ISSN: 2014-0894

Xavier Agenjo

Estratègies per publicar informació bibliogràfica en Linked Open Data

Xavier Agenjo
Fundación Ignacio Larramendi


Subirats, Imma; Lei Zeng, Marcia (2012). LODE BD Recommendations 2.0: Report on how to select appropriate encoding strategies for producing Linked Open Data (LOD) - enabled bibliographical data. Roma: AIMS-FAO of the United Nations, 2012. Disponible a: <http://www.digitalmeetsculture.net/wp-content/uploads/2012/10/LODE-BD-2.pdf>. [Consulta: 20 març 2013].

Open Data Stickers

Per fortuna el nombre de conjunts de dades publicades en Linked Open Data va augmentant de forma notable, encara que no tant el nombre d'aplicacions capaces de gestionar-les amb tota la potencialitat que aquesta tecnologia suposa. De fet al proper congrés de l'IFLA que se celebra aquest any a Singapur, es durà a terme un Workshop titulat User Interaction Built on Library Linked Data (UILLD) i és que en efecte des que el 2008 la Biblioteca Nacional de Suècia va començar a publicar els seus fitxers d'autoritats i la seva informació bibliogràfica en Linked Open Data la tendència no ha fet més que créixer.

La publicació l'octubre de 2011 de l'Informe Final del W3C Library Linked Data Incubator Group va definir amb nitidesa les pràctiques i els objectius que havien de seguir les biblioteques (i els arxius i els museus) amb el propòsit de fer disponibles els seus conjunts de dades. No obstant això, aquest Informe Final no baixava al detall, ja que es tractava de recomanacions de caràcter genèric. Per això és tan important la publicació, ja en la seva versió 2.0, de les LODE-BD Recommendations preparada per l'Imma Subirats i per la Marcia Lei Zeng. Entre parèntesi cal assenyalar que la Marcia Llei Zeng va ser la traductora de l'Informe Final al xinès i que va participar en la redacció del mateix Informe Final. Aquesta traducció va aparèixer tot just uns dies després de la traducció espanyola.

Europeana en fase Danubi

Xavier Agenjo Bullón
Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs
Director de Projectes de la Fundació Ignacio Larramendi
 

Ruth Bloomberg, Makx Dekkers, Stefan Gradmann, Mats Lindquist, Carlo Meghini, Julie Verleyen (2010). Functional specification for the Europeana Danube release. Europeana Think Culture. <http://version1.europeana.eu/c/document_library/get_file?uuid=42fdf604-8bd7-4fe4-8d3e-36cce6fcad65&groupId=10602> [Consulta: 25/01/2012]

No cal insistir que Europeana és ara un projecte perfectament integrat a l'Agenda Digital Europea (Diario Oficial de la Unión Europea del 26 d'agost de 2010). Aquesta Agenda Digital Europea ja va ser objecte d'una encertada ressenya en aquest mateix "Blok de BiD" a càrrec d'Ernest Abadal. Encara que es va concretar en el segon semestre de 2010, l'Agenda Digital havia estat elaborada durant la presidència espanyola en el primer semestre d'aquest mateix any. Una de les característiques fonamentals del projecte Europeana és que disposa d'un model de dades específic, Europeana Data Model (EDM). Gràcies a aquest model i les especificacions funcionals (30 d'agost de 2010) es va iniciar l'1 de maig de 2011 l'anomenada Fase Danubi en la qual actualment ens trobem.

Una solució als nostres problemes? D'ONIX a MARC

Xavier Agenjo Bullón
Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs

Director de Projectes de la Fundació Ignacio Larramendi


Godby, Carol Jean. 2010. Mapping ONIX to MARC. Report and crosswalk produced by OCLC Research. Available online at <http://www.oclc.org/research/publications/library/2010/2010-14.pdf >(report) and <http://www.oclc.org/research/publications/library/2010/2010-14a.xls> (crosswalk).

Encara que no calia l'eficaç col·laboració, més que dels docents, dels ensenyants de documentació, el cert és que el treball catalogràfic no està molt ben vist. És francament poc cool. Tanmateix, no hi ha dubte que crear registres bibliogràfics és una cosa imprescindible perquè les biblioteques funcionin correctament. D'alguna manera el pobre lector ha d'accedir a alguna clau que li permeti l'accés a la informació o al material bibliogràfic que busca, i fins i tot pot trobar-se amb suggeriments que satisfacin, almenys parcialment, el seu interès inicial per una obra concreta. I no és aquest, per descomptat, l'únic escenari que es pot imaginar. És clar, per tant, que com millor sigui la descripció bibliogràfica, més amplis els punts d'accés, millor connectats uns registres amb altres, uns camps amb altres, més oberts siguin els sistemes, es disposi de resums, i així fins al grau que vulguem imaginar, la biblioteca complirà la tasca essencial que Ranganathan va fixar i que no és altra que estalviar temps al lector.

El major perill de l'automatització?

Xavier Agenjo Bullón
del Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs
Director de Projectes de la Fundació Ignacio Larramendi
 


No només les biblioteques sinó el conjunt de les activitats socials estan seguint a un ritme cada vegada més accelerat el títol del ja clàssic llibre de Negroponte Being Digital (1995). No obstant això, i de forma alarmant, al meu entendre, aquest enorme món digital no està sent salvaguardat per a la seva reutilització en qualsevol moment. Si atenem a les estadístiques del que conté la web en l'actualitat i pensem quina part d'aquesta informació està sent efectivament preservada amb una perspectiva de llarg termini. No, serà millor que no ho pensem.

 

Igual que sembla existir un desconeixement generalitzat de que tot el paper fabricat a partir, diguem-ne del segon terç del segle XIX té un pH àcid que va produint la seva degradació espontània i que farà que molt pocs llibres, documents, etc. sobrevisquin al segle XXI (malgrat que hi ha unes indicacions per fabricar paper no àcid d'acord amb la norma ISO 9706:1994) sembla existir un desconeixement absolut sobre els problemes per a tornar a utilitzar informació digital passat ja algun temps. Alguna notícia aïllada sobre determinats arxius de la NASA dels anys 60 que no han pogut recuperar, problemes a Anglaterra sobre la il·legibilitat de certs CD i fins i tot DVD, en resum, res.

 

Contingut sindicat

Aquest web fa servir tecnologies: Drupal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
Telèfon: +34 934 035 770

Llicència de Creative Commons
El Blok de Bid de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://www.ub.edu/blokdebid
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca.