Els Jocs cítrics s’enxarxen!

Cartell de l’edició 2025 dels Jocs cítrics

Enxarxades i enxarxats, s’acosten les dates d’un dels concursos més originals de la Facultat de Filologia i Comunicació: els Jocs cítrics.

Què són els Jocs cítrics?
Fa tres anys, l’associació d’estudiants de clàssiques de la UB va tenir la iniciativa de fer un concurs de traducció de les llengües clàssiques al català. I com que l’associació en qüestió té un nom tan suggeridor com és Els Tarongers, el nom del concurs no en podia ser menys, de suggeridor. Vet aquí com van néixer els Jocs cítrics.
Les categories de premis dels Jocs cítrics són, és clar, la llimona, la taronja la mandarina i… el pomelo (un cítric potser no tan clàssic i, potser per això, per a la traducció d’un text en grec modern). I bé, que allà on hi hagi un bon cítric, que ens treguin englantines i violes i flors naturals!

Per a qui són els Jocs cítrics?
Per a (gairebé) tothom! Els Jocs cítrics són una iniciativa en l’àmbit universitari, però es pot dir que està oberta a tothom qui estudiï les llengües clàssiques: hi ha una categoria adreçada als estudiants de batxillerat. Sens dubte és una manera excel·lent de fer més propers els estudis superiors en l’àmbit de les llengües i la cultura clàssiques als futurs estudiants universitaris. De fet, fer més propera la cultura clàssica i el seu llegat en el nostre entorn és una de les constants de les activitats d’Els Tarongers. (Si, com nosaltres, esteu encantats amb les seves activitats, us en podeu fer socis omplint el formulari d’inscripció.)

Com es pot participar als Jocs cítrics?
Està tot explicat a l’entrada corresponent de l’apartat de premis lingüístics del nostre web. Si ho preferiu, us podeu descarregar el document de les bases. I si teniu cap dubte, us podeu adreçar a tarongersclassiques@gmail.com.

I, enguany, els Jocs cítrics s’enxarxen
La iniciativa ens sembla estupenda (els clàssics, ja ho sabeu, sempre s’han de traduir i retraduir); i no nomes ha despertat l’interès de l’entorn universitari (la Facultat de Filologia i Comunicació, la Xarxa Vives) sinó també el del món editorial, i té el suport de la Bernat Metge (la col·lecció més clàssica i completa dels clàssics), Adesiara editorial (que ens proposa una mirada i traduccions renovades dels clàssics) i Tigre de paper (la més trencadora i innovadora). A més, enguany tenim el goig d’anunciar que la Xarxa de Dinamització Lingüística i Cultural de la UB col·labora en els Jocs cítrics a través de la seva comissió de la Facultat de Filologia i Comunicació: els Jocs cítrics s’enxarxen!

Laura C. Úbeda Cuspinera i Sofia Vilella Pujol, guanyadores de la IV edició del Premi a la qualitat lingüística en la difusió dels treballs finals de grau de Filologia i Comunicació

Aquestes últimes setmanes, la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat de Filologia i Comunicació ha atorgat el Premi a la qualitat lingüística en la difusió dels treballs finals de grau de la Facultat. Es tracta de la quarta edició d’un certamen que té com a objectiu encoratjar els estudiants a divulgar els treballs finals de grau (TFG) en llengua catalana. El jurat ha atorgat el guardó de la convocatòria 2023-2024 als treballs de les estudiants Laura C. Úbeda Cuspinera i Sofia Vilella Pujol.

Úbeda Cuspinera s’ha endut el primer premi amb el treball titulat Els estereotips sexistes a les xarxes socials. Una anàlisi dels mecanismes més emprats, sobre el qual el jurat n’ha destacat la riquesa en l’ús del llenguatge i el bon desenvolupament del tema. Vilella Pujol s’ha emportat el segon premi pel treball titulat Conte contat, mai no s’ha acabat. L’element moral a la reescriptura de contes clàssics, una proposta que, segons el jurat, presenta un text divulgatiu d’una reflexió de teoria literària que fa que qualsevol lector no especialitzat pugui entendre’n el contingut.

El Premi a la qualitat lingüística en la difusió dels treballs finals de grau de la Facultat s’adreça a l’alumnat de tots els graus de la Facultat de Filologia i Comunicació que hagi redactat i presentat el TFG en qualsevol llengua durant el curs acadèmic actual. Els treballs finals de grau han d’haver obtingut una qualificació mínima de 9 per poder optar al premi. El jurat avalua el resum apte per a un article de divulgació en l’àmbit no universitari, redactat en català i d’un màxim de tres pàgines. Es valoren qüestions com la coherència i l’estructuració del text, l’adequació de la llengua al registre divulgatiu i la precisió lèxica i terminològica.

Llegiu la notícia sencera a la web de la Facultat en aquest enllaç.

 

Cent cançons de Nadal en català

Que aquestes festes no ens falti la música!

Des dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona hem preparat una llista de Spotify amb un centenar de nadales que combinen tradició i modernitat.

La selecció inclou artistes d’arreu del territori de parla catalana, amb els quals sentiràs accents i maneres de parlar diferents. Descobriràs tot un ventall de propostes variades: un Fum, fum, fum vibrant del menorquí Cris Juanico, la delicadesa del Maresme de les germanes Nedderman amb el Prec de Nadal, el folk d’arrel de Pep Gimeno, Botifarra, amb una Nadala alacantina o les Coses de Nadal dels ponentins d’El Petit de Cal Eril.

Cent cançons de Nadal en català

Els estils musicals són d’allò més diversos: des de melodies tradicionals i dolces fins a ritmes urbans i sorprenents. Hi ha espai per al pop, el folk, l’ska i fins per a tocs electrònics, amb versions que donen nova vida als clàssics de sempre. Entre les lletres, trobaràs històries màgiques i emocionants, com ara les confessions nadalenques de Marc Parrot, una tendra Santa Nit de Marina Rossell o una llista de petons per regalar d’Obeses.

És la banda sonora ideal tant per ambientar els sopars familiars com per acompanyar-te mentre guarneixes l’arbre. No et perdis una llista de reproducció que et farà gaudir de les festes amb l’esperit i els ritmes més nadalencs!

Descobreix-la a l’Spotify i deixa’t captivar per aquestes 100 cançons de Nadal en català! ✨

Activitats d’acollida i dinamització a la Facultat d’Economia i Empresa

Des que vam començar el curs 2024-2025, a la Facultat d’Economia i Empresa no hem parat! Durant el mes de setembre, en el marc de l’acollida a l’alumnat de nou accés, els Serveis Lingüístics hem participat amb la resta de serveis de la Facultat en totes les sessions de benvinguda a l’alumnat que ha iniciat els estudis de grau aquest curs 2024-2025 (cinc sessions amb una assistència aproximada d’uns 700 alumnes). Una bona oportunitat per mostrar-los els serveis i recursos lingüístics que els poden ser útils a partir d’ara i durant els seus anys al centre. Aquest any, a més, alguns d’aquests serveis també s’han fet constar en el passaport a la professió: una iniciativa de la Facultat, conjuntament amb el Servei d’Atenció a l’Estudiant, per donar a conèixer als estudiants ja des del primer curs del grau diferents oportunitats que tant el centre com els diversos serveis de la Universitat posen al seu abast per orientar-los i perquè puguin anar ajustant el currículum al seu perfil personal i a determinats interessos professionals.

Serveis Lingüístics també hem participar a les jornades de benvinguda tant de l’alumnat de mobilitat internacional (uns 350 alumnes) com de l’alumnat SICUE. I hem col·laborat amb coordinadors de diversos màsters per fer arribar informació sobre cursos de català i altres recursos lingüístics relacionats amb l’acollida a estudiants d’aquests ensenyaments.

Però no només ens hem centrat en l’acollida lingüística, sinó que, com ja és habitual, hem participat, conjuntament amb el CRAI, en les sessions de formació adreçades a alumnes que comencen a redactar el treball final de grau (TFG) durant aquest primer semestre. Enguany ha estat arribar i moldre: no havíem acabat les dues primeres setmanes de curs, i ja havíem fet tres sessions, amb una assistència d’uns 65 alumnes.

Pel que fa a les activitats organitzades per la Comissió de Dinamització de la Facultat, volem destacar una nova edició del Club de lectura. Es tracta d’una molt bona ocasió per compartir mirades diverses (sovint complementàries, però també contraposades) sobre llibres d’autors catalans o de bones traduccions en català. A la sessió de l’octubre vam parlar de Sortir a robar cavalls, de l’escriptor noruec Per Petterson, i a final de novembre li toca el torn a la novel·la La mestra i la Bèstia, de l’autora catalana Imma Monsó.

Finalment, aquest semestre també s’han resolt els Premis a la qualitat lingüística dels treballs finals de grau, corresponents al curs 2023-2024, en les quatre categories (ADE, Economia, Sociologia i Estadística). Com ja és habitual, el lliurament de premis es fa coincidir amb els actes de graduació. Val a dir que, en alguna de les categories, el jurat ho ha tingut difícil, perquè hi havia força treballs amb una molt bona qualitat. Enhorabona a totes les persones premiades!

Elisabet Solé
Tècnica dels Serveis Lingüístics a la Facultat d’Economia i Empresa

Crònica de la XXIV Trobada del Voluntariat Lingüístic Universitari

El passat octubre, la Marialba i la Gisela, les dues becàries d’acollida i dinamització d’aquest any, vam participar en la XXIV Trobada de Voluntariat Lingüístic Universitari de la Xarxa Vives d’Universitats. Aquest any, organitzada per la Universitat Jaume I de Castelló, va tenir lloc del 24 al 27 d’octubre a Vilafranca, un indret privilegiat de la comarca dels Ports.

En aquestes jornades, amb el títol «Patrimoni i despoblació. Assertivitat versus conflicte», hem pogut conviure amb els voluntaris d’arreu dels Països Catalans, amb especial representació dels col·legues valencians. També hem après sobre la situació lingüística, social i cultural dels Països Catalans en general i de la zona de Castelló en particular.

Aquí us fem un tastet de les activitats a les quals vam assistir:

Després del viatge en tren, vam arribar a Castelló per unir-nos a la comitiva que venia d’Alacant, i després vam arribar a dinar a l’alberg La Parreta, a Vilafranca, on ens rebia un arròs al forn magnífic.24 d'octubre_inauguració (4)

Amb la panxa plena i sense temps per descansar, vam visitar el municipi de Vilafranca i el museu dedicat a la pedra en sec. Ho vam fer de la mà d’un guia local que repassava històricament i de manera ben distesa totes les particularitats del poble i de la zona.

A continuació, hi va haver dues xerrades sobre aspectes culturals de la regió: una sobre la tècnica arquitectònica de la pedra seca i les construccions que podem trobar als Ports i arreu; i una altra sobre l’art rupestre, especialment l’art llevantí, que és el que predomina en aquesta zona.

Al vespre vam participar en el taller d’albades, la cançó improvisada típica del País Valencià, que va marcar la resta del cap de setmana i que fa: «Jo la cante, tu la cantes i entre tots la cantarem… i si algú no vol cantar-la, ací no l’obligarem!»

Finalment, vam anar a descansar després d’aquest dia tan llarg a l’habitació que compartíem amb voluntàries de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat d’Alacant.

Divendres estaven planificades dues rutes per la zona: una de més curta i amb destinació a les pintures rupestres de la cova Remígia, tot passant pel Museu de la Valltorta, i una de més llarga que recorria les construccions de pedra seca i els senders de pas dels pastors dels masos dels voltants. Nosaltres vam seguir la llarga, tot i que no ens vam cansar gens perquè no hi havia gaire desnivell.

El dinar no va ser tan fort com el de dijous, però es va compensar amb la visita al Forn de Lupi, on es va impartir un taller gastronòmic per aprendre a preparar els dolços tradicionals que, evidentment, vam tastar. La resta de voluntaris van reconstruir una part dels murs de la ruralia de l’alberg, seguint les indicacions de Jordi Marín i Hermini Garcia, dos experts de la pedra en sec. A continuació, Vicent Querol va oferir-nos una xerrada sobre el despoblament que pateix la zona rural de la comarca.

A la nit, la Universitat d’Alacant va organitzar un trivial musical, amb preguntes i cançons intergeneracionals i interterritorials, que va guanyar el nostre equip!

Dissabte, més tard del que el guia hagués volgut, vam tornar a apuntar-nos a la ruta més llarga i vam passejar pel Bosc de Palomita fins a arribar a La Pobla de Bellestar, guiats per Ricard Pitarch, biòleg de la UJI, que ens va il·lustrar sobre la vegetació i els masos de la zona. Per sort, la pluja no ens va enganxar gaire i no es va mullar res més que els paraigües. Paral·lelament, les guies de La Parreta acompanyaven l’altre grup en dues sortides més curtes per anar a veure les construccions de pedra seca destinades a l’agricultura, i el bosc que les envolta.

 

A la tarda, va haver-hi la xerrada sobre l’assertivitat lingüística de Ferran Suay. L’aportació d’aquest professor de Psicobiologia de la Universitat de València ens va donar les claus per mantenir el valencià — en situacions poc favorables per a la llengua, sense la necessitat d’entrar en conflicte. També ens va comentar les raons ideològiques per fer-ho, ja que, altrament, «ens danya com a individus i com a comunitat amb una identitat i unes característiques pròpies». A continuació es va projectar el documental Nous ponts, noves ruralitats, que vam comentar juntament amb Vicent Querol.

Després de sopar brou, pollastre al forn i les delícies del Forn de Lupi acompanyades amb mistela, la jornada va acabar amb un concert de Manyacaes i Palmer al teatre municipal de Vilafranca.

Finalment, diumenge, per acabar d’arrodonir-ho i acomiadar-nos, vam visitar Sant Pau d’Albocàsser, una ermita que conté frescos barrocs interessants, on vam comptar amb la xerrada de Vicent Pitarch sobre l’obra de Carles Salvador i la Colònia Escolar Valencianista.

Ha estat una experiència realment enriquidora i que ens ha servit per teixir xarxa arreu del domini lingüístic i aprendre sobre les realitats sociolingüístiques i culturals dels Serveis Lingüístics de les universitats de la Xarxa Vives.

Esperem que es pugui continuar fent molts anys més, i que més voluntaris i becaris en puguin gaudir per tal de potenciar la nostra llengua catalana.

 

Marialba i Gisela

Becàries d’acollida i dinamització