, es presenta el pla d’estudis del grau: es parla de les assignatures que s’ofereixen i dels itineraris per classes, seminaris, pràctiques, exàmens i treballs que els duran a adquirir els coneixements, les habilitats i la bona actitud necessaris per exercir la professió amb dignitat.

Per començar el seu camí, aquests estudiants novells necessiten conèixer també els recursos que la Universitat posa a la seva disposició. D’aquí ve que en aquestes sessions es vagin succeint les intervencions de representants de diversos serveis universitaris, de manera que els estudiants acaben una mica desconcertats, però amb nocions de com moure’s pel campus sense perdre’s, què ofereix el CRAI, on trobar recomanacions per escriure treballs acadèmics, què són les terceres llengües, com s’entra al Campus Virtual o què és el Món UB.

Des dels Serveis Lingüístics ens plau intervenir en les sessions de benvinguda i difondre tot el ventall de recursos i serveis que oferim a l’alumnat en matèria de llengües. Tota aquesta informació és accessible des d’una pàgina web, de manera que, al llarg de la seva estada a la UB, els estudiants hi poden anar a trobar el que necessitin cada moment.

Per exemple:

— Cursos i acreditació d’idiomes
— Intercanvi lingüístic per millorar l’anglès o altres llengües
— Cursos de català per a estudiants de fora de Catalunya
— Grups de conversa per practicar idiomes
— Consultes de terminologia
—Aprenentatge de llengües en línia

A més de presentar la pàgina web per pantalla, repartim als assistents a la jornada una postaleta de recordatori:

ServeisRecursos2015-16.banner

A part de les eines concretes que difonem, volem transmetre el missatge que la Universitat valora que els estudiants siguin multilingües i capaços de fer servir una llengua de qualitat i, per tant, ofereix recursos perquè aquest objectiu es realitzi.

Jaume Palau, tècnic del PAU de Salut