La Viquipèdia per dins

Avui en dia tots fem servir la Viquipèdia diàriament per cercar informació de temes molt diversos, però realment l’utilitzem de manera adequada? Tota la informació que conté és fiable? Com podem contribuir alumnes i professors a millorar aquesta eina?

Àlex Hinojo, director de projectes d’Amical Vikimedia, ens va respondre aquests dubtes i d’altres en una xerrada per al professorat que va tenir lloc dijous 2 de juny a la Facultat de Física, «La Viquipèdia per dins», organitzada per la Comissió de Dinamització Lingüística d’aquesta facultat i els Serveis Lingüístics.

La Viquipèdia és la primera font d’accés a la informació, però cal tenir en compte que no sempre tot el que hi ha és verídic, ens n’hem d’assegurar mirant les referències a partir de les quals s’ha escrit el contingut.

Els assistents vam aprendre que la Viquipèdia és una enciclopèdia de contingut lliure, és a dir, qualsevol persona hi pot entrar i ampliar o millorar una entrada. Ara bé, també es pot donar el cas que algú decideixi fer la gamberrada de publicar contingut erroni, no pertinent o ofensiu enmig d’un article. Per tal d’evitar-ho, entre altres mecanismes de control, hi ha una sèrie de robots programats per detectar aquests errors i corregir-los.

També ens vam assabentar que els continguts de la Viquipèdia estan repartits de manera molt poc homogènia, és a dir, hi ha per exemple informació molt completa del món del futbol, però en canvi la informació és més minsa en alguns camps de l’àmbit científic. L’Àlex Hinojo ho va destacar per si encomanava el seu entusiasme als professors de física que tenia davant i s’engrescaven a publicar o editar articles del seu camp de recerca per tal d’enriquir la Viquipèdia amb coneixements científics.

També va mostrar alguns projectes aplicats a la docència universitària (viquiprojectes docents), alguns a la Universitat de Barcelona. Una idea interessant per dur a les aules, però la física és una matèria que s’aprèn majoritàriament resolent problemes amb gran contingut matemàtic i no pas llegint bibliografia. Tot i així, la idea va tenir bona rebuda com a treball per apujar nota o en assignatures no tant de física pura sinó d’aplicacions de la física.

En qualsevol cas, la xerrada va ser molt interessant, i vam quedar tots motivats a afegir el nostre granet de sorra per aportar una mica més de física a la primera font d’accés a la informació. Si tot va bé, ens tornarem a trobar amb l’Àlex Hinojo a l’octubre per fer un petit taller d’edició d’articles de la Viquipèdia.

Web recomanat

Lliurament del Premi Carme Serrallonga

El dimarts 14 de juny es va fer l’entrega del premi de la XXIII edició del Carme Serrallonga. Gràcies al seu treball Els canvis en el paisatge lingüístic als punts d’atracció comercial de les ciutats turístiques. El cas de Benidorm, l’Àngels Domènech, doctorand de Turisme a la Universitat d’Alacant, va guanyar l’edició d’aquest any.

El Premi Carme Serrallonga pretén promoure l’estudi del paisatge lingüístic en els territoris de llengua catalana i donar compte, a través de l’observació i l’anàlisi de les expressions lingüístiques que es troben a l’esfera pública, de quina és la realitat sociolingüística de la llengua catalana. A més, també vol ser un homenatge a la figura de Carme Serrallonga i Calafell (1909-1997), incansable defensora de l’ensenyament en català durant el franquisme.

L’Àngels, que resideix a la Marina Baixa, va venir fins a Barcelona amb tren i va arribar una hora abans de l’entrega del premi, i va poder gaudir d’una petita ruta per l’Edifici Històric. A les 13 h, es va reunir el jurat amb la guanyadora a la Sala Milà i Fontanals; després d’un breu discurs del vicerector de Política Docent i Lingüística, el Dr. Manel Viader, i de la subdirectora general de la Direcció General de Política Lingüística, la Sra. Marta Xirinachs, es va procedir a l’entrega del diploma i del premi corresponent.

Moltes felicitats, Àngels!

Crònica del Masterquímica

El curs s’acaba i els alumnes que estudien un màster a la Facultat de Química han d’entregar els seus treballs finals de màster. La qualitat del contingut científic d’aquests treballs i la motivació amb què estan fets mereixen un clar reconeixement i una via de difusió que els doni a conèixer.  Amb aquesta finalitat la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Química ha volgut organitzar per dotzè any consecutiu el Masterquímica.

Els estudiants de màster han de fer un resum del seu treball en català, d’una extensió màxima de 200 paraules (que serveix per fer un recull dels resums de tots els participants i que s’entrega a cada un el dia que es lliuren els premis), a més d’una versió del treball en format pòster. Tenien temps fins al divendres 6 de maig per enviar els resums i fins al dijous 12 de maig, els pòsters. Arribada aquesta data havíem rebut 27 treballs.

Els pòsters es van exposar als plafons del vestíbul de la Diagonal des del dimarts 17 de maig fins al divendres 20 de maig, de manera que tota la facultat va poder apreciar durant aquells dies la feina tan ben feta d’aquells estudiants.

De tota manera, el Masterquímica no consisteix només en l’exposició dels pòsters, sinó que un jurat format per diversos membres de la Facultat de Química i dels Serveis Lingüístics de la UB havia de valorar tots els pòsters concursants i elegir tres guanyadors tenint en compte la capacitat comunicativa, l’estructura pròpia d’un treball de recerca, la qualitat lingüística i el disseny.

Els participants no sabien si serien o no guanyadors fins a l’acte de lliurament de premis a l’Aula Magna Enric Casassas, dimecres 18 de maig. L’acte va començar a les 16.15 h, hora en què professors i alumnes es troben com és habitual al vestíbul de la Diagonal al voltant dels pòsters i comparteixen comentaris i converses sobre els treballs.

Més endavant, a les 17 h, Pere Lluís Cabot Julià, degà de la Facultat de Química, va presidir i presentar l’acte a l’Aula Magna, acompanyat del vicedegà de Professorat i Seguretat i president de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat, Antoni Roca Vallmajor, i el vicedegà de Recerca i Doctorat i representant del jurat, Fèlix Urpí Tubella.

A continuació es va entregar un diploma i un obsequi a cada un dels participants. Finalment es van anunciar els tres guanyadors, que van ser:

— En primer lloc, Joan Coines López-Nieto, amb el treball de Química Orgànica Estudi computacional de quitinases: quina és la conformació del sucre durant la reacció?, pel qual es va endur un premi de 250 €.

— En segon lloc, Alberto Cruz Alcalde, amb el treball d’Enginyeria Química El paper de l’oxigen en la fotodegradació natural en aigües superficials dels retardants de flama organofosforats, pel qual es va endur un premi de 150 €.

— En tercer lloc, Pedro Trechera Ruiz, amb el treball de Química Analítica Modificació d’elèctrodes serigrafiats: aplicacions voltamperomètriques per a la determinació d’ions Pd(II) en mostres naturals, pel qual es va endur un premi de 100 €.

Cada guanyador va haver de sortir a explicar el treball i mostrar breument els continguts i les conclusions de la seva recerca. Com a cloenda de l’acte, a les 18.15 h va haver-hi un refrigeri patrocinat pel Deganat de la Facultat de Química en el qual alumnes i professors van poder conversar una bona estona.

L’acte de lliurament de premis va ser tot un èxit, va haver-hi gairebé una cinquantena d’assistents i els estudiants van presentar els seus pòsters amb molta il·lusió. El Masterquímica, com cada any, ha estat una experiència positiva i creiem que incentiva els estudiants a fer amb més ganes els seus treballs en català i a mostrar-los i fer-los conèixer a la facultat, tant als seus companys i professors de màster i de departament com als d’altres departaments. Així doncs, l’any vinent, si tot va bé, prepararem la tretzena edició d’aquest concurs.

Irmina, Becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística

Crònica del concurs Bioenigmes

Enguany a la Facultat de Biologia hem volgut repetir un concurs que es va fer l’any passat i que va ser molt ben rebut per tota la gent de la facultat. Es tracta del Bioenigmes, que consisteix a  plantejar una sèrie d’endevinalles relacionades amb el món de la biologia que els participants han de resoldre.

El concurs es prepara amb força antelació. A part de pensar, decidir i treballar els enigmes, també cal tenir en compte la difusió: posar cartells als plafons, assegurar que la informació passa per les pantalles de la facultat i repartir punts de llibre entre els diferents departaments. La gent ja estava avisada i alguns esperaven el concurs amb il·lusió de tant que els havia agradat l’any passat.

Per fi el dilluns 4 d’abril va començar el concurs. A les 9 del matí es va projectar el primer bioenigma a les pantalles, es va enviar per correu a tot el PDI i PAS, i es va difondre a través de cartells. Des de la biblioteca ens van ajudar a fer-ne difusió en aquest espai. Pocs minuts després que el primer bioenigma hagués sortit a la llum, les respostes ja van començar a arribar.

Dijous, 7 d’abril, es va repetir el mateix procediment amb el segon bioenigma, igual que cada dilluns i dijous fins al dijous 5 de maig, en què va sortir-ne el desè i últim. Hi havia temps per resoldre cada endevinalla fins a les 8 del vespre de l’endemà. Cada cop que se n’enviava un de nou es revelava també la resposta a l’anterior. De totes maneres el dilluns 9 de maig vam difondre un cartell amb totes les respostes perquè cadascú pogués veure quants n’havia encertat.

Un cop tancat el concurs, calia fer el recompte de participants i acabar de definir l’acte d’entrega de premis. Van participar-hi 132 persones, de les quals 26 podien optar a premi, ja que havien encertat tots els bioenigmes: 7 alumnes, 16 PDI (professors i doctorands) i 3 PAS (personal d’administració i serveis).

Finalment, va arribar el dijous 19 de maig, dia de l’entrega de premis, i ens vam reunir tots, organitzadors i participants, a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia, a les 12 del migdia. Lluïsa Vilageliu, presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Biologia, i Conxa Planas, cap dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, van presentar l’acte.

A continuació, Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia i president de l’Institut d’Estudis Catalans, va fer la conferència «Publicar en català», que feia reflexionar com cada vegada més la llengua utilitzada en ciència és l’anglès i animava a utilitzar també altres llengües, com ara el català, en les publicacions científiques.

Després d’això, Ramon M. Masalles, catedràtic de Botànica, va fer una altra conferència que tractava del nom de les plantes. Va explicar, que, a banda del nom científic en llatí, a cada lloc de la geografia catalana utilitzen un nom diferent per denominar cada tipus de planta, i que és important conservar aquests noms més tradicionals per tal de no perdre la riquesa de la llengua catalana.

Per acabar, es va fer l’entrega de premis. Utilitzant unes paperetes que havíem fet prèviament vam elegir a l’atzar dos alumnes dels que havien encertat totes les respostes —Daniel Sastre Martínez i Albert Viel Oliva—, un membre del PDI —Neus Roca Ayats— i un membre del PAS     —Margarida Freixa Jiménez. Aquests quatre guanyadors es van endur un val de 100 € per bescanviar a l’FNAC i un lot de llibres en català de l’àmbit de la biologia. A més, entre tots els assistents a l’acte es va sortejar un cinquè premi, que es va emportar la Samantha Morón Ros i que consistia en un altre llibre de biologia general.

Tant el concurs com l’acte d’entrega de premis van ser tot un èxit: la participació i l’assistència van ser molt altes, i la il·lusió i implicació dels participants va fer que ho organitzéssim tot de bon grat i que tothom es quedés amb ganes de repetir l’any que ve.

Irmina, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística