Xavier Agenjo

Els canvis a Europeana Data Model 5.2.5 i 5.2.6

Francisca Hernández
Consultora, DIGIBÍS

Definition of the Europeana Data Model v5.2.5. Disponible a: http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/3861/1/EDM%20Defin... 27/05/2015]
Definition of the Europeana Data Model v5.2.6. Disponible a: http://pro.europeana.eu/files/Europeana_Professional/Share_your_data/Tec... [Consulta: 27/05/2015]

Tot i que la documentació dels canvis introduïts en cada nova versió del model és una cosa confusa, ens referirem als més significatius de les dues versions de 2014 i deixarem a part aquelles modificacions que tenen a veure amb la pròpia organització i estructura del document o que suposen un canvi menor. Assenyalarem, doncs, aquells canvis que Europeana ha d'introduir per a una major interrelació i navegació entre les dades, per a una millor gestió de les dades, i per distingir els tractaments que realitza de les dades proporcionades pels proveïdors.

D'espectadors a actors

Xavier  Agenjo Bullón
Director de Projectes de la Fundación Ignacio Larramendi

 

Carol Carol Jean Godby and Ray Denenberg (2015). Compatibilities Between the Linked Data Models of the Library of Congress and OCLC. Disponible en http://www.oclc.org/research/publications/2015/oclcresearch-loc-linked-data-2015.html 


Amb la publicació el 2011 de l'Informe Final del W3C Library Linked Data Incubator Group (disponible en Traducció a l'espanyol de Documents del W3C Library Linked Data Incubator Group) [1] es va donar un pas molt important a l'hora de concretar els principis de Linked Open Data a l'entorn de les biblioteques, i els arxius, i els museus i els centres de documentació. Tres anys més tard la OCLC ha publicat [2] un estudi sobre l'ús dels vocabularis de valors, així com de les raons per les quals aquests s'utilitzen en un conjunt de 123 institucions al llarg del món, encara que predominantment d'àmbit anglosaxó. Aquest estudi es denomina OCLC Research International Linked Data Survey for Implementers. L'única institució espanyola reflectida en aquest estudi és la Fundación Ignacio Larramendi. Els resultats s'han estructurat en 6 entrades del bloc Hangingtogether [3]. Està ja acceptada una comunicació al pròxim congrés de FESABID d'Hernández i Agenjo en què s'analitza el pas del temps entre l'Informe Final i l'enquesta de l'OCLC, així com tot el que això ha comportat. La comunicació es titula Com i què consumir al món Linked Open Data; com i què produir en Linked Open Data.

Estratègies per publicar informació bibliogràfica en Linked Open Data

Xavier Agenjo
Fundación Ignacio Larramendi


Subirats, Imma; Lei Zeng, Marcia (2012). LODE BD Recommendations 2.0: Report on how to select appropriate encoding strategies for producing Linked Open Data (LOD) - enabled bibliographical data. Roma: AIMS-FAO of the United Nations, 2012. Disponible a: <http://www.digitalmeetsculture.net/wp-content/uploads/2012/10/LODE-BD-2.pdf>. [Consulta: 20 març 2013].

Open Data Stickers

Per fortuna el nombre de conjunts de dades publicades en Linked Open Data va augmentant de forma notable, encara que no tant el nombre d'aplicacions capaces de gestionar-les amb tota la potencialitat que aquesta tecnologia suposa. De fet al proper congrés de l'IFLA que se celebra aquest any a Singapur, es durà a terme un Workshop titulat User Interaction Built on Library Linked Data (UILLD) i és que en efecte des que el 2008 la Biblioteca Nacional de Suècia va començar a publicar els seus fitxers d'autoritats i la seva informació bibliogràfica en Linked Open Data la tendència no ha fet més que créixer.

La publicació l'octubre de 2011 de l'Informe Final del W3C Library Linked Data Incubator Group va definir amb nitidesa les pràctiques i els objectius que havien de seguir les biblioteques (i els arxius i els museus) amb el propòsit de fer disponibles els seus conjunts de dades. No obstant això, aquest Informe Final no baixava al detall, ja que es tractava de recomanacions de caràcter genèric. Per això és tan important la publicació, ja en la seva versió 2.0, de les LODE-BD Recommendations preparada per l'Imma Subirats i per la Marcia Lei Zeng. Entre parèntesi cal assenyalar que la Marcia Llei Zeng va ser la traductora de l'Informe Final al xinès i que va participar en la redacció del mateix Informe Final. Aquesta traducció va aparèixer tot just uns dies després de la traducció espanyola.

Europeana en fase Danubi

Xavier Agenjo Bullón
Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs
Director de Projectes de la Fundació Ignacio Larramendi
 

Ruth Bloomberg, Makx Dekkers, Stefan Gradmann, Mats Lindquist, Carlo Meghini, Julie Verleyen (2010). Functional specification for the Europeana Danube release. Europeana Think Culture. <http://version1.europeana.eu/c/document_library/get_file?uuid=42fdf604-8bd7-4fe4-8d3e-36cce6fcad65&groupId=10602> [Consulta: 25/01/2012]

No cal insistir que Europeana és ara un projecte perfectament integrat a l'Agenda Digital Europea (Diario Oficial de la Unión Europea del 26 d'agost de 2010). Aquesta Agenda Digital Europea ja va ser objecte d'una encertada ressenya en aquest mateix "Blok de BiD" a càrrec d'Ernest Abadal. Encara que es va concretar en el segon semestre de 2010, l'Agenda Digital havia estat elaborada durant la presidència espanyola en el primer semestre d'aquest mateix any. Una de les característiques fonamentals del projecte Europeana és que disposa d'un model de dades específic, Europeana Data Model (EDM). Gràcies a aquest model i les especificacions funcionals (30 d'agost de 2010) es va iniciar l'1 de maig de 2011 l'anomenada Fase Danubi en la qual actualment ens trobem.

Una solució als nostres problemes? D'ONIX a MARC

Xavier Agenjo Bullón
Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs

Director de Projectes de la Fundació Ignacio Larramendi


Godby, Carol Jean. 2010. Mapping ONIX to MARC. Report and crosswalk produced by OCLC Research. Available online at <http://www.oclc.org/research/publications/library/2010/2010-14.pdf >(report) and <http://www.oclc.org/research/publications/library/2010/2010-14a.xls> (crosswalk).

Encara que no calia l'eficaç col·laboració, més que dels docents, dels ensenyants de documentació, el cert és que el treball catalogràfic no està molt ben vist. És francament poc cool. Tanmateix, no hi ha dubte que crear registres bibliogràfics és una cosa imprescindible perquè les biblioteques funcionin correctament. D'alguna manera el pobre lector ha d'accedir a alguna clau que li permeti l'accés a la informació o al material bibliogràfic que busca, i fins i tot pot trobar-se amb suggeriments que satisfacin, almenys parcialment, el seu interès inicial per una obra concreta. I no és aquest, per descomptat, l'únic escenari que es pot imaginar. És clar, per tant, que com millor sigui la descripció bibliogràfica, més amplis els punts d'accés, millor connectats uns registres amb altres, uns camps amb altres, més oberts siguin els sistemes, es disposi de resums, i així fins al grau que vulguem imaginar, la biblioteca complirà la tasca essencial que Ranganathan va fixar i que no és altra que estalviar temps al lector.

Pàgines

Subscriure a RSS - Xavier Agenjo